L'origen aquitànic dels catalauni i de Catalunya, segons Esteve de Corbera (1678)

Mapa que mostra l'expansió dels catalauni segons Esteve de Corbera.

En un article anterior ja varem analitzar la hipòtesi dels investigadors francesos Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin que estableix l'origen del poble gal-cèltic dels catalauni a la zona de la Belgica secunda (actual Xampanya) i on ens expliquen que, a partir d'aquest punt, es van expandir al nord, establint-se a la zona del riu Tàmesi, a la Gran Bretanya, passant a anomenar-se catuvellauni, i cap al sud, fins a la península ibèrica, assentant-se a la zona que avui anomenem Catalunya, a la qual van donar nom.

En aquest article, en canvi, ens centrarem en destriar quin va ser el destí dels catalauni segons el parer de l'historiador català Esteve de Corbera (Barcelona, 1563 - Barcelona, 1631), ciutadà honrat de la ciutat comtal qui, ja en el segle XVII, va estudiar el tema i va traçar-ne una possible explicació.

Esteve de Corbera, que va estar al servei de Joaquim Carròs de Centelles, Comte de Quirra i de Centelles i del tercer Marquès d'Aitona, el també historiador Francesc de Montcada i de Montcada, va deixar inacabada l'obra que ara analitzarem, titulada Cataluña illustrata. Contiene su descripcion en comun, y particular cono las poblaciones, dominios, y sucesos, desde lo principio del mundo... Aquest llibre, de l'any 1678, que ens ha arribat en llengua espanyola i que va ser publicat a Nàpols, gràcies a en Rafael de Vilosa, i completat pel carmelità José Gómez de Porras, conté una descripció geogràfica, econòmica i eclesiàstica del regne i principat de Catalunya, una relació històrica fins a la Reconquesta i diverses notícies de convents i famílies catalanes.

El país dels catalauni neix a Aquitània i s'estén a la Belgica secunda

Reproduïm aquí alguns fragments del que diu Esteve de Corbera i els anirem comentant:

"Todos lo Autores Historicos, y Geographicos que escriven de las cosas de Françia. y entre ellos Iulio Cesar que la guerreò, y pisò tantos años, la dividen en Aquitanica, Celtica, y Belgica: La Aquitanica comprehende todo lo que ay de los Montes Pirineos a las riberas de la Garona; y la Celtica cae entre los dos rios Garona, y Senna, y la Belgica entre Senna, y Scalda. Algunos modernos le dan otras dos partes, que son la Narbonense y los Allobroges, la Narbonense está ribera del Mediterraneo, del Mar a los Alpes, y los Allobroges son los pueblos que oy llamamos Saboya, y Delfinado." 

En aquest paràgraf, Esteve de Corbera repeteix la informació que dóna Juli Cèsar a la seva obra La Guerra de les Gàl·lies, però afegeix el que el romà no explica, és a dir, la distribució de la zona del sud-est de la Gàl·lia, que després serà el país de la Provença (que els romans anomenaven Província). Així, Esteve complementa la informació indicant que aquesta es divideix en la Narbonesa i el país dels Al·lóbroges.

"En estas dos partes de la Françia Belgica y Aquitanica refieren las Historias que huvo dos lugares ò colonias con nombre de Catalauno, uno en la Belgica cerca de Rems, que aun oy permaneçe, y se llama Chalon de Champanya, Ciudad populosa con Obispo que los Concilios Françeses dizen Catalaunense, uno de los doze a quien se daba el titulo honrosissimo de Pares, y otro en la Aquitania cerca de Tolosa, que diò nombre à los campos Catalaunos, memorables por la victoria que en ellos alcançaron los Godos con el Capitan Romano Aecio, de los Hunnos, y su Rey Athila, de que hablaremos despues."

En aquest altre fragment, Esteve de Corbera ens explica que el poble dels catalauni estava establert en dos territoris. D'una banda tenim als catalauni de la Belgica secunda, actual regió de la Xampanya, amb la seva capital a la vigent ciutat de Châlons-en-Champagne, que ja hem vist en altres articles que antigament es deia Catalons, Catalonensis o Civitas Catalaunorum, depenent de la font romana. I, d'altra banda, tenim també els catalauni de l'Aquitània, que molt segurament Esteve de Corbera coneix per l'obra de l'historiador Jeroni Pujades i aquest, probablement, pel testimonis del cronista romà Flavi Eutropi, que també ja hem analitzat en altres ocasions.

Com diu Eutropi al seu Breviarium historiae romanae, on es refereix als catalauni, "a Catalaunia, a la Gália Tètrica, el mateix Tètric, va trair els seus propis exèrcits els quals, a causa dels constants amotinaments, va ser incapaç de controlar" (Superavit in Gallia Tetricum apud Catalaunos ipso Tetrico prodente exercitum suum, cuius adsiduas seditione ferre senar poterat). Cal dir que la Gália Tètrica era la Aquitánica, perquè Tètric era governador d'aquest pais.

Així doncs, Esteve de Corbera, va més enllà i ens situa aquest territori catalauni de l'Aquitània prop de Tolosa, i ens diu que és en aquest punt que es troben els famosos Camps Catalàunics, escenari de la batalla dels exèrcits del romà Aeci i del rei got Teodoric contra el rei dels huns Àtila, una de les confrontacions més famoses i importants de la història.

"Este lugar, y estos campos estavan a siete leguas de Tolosa, y si algo mas lexos, como otros quieren, venian a ser parte en el Condado de Tolosa, y parte en de Limoges, y aun oy dia dura su memoria en el distrito, y tierras de la Abadia Moyssiacense, que en lengua Françesa les dizen des catelenes." 

Ja hem analitzat en un altre article la situació exacta que Esteve de Corbera ens dóna del lloc on ell creu que es troben els Camps Catalàunics. La seva descripció és tan precisa, en distància i en indicacions, que és fàcil comprovar que es refereix a l'actual vila d'Escatelens (Es Catelens), de la qual, a més, cita el nom (Des Catelenes).

"Entiendese que la Ciudad Catalauno que estuvo en la Belgica fue Colonia, y fundacion  de los Catalaunos Aquitanicos, que le dieron principio, y nombre, leyes, y govierno, que era lo mismo con que los Romanos honravan sus Colonias." 

Aquí, Corbera ens presenta la seva teoria sobre els orígens i la distribució del poble dels catalauni, que ell considera avantpassats dels actuals catalans. En aquest fragment ens explica que els catalauni de l'Aquitània són els originals i que van ser els que van fundar, a posteriori, la colònia dels catalauni en la Belgica secunda, a la qual van donar principi, nom, lleis, i govern, que curiosament és el mateix que feien els romans amb les seves colònies. Aquesta hipòtesi d'Esteve de Corbera relaciona, d'alguna manera, amb la dels investigadors francesos Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin, ja tractada a l'inici d'aquest article.

Fragment del llibre Cataluña illustrata d'Esteve de Corbera (1678)

"Aunque el ver en pie con grandeza, y estimacion esta Ciudad en la Belgica, y que en la Aquitanica apenas quedò rastro del lugar Catalauno, engañò algunos Autores, para dezir que la batalla de los Godos, y Hunnos no pasò en la Aquitania, sino en la Belgica, en los campos desta Ciudad, junto a un lugar que se llama Troya." 

Corbera ens explica la raó per la qual ell pensa que alguns autors situen els Camps Cataláunics a la Belgica secunda i no a l'Aquitània: a la Belgica es va mantenir el record dels catalauni gràcies a la toponimia de la ciutat de Châlons, mentre que a la zona de l'Aquitània no va quedar-ne gaire rastre. En canvi, en aquest web ja hem parlat, en altres ocasions, de les diverses raons per les quals, al nostre parer, la majoria d'autors situen els Camps Cataláunics a la zona de la Xampanya. I, fins-i-tot, hem assenyalat l'evident equivalència entre els termes Campi Catalaunicos i Chalons-en-Champagne, que seria una simple traducció literal del llatí al francès i que relacionaria, per extensió, amb tota la Xampanya.

"Pero es querer sin fundamento oponerse contra la firmeza de tantos siglos, pues todos los Autores de mas nombre concuerdan en que esta famosissima batalla se diò cerca de Tolosa, y Tolosa no està en la Belgica, sino en la Aquitania, son infinitos los Escritores que lo dizen, y entre ellos jornandes, cuya auctoridad sola basta para quitar qualquier duda; Era de nacion Godo, viviò pocos años despues del de quatrocientos y cinquesta y uno en que pasò esta batalla, refierela como cosa que tocava tanto a sus Reyes, pues muriò en ella Theodoreto, y por su muerte començò à reynar Thurismundo, y trata della con tal cuydado que los mas Autores que despues la escriven lo toman de Este, y todos dizen que se diò cerca de Tolosa, en los campos Catalaunos: Y tantos hombres graves no havian de engañarse en la discripcion del lugar, donde sucediò una jornada tan señalada."

Esteve de Corbella ens revela una de les seves fonts, el De origine actibusque Getarum de Jordanes, que en un altre article ja hem analitzat. I, efectivament, com diu l'historiador català, l'obra de Jordanes és la principal font que proveeix la historiografia actual de les dades sobre el passat dels gals. I també és cert que Jordanes sembla insinuar que els Camps Catalàunics eren a la zona d'Escatalens, per la referència que fa d'ells com a Camps Mauríacs i que Corbera relaciona amb la veïna vila de Moissac.

El príncep aquità Otger Cataló

"Con esto no puede quedar ocasion para poner escrupulo en cosa tan cierta, como lo es que cerca de Tolosa huvo lugar, y campos Catalaunos, pues su nombre se ha conzervado en toda la antiguedad hasta nuestros tiempos. Llamavase tambien entonces aquellos Campos Marochios, o Mauricios, y el nombre de Catalaunos devia ser el mas nuevo por occasion del castillo, o lugar Catalon, ò Catalauno, que era la Metropoli, y Cabeça destos pueblos."

Esteve de Corbera ens explica que en aquesta zona prop d'Escatalens i de Moissac, que és on ell situa els Camps Catalàunics, existia un castell o lloc anomenat Cataló o Catalaune que, segons l'historiador, podria haver estat la metròpoli principal dels pobles catalauni.

"Y de haverse acabado este lugar en la Aquitania, podemos dar por razón, que como primero salió del la gente que fundò, y poblò la Ciudad en la Belgica, y despues el exercito que ahora venia con Otger, y el que mas adelante veremos que siguiò à Ayzon Visogodo Prefecto de la Aquitania, quando tomò las armas contra Ludovico Pio, los que quedaron en su antigua naturaleza, viendose pocos, y que vivian como acigidos sugetos a los francos: y que sus connaturales en aquesllas nuevas Colonias, y Provincias medravan, y mandavan como pobladores, y conquistadores, poco à poco la fueron desemparando, y se passaron, o a la Cataluña Belgica, o a la Hispanica, que despues se llamò Cataluña, con que la antigua Catalauno de la Aquitania se despoblò, u se deshizo, y las demas se han conservado, y florecido."

D'aquest castell o ciutat de Cataló, a l'Aquitània, haurien sortit els fundadors de la colònia catalauni de la Belgica secunda, que ja cita el romà Marcel·lí Ammià i altres cronistes, així com també els homes del mític Otger Cataló o Otger de Cataló, també cap a aquestes terres.

Aquest misteriós Otger, que després Corbera ens detallarà que fou príncep sobirà de l'Aquitània, posteriorment va donar el seu suport militar a Aisó, noble que Corbera defineix com a visigot prefecte d'aquesta mateixa zona, del qual es diu que va batallar per la llibertat dels gots aquitànics contra els francs, comandats aquests últims per Ludovic Pius, també anomenat Lluís el Pietós, qui acabarà sent rei dels francs i emperador d'Occident.

Així, segons Corbera, a poc a poc, els catalauni de l'Aquitània, sotmesos als impostos dels francs, van anar abandonant aquest país, que acabarà despoblat i en mans dels francs, per a refugiar-se a la  colònia de la Belgica secunda o bé a la colònia que els homes d'Otger Cataló establiran als territoris de la Catalunya peninsular, als quals donaran nom.

Fundació de la Catalunya peninsular

"Veese aun la experiencia desto cada dia, pues con tener Cataluña tanta frontera con Francia, de ninguna parte de aquel Reyno vienen tantos Françeses à naturalizarse en este, como de la Aquitania, y de los lugares que hay cerca de Tolosa, y Limoges."

Aquí Esteve ens indica que la major part de les noves migracions que van poblar la nova Catalunya peninsular provenen precisament d'aquest moviment forçat de la zona de la Belgica i de l'Aquitània, i ens concreta que, molt especialment, d'aquesta última zona compresa entre Tolosa i Llemotges. 

"Algun impulso natural les trahe, con motivo particular, pues las causas generales comunes a las demas Provincias, tambien concurren con las de Aragon, Navarra, y Vizcaya, y no vemos que baxen a ellas tantos Franceses como a la Cataluña. Parece que la naturaleza ha guia principal de nuestras acciones, o la inclinación tras la qual, naturalmente se nos va el amor obliga, y aficiona a los que nacen, y viven en aquella tierra, para que sigan la misma transmigracion con que aquellos antiguos Aquitanicos vinieron a esta gran congruencia de que este lugar de la Aquitania, es donde dizen nuestros mayores que presidia el Principe Otger, y que estos fueron los pueblos Catalaunos Aquitanicos que le acompañaron, y siguieron en la enrada que hizo en España"

Esteve assegura que la major part d'aquests catalauni de la Gália s'establiran en els territoris del que serà la Catalunya peninsular actual, i no pas a l'Aragó, Navarra o Biscaia. A més, en aquest fragment ens informa que Otger Cataló era príncep de l'Aquitánia i que amb els seus homes es va establir a Catalunya.

"Y aun que en las memorias antiguas Francesas no se halle tanta noticia destos pueblos, no es porque no los huviesse, sino que a le gente de aquel distrito, ordinariamente los llamavan en las Historias o Alanos, o Catos, o Godos, y pocas vezes Catalaunos: que este nombre en su propio asiento no tubo el lustre, y el esplendor que en las tierras estrañas, donde ganaron tan gran reputacion con las armas. No menos deve repararse en que a Otger los nuestros no le llamavan Catalauno, sino Catalon, porque solo en la pronunciacion està la diferencia."

Finalment, Corbera ens revela que si bé és cert que a les antigues cròniques de França no es parla massa sobre el poble dels catalauni això es deu al fet que, en aquests documents, se'ls denomina alans, cats o gots, i ben poques vegades catalaunes. I ens concreta que aquesta darrera denominació no va tenir tanta difusió a les seves terres d'orígen com a la península ibèrica, entre el poble dels catalans i que, per aquest motiu, a Otger, a Catalunya, se l'anomena Cataló i no pas Catalaune.


Altres articles:

· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)
· Documents romans que parlen dels catalauni: 5- El 'Senatoris Chronicon' de Cassiodorus
· Documents romans que parlen dels catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos
· Documents romans sobre els catalauni: 7- Notitia Dignitatum: Civitas Catalaunorum
· Documents romans sobre els catalauni: 8. Els Panegyrici Latini i l'imperi catalauni de Victorí

· Els Cathalauns de l'Aquitània varen controlar l'Imperi Gal amb Tètric I
· Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?
· Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les quatre batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals
· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644
· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques
· Un mapa del geògraf del rei Lluís XV de França cita Catalunya com Catalaunia


. #cat #fonts #toponimia #Otger #celtes

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals