Entrades

Documents històrics del català de Navarra: La testimoniança de l'incendi de Pamplona (1296)

Imatge
L'estudiós navarrès José Maria de Huarte (Goñi, 1829 – Pamplona, 1916) ens informa en un article seu que a l'Arxiu Municipal de Pamplona, al calaix B. s. s., hi ha un pergamí manuscrit, datat del 1296, escrit en "Romanç de Pamplona", és a dir, en català de Navarra, on es recull el testimoniatge de la persona que es va confessar autora del gran incendi que es va produir en aquesta ciutat el 1258 dC. El document, conegut pel títol de Testimoniança d'aquel qui ardí la població de Pampolona , és   molt valorat pels experts navarresos per la singularitat del seu contingut. No obstant, nosaltres pensem que ho és, sobretot, pel fet de constituir un testimoni preciós de la parla catalana en aquestes contrades.  El text és la confessió d'un ciutadà de Pampalona (actual Pamplona), de l'autoria de l'incendi. El confessor, anomenat Aznar, reconeix que va prendre foc a casa seva per accident i admet haver estat el causant de la mort del seu nebot. Els fets es van

L'occità-català fou la llengua social i de poder al País Basc i Navarra durant set segles

Imatge
La majoria d'erudits del País Basc (Bascònia o Gascunya) han intentat amagar que la llengua històrica de la seva nació, de banda i banda dels Pirineus, ha estat, per antonomàsia, el gascó o bascó occitano-català, i no pas l'eusquera, enredant la troca tot el que han pogut amb la terminologia referida a aquestes dues llengües. L'eusquera, que és la llengua dels euskalduns  i no pas la dels bascons o gascons, com ja hem vist  en un altre article , ha tingut una implantació territorial minoritària al llarg de la història del país. En canvi, el gascó o bascó occità-català ha estat la llengua predominant en ús i extensió en aquesta nació, almenys des de la Baixa Edat Mitjana (s. XIII dC) fins al segle XVIII dC.  Per tant, al País Basc peninsular convivien dues comunitats culturals i lingüístiques que ocupaven un mateix territori; els euskalduns, que parlen eusquera, minoritaris, i els bascons o gascons, que parlen occità-català. En una vídeo-conferència de l'investigador Ma

Los vascos son los gascones y su lengua histórica es el occitano-catalán

Imatge
En general, tendemos a confundir a los vascos con los euskaldunes y suele pensarse que son lo mismo, cuando en realidad son dos comunidades culturales muy diferentes que conviven en un mismo territorio. Esta confusión, además, ha sido atizada por las propias autoridades estatales y autonómicas del País Vasco peninsular. Tendemos a pensar que la lengua vasca es el euskara (o euskera), cuando en realidad no es así. El euskara es la lengua de los euskaldunes , es decir, de los que hablan euskara , que es lo que significa esta palabra, y el vasco es el gascón o vascón, es decir, el catalán-occitano. Ahora lo veremos con más detalle.   [Imagen superior: Fragmento de un mapa de la Gasconha, Gascuña o Vascónia] El vasco es el gascón, es decir, una variante dialectal del occitano-catalán. Entendemos por el término gascón todo lo relativo al territorio de la Gascuña. Además, el gascón refiere a una de las variantes más occidentales de la lengua catalano-occitana. Nos dicen que el occitano y

Els bascos són els gascons i la seva llengua històrica és l'occità-català

Imatge
En general, tendim a confondre als bascos amb els euskalduns  i s'acostuma a pensar que són el mateix, quan en realitat són dues comunitats culturals ben diferents que conviuen en un mateix territori. Aquesta confusió, a més, ha estat atiada per les mateixes autoritats estatals i autonòmiques del País Basc peninsular. Tendim a pensar que la llengua basca és l' euskara (o eusquera), quan en realitat no és així. L' euskara és la llengua dels euskalduns , és a dir, dels que parlen euskara , que és el que vol dir aquesta paraula, i el basc és el gascó o bascó, és a dir, el català-occità. Ara ho veurem amb més detall.  [Imatge superior: fragment d'un mapa de la Gasconha, Gascunya o Bascònia] El basc és el gascó, és a dir, una variant dialectal de l'occità-català. Entenem pel terme gascó tot allò relatiu al territori de la Gascunya. A més, el gascó o occità gascó, fa referència a una de les variants més occidentals de la llengua catalano-occitana. Ens diuen que l'oc