Entrades

L'historiador Jeroni Pujades ens informa, l'any 1609, sobre la Roma valenciana

Imatge
Al llibre " Cronica universal del Principat de Cathalunya " , obra d'en Jeroni Pujades, publicada el 1609, a la pàgina 28, se'ns reforça la teoria sobre els orígens valencians de Roma que defensaven alguns cronistes antics, tal i com ens advertia l'historiador anglés Peter Heylin, en un llibre seu del 1636 que ja va merèixer un altre article . Concretament, en Pujades, historiador català, ens diu en un fragment del seu llibre (imatge superior): "Poch apres que Romo comença a regnar, edifica una ciutat, anomenada de son nom Roma, en la costa del mar Mediterra, una mitja llegueta dins terra, ribera del riu Turia. La qual conserva aixi son nom, fins que los Romans venint en Espanya, no volent sufrir, que a mes de la sua ciutat ni agues altra de son nom, li mudaren aquell, y li digueren Valencia: que en la significacio es una mateixa cosa. Y el temps en que fonch aquesta mudança de nom, direm baix, en son temps y lloch." Es a dir, que Roma és fundada pel rei

Fou el descobridor del Brasil un membre de la nissaga catalana dels Cabrera?

Imatge
L'any 1742, l'historiador i advocat francès Claude Fleury (1640 - 1723), al seu llibre titulat " Histoire ecclésiastique par Monsieur l'Abbé Fleury " ,  al   tom 1 , pàgina 420 (imatge inferior), ens explica que després del retorn d'en Vasquez de Gama a Portugal, el rei Manel I envià una nova flota a les Índies, sota el comandament de Dom Pedro Àlvarez Cabrera (imatge superior), qui acabarà descobrint i prenent possessió del Brasil en nom de la corona lusitana. Que en Pero Alvares Cabral havia descobert el Brasil ja ho sabem, perquè és el que ens repeteix la historiografia oficial portuguesa i brasilera. Tanmateix, del que no teníem constància és d'aquest altre nom del descobridor, Pedro Alvarez Cabrera, que ens aporta Claude Fleury i que ens enllaça el conqueridor del Brasil amb una de les nissagues catalanes més rellevants de la història de Catalunya: els Cabrera. Claude Fleury anomena Cabrera al descobridor del Brasil Concretament, en Fleury diu: "

Recomanació: DOTZE. Escriptures heterodoxes | Jordi Salat

Imatge
  En aquest llibre, l'investigador Jordi Salat intenta exposar una teoria que vol compartir i debatre amb els lectors. Des de fa uns quants anys n’ha deixat constància en el seu  Blog Vernacle . Ara, després de més de 40 anys de reflexionar-hi, s’ha decidit a deixar-ne testimoni en aquest llibre que ha titulat DOTZE. Per quin motiu ha escollit aquest títol? Són diverses les respostes que ens dóna. Una d’aquestes és perquè pel filòsof Plató, les dotze cares del dodecaedre, són símbol i representació de l’estructura o arquitectura de l’Univers. I, també creu que, per a fer una anàlisi de la situació política i cultural al llarg de la Història de la Humanitat, s’ha de discernir entre dues tradicions que tenen un punt d'origen en el relat bíblic que ens parla de  La Maledicció de Noè  (Gen, 9:25). Les dues tradicions que configuren el seu marc referencial cultural i polític, són: la Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita, les quals comporten dues concepcions de la Divinitat. Una

Catalunya prové dels gals catalauni, segons l'historiador Anscari M. Mundó

Imatge
Al llibre biogràfic dedicat al prestigiós historiador i paleògraf català Anscari M. Mundó, titulat Anscari Manuel Mundó i Marcet. Semblança biogràfica , (pàgines 19 i 20), en   Xavier Barral i Altet ens explica que en Mundó va defensar sempre la nació com una realitat ininterrompuda des de l’alta edat mitjana i que va consagrar molts esforços professionals a aclarir els orígens i el nom del poble de Catalunya. Catalunya o Catalaunia? Anscari M. Mundó va defensar que el nom original de la nostra nació és  Catalaunia i no pas Catalunya , en una referència directa als gals catalauni, descrits pels cronistes romans, i en coherència amb als textos medievals més antics que ja esmenten el terme referint-se als territoris peninsulars: "En el extremo oriente de los Pirineos, adonde llega más tardía la invasión árabe, hispanogodos, ayudados por francogermánicos, ensanchan los límites del reino carolingio hasta la Marca hispanica. Sus condados se verán unidos en torno al llamado, desde el

Châlons és l'antiga Catalaunum, segons el prestigiós historiador italià Antonio Chiusole

Imatge
Mapa de la batalla dels Camps Catalans o Campi Catalaunii, segons els experts actuals. A l'índex de l'obra enciclopèdica italiana, del 1739, titulada  Il mondo antico, moderno, e novissimo, ovvero trattato dell' antica, e moderna geografia, con tutte le novità occorse circa la mutazione de' dominj stabiliti nelle paci di Utrecht, Bada, Passarowitz, Vienna, ec. ( enllaç al document ) (imatge següent)   publicada pel prestigiós geòleg, matemàtic i historiador Antonio Chiusole, a la pàgina 1275, es relaciona directament l'actual vila de Châlons en Champagne amb l'ancestral vila de  Catalaunum, seu de l'establiment   dels gals catalauni , probables antecessors dels catalans actuals, en la seva colònia a la històrica  Belgica Secunda . Fragment del diccionari de l'historiador Antonio Chiusole del 1739. La constatació d'Antonio Chiusole a la seva obra és un exemple més de l'equivalència terminològica que la gran majoria d'experts d'abans del se

La mandioca o manyoca ens indica que la descoberta d'Amèrica fou catalana

Imatge
La mandioca ens aporta proves sobre la descoberta catalana d'Amèrica . Al  Diccionario cubano, etimológico, crítico, razonado y comprensivo...  (enllaç al document)  (imatge següent) ,  escrit l'any 1885 en espanyol, per en  José Miguel Macías, a la pàgina 22  s'hi diu que entre els boricua , la nació precolombina nadiua de l'illa de Puerto Rico, s'anomena mañoc al midó extret de l'arrel que els catalans avui coneixem com mandioca.  I se'ns informa que no només els boricua  feien servir aquest mot sinó també altres pobles nadius americans .  De fet, els francesos i els portuguesos, encara avui li diuen  manioc. Al nostre parer, aquest terme manioc o mañoc s'assembla massa al terme català manyoc que definiria molt bé el que és realment els preparat alimentari de la mandioca, una pasta filosa de midó amassada. En català, manyoc significa precissament això: una porció de fils, cabells, etc. que poden ésser engrapats amb una mà.  L'espanyol no té el

La Roma antigua es la ciudad de Valencia, según el historiador inglés Peter Heylin

Imatge
Imagen del fragmento que refiere a la Roma valenciana del libro de Peter Heylin. La ciudad de Valencia habría sido la Roma antigua. Eso es lo que se deduce de las explicaciones que el historiador inglés Peter Heylin aportaba, en el año 1636, en su obra titulada  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. En este documento, concretamente en la página 66, Heylin asegura sobre la ciudad de Valencia: "se comenta que había sido llamada Roma". Y a continuación añade: "pero cuando los romanos la señorearon, para distinguirla de su Roma, la llamaron Valentia, que en latín significa equivalente". Por lo tanto, parece ser que, según Heylin, antiguamente había dos Romas. Como sabemos que la ciudad de Valencia es más antigua que la actual Roma italiana, podemos deducir que la Roma antigua y original fue la valenciana y que la italiana es posterior. En próximos artículos iremos añadiendo más informaciones sobre la enigmática, antigua y desc

La lengua española se habló antes en Aragón y León que en Castilla

Imatge
Portada de la  Gramatica de la lengua vulgar de España , de 1559. No deberiamos llamar 'castellano' a la lengua 'española', sinó aragonés o leonés. O mejor aún, 'lengua vulgar de España', como propone el autor de la primera gramática de esta lengua. Nos referimos al libro titulado  Gramatica de la lengua vulgar de España (enlace al original de la obra) ,  de autor anónimo y publicada por Bartholomé Gravio, en el año 1559, en la ciudad de Lovaina, actual Flandes. En este documento histórico se explica un relato muy diferente de la historia de los diversos reinos de la península ibérica y de sus respectivas lenguas.  Parece ser que esta gramática para extranjeros de Lovaina, la primera de la historia en este idioma, se libró de la censura y su contenido no fue adulterado por esta, quizás por el hecho de editarse y distribuirse en Lovaina. Por este motivo, la versión de la realidad histórica que nos ofrece la obra es muy distinta a la que encontramos en otros texto