Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques

-
Fragment del Liber Maiorichinus on apareix el terme 'Catalania' (1113 dC)

En un comentari que ens ha fet l'investigador Francesc Garrido s'ens va recomanar prestar atenció a l'epopeia del Liber Maiorichinus, de l'any 1113 dC, document a partir del qual l'acadèmia universitària actual considera que trobem les primeres referències conegudes al poble dels catalans. Al llibre som referits com a 'catalanenses' o  'catalanicus', i al concepte de 'Catalunya', que al llibre apareix com 'Catalania', que és tractada com la seva pàtria, la terra dels catalans.

A més, el rei català Ramon Berenguer III és anomenat, en aquest document, com dux Catalanensis (duc català), rector Catalanicus (dirigent català), Catalanicus heros (heroi català), Barchinonicus heros (heroi barceloní) i Pyrenee regionis rector (rector de la regió Pirinenca).

El Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus (Llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans) és una epopeia escrita en llatí de l'any 1113-1114 dC, que narra la Croada de pisans i catalans contra Madina Mayūrqa, que és com s'anomenava l'illa de Mallorca mentre era en mans dels sarrains. Els cristians eren acabdillats per l'arquebisbe de Niça, Pietro Moriconi, per part dels pisans, i el rei de Catalunya, Ramon Berenguer III.

Aneu al llibre 

Però tornant a l'origen del terme Catalunya...

Catalania sí, però Catalàunia no? 

La raó per la qual els acadèmics consideren que el terme 'Catalània' significa 'Catalunya' i, en canvi, el terme 'Catalàunia' no, ningú el sap ni l'entén. I encara és menys comprensible si comprovem que tots els diccionaris i llibres d'història d'entre els segles XV i XVIII, com hem demostrat amb proves documentals en altres articles, insisteixen en indicar que 'Catalaunia' i 'Catalunya' són dos conceptes que signifiquen el mateix. 

D'altra banda, si ens atenim a la morfologia de les paraules, trobem que el concepte 'Catalàunia' és molt més proper a 'Catalània', que no pas 'Catalunya'. Els canvis són mínims entre 'Catalània' i 'Catalàunia', que són dues paraules pràcticament idèntiques. Però la universitat catalana, per raons mai aclarides, no accepta la possibilitat que 'Catalàunia' sigui 'Catalunya' i, a data d'avui, no dedica cap esforç a estudiar els catalàunics de la Gàl·lia amb l'objectiu d'esbrinar si són o no, realment, els nostres avantpassats nacionals.

L'actitud de la universitat catalana és completament passiva pel que fa a aquest tema. Una postura impensable per a qualsevol altre poble amb orgull de nació i intolerable des d'un punt de vista científic. Caldrà esperar a noves generacions d'acadèmics més científics i menys servils a l'estat espanyol. Perquè, quin dubte hi ha, que aquesta inacció institucional és una actitud essencialment política i no pas científica. 

En aquest blog, hem parlat abastament dels 'Camps Catalàunics', que molt segurament eren situats al nord de Tolosa de Llenguadoc, a la zona aquitànica de la vila d'Escatalens, encara que, oficialment, es considera que són situats a la zona de Châlons-en-Champagne, per unes troballes arqueològiques que s'hi van fer. 

Historiadors romans que ja parlen de Catalunya?

Recordem que aquesta nomenclatura de 'Camps Catalàunics' ja es troba testimoniada per l'historiador romà Jordanes, del segle V dC. Als 'Camps Catalàunics' o 'Catalàunis', el general romà Aeci i els rei got de Tolosa Turismund, amb els seus respectius exèrcits, van derrotar les tropes d'Àtila, l'any 451 dC.

Quin és el problema que es planteja aquí? Que acceptar que Jordanes parli de 'Catalàunics' referint-se al poble dels catalans no encaixa en el relat que la historiografia espanyola havia dissenyat per als catalans, obviant les dades documentals, naturalment. Perquè suposaria haver d'acceptar que la nació catalana ja existia en aquests temps tan romans i tan primerencs. 

I la idea sembla que no agrada als nostres acadèmics polítics, com ja sabem que tampoc agradaria a l'estat espanyol, en mans dels gelosos castellans i, per aquest motiu, s'ha bloquejat la qüestió i ens segueixen adoctrinant que Catalunya és una realitat del segle X dC, quan les proves semblen dir una altra cosa.

Però la veritat és que, a part d'en Jordanes, hi ha més testimonis de l'antiguitat romana que parlen dels catalans. Perquè la realitat és tossuda i les mentides són breus. Així, tenim que un altre document, una compilació, datada del s. IV, coneguda com Història Augusta, ens diu que Luci Domici Aurelià va derrotar Tètric I en un lloc anomenat 'Catalaunus'. 

I a més, tenim que l'historiador romà Ammià Marcel·lí esmenta el poble dels 'catelauni' com  un col·lectiu que viu a la Belgica Secunda. Quines coses que té la història, que s'entesta a fer la guitza a l'acadèmia política catalana a sou de l'estat. Parlarem d'aquests altres documents en profunditat en altres articles.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació