Els Cathalauns de l'Aquitània varen controlar l'Imperi Gal amb Tètric I
Moneda amb la imatge de Tètric, emperador dels gals cathalauns.
Els catalauni de l'Aquitània: els cathalauns
Es el cas de la Cronica universal del Principat de Cathalunya, obra de l'historiador, cronista i advocat català Jeroni Pujades, del 1609, que en un altre article ja hem citat i hem vist que ens informava de les dimensions de la Xampanya dels catalauni, gràcies a les informacions extretes d'en Jordanes. Tanmateix, aquesta vegada analitzarem un altre fragment de l'obra de Pujades, que ens situa els catalauni a la zona de l'Aquitània.
Fragment del llibre de Jeroni Pujades.
En paraules del mateix Jeroni Pujades (imatge superior):
"Aquest alçarse Tetrico ab nom i veu de Emperador, fonch com esta dit en la part de França, ques anomenaua Aquitania. Y especificant mes en particular asso Eusebi, y Mariano Scoto diuhen. Que fonch en las terras dels Cathalaunos . Y que estant ab ells se alçà, y ab son exercit se ensenyori de la Gallia. Aquestos pobles Cathalaunos de la Aquitania eran, en las partidas deues de Tolosa, segons escrihuen tots los escriptors que baix en altre lloch allegare.
Y de aqui se ve à compendrer: no auer de pensar, que aquestos Cathalaunos fossen los pobles, que vuy son del nostre Principat de Cathalunya. Sino de aquella comarcha de Aquitania, los pobles de la qual se anomenauan Cathalaunos. Desdels quals volen alguns, quens sia vingut assi als nostres lo nom de Cathalans. Dex la aueriguacio, per altre lloch paticular: perquevol molta discusio."
Fragment del llibre de Jeroni Pujades.
I una mica abans (imatge superior), Jeroni Pujades ens diu que:
"Victorina mara de aquest Victorino, dona valerosa y de gran cor, sabent aquella crueltat, hyrada per la mort de son fll, o enuejosa de imperi y senyoria, persuadi à Tetrico Senador Romà, que estaua ab part de exercit, ocupat en algunas guerras, en certa partida de França, que segons diu Pau Orosi, era en la Aquitania se alças ab aquella Provincia, y se anomenas Emperador."
Jeroni Pujades ens parla de l'emperador gal Tètric (Gaius Pius Esuvius Tetricus), de qui no se sap on neix però que ens informen els cronistes que emparenta amb Victorina, la seva predecessora i promotora política, que prové d'una família de la Provença que s'establí a l'Aquitània. Aquest Tètric es va alçar en armes a la part de la Gàl·lia que s'anomenava l'Aquitània. I ens informa Pujades que tant els cronistes Eusebi de Cesarea (Eusebius Pamphilii Caesariensis) com Marià Scot (Marianus Scotus) consideraven l'Aquitània com un territori dels Cathalauns. I també que l'historiador Pau Orosi ens certifica que Tèctric, amb els catalauni de l'Aquitània, es revoltà contra Roma, el proclamaren Emperador i es feu amb el control de la pràctica totalitat de la Gàl·lia.
Com que aquests Cathalauns mantenien relacions legals amb Tolosa, en Pujades considera que tant Eusebi com Scotus no estan parlant dels catalans peninsulars, sinó dels de l'Aquitània gala, i l'historiador català planteja la possibilitat que uns i altres catalans siguin, en realitat, el mateix poble, malgrat que no ens resol la qüestió ni ens diu que en pensa ell particularment.
Els cathalauns nomenen Tètric I emperador de l'Imperi Gal
En tot cas, la novetat que ens planteja aquesta informació és que, segons Pujades, els cronistes Eusebi de Cesarea i Marià Scot situen els gals cathalaunos a l'Aquitània i que, a més, els testimonis ens expliquen que fou amb els exèrcits dels mateixos cathalauns de l'Aquitània que el gal Tètric s'apoderà de la Gàl·lia i controlà l'Imperi Gal.
I Pujades ens diu ben clarament que els aquitans eren cathalauns quan ens concreta que són d'"aquella comarcha de Aquitania, los pobles de la qual se anomenauan Cathalaunos". Es a dir, ens parla de diversos pobles de l'Aquitània que es consideraven cathalauns. Per tant, seguint el parer de l'historiador català, podem parlar perfectament d'una Aquitània Cathalàunica o Catalàunica.
Caldrà veure si trobem les fonts clàssiques que ho Pujades ens indica per acabar de corroborar-ho. Tanmateix, i mentre no apareixen aquestes citacions d'Eusebi de Cesarea i de Marianus Scotus, tenim la constatació que la historiografia actual accepta, de manera generalitzada, que Tètric, abans d'alçar-se en armes contra Roma, controlava precisament l'Aquitània. Per tant, podem considerar que la informació que ens dona Pujades és prou sòlida.
Aneu al llibre de Flavi Eutropi
Flavi Eutropi ens confirma que l'Aquitània de Tètric era Catalàunia
Caldrà veure si trobem les fonts clàssiques que ho Pujades ens indica per acabar de corroborar-ho. Tanmateix, i mentre no apareixen aquestes citacions d'Eusebi de Cesarea i de Marianus Scotus, tenim la constatació que la historiografia actual accepta, de manera generalitzada, que Tètric, abans d'alçar-se en armes contra Roma, controlava precisament l'Aquitània. Per tant, podem considerar que la informació que ens dona Pujades és prou sòlida.
Aneu al llibre de Flavi Eutropi
Flavi Eutropi ens confirma que l'Aquitània de Tètric era Catalàunia
A més, tenim les dades que ens dona Flavi Eutropi, historiador romà contemporani dels fets (s. III dC), que ve a confirmar la presència d'aquests catalauni a la zona on governava Tètric, a la seva obra Eutropii Breviarium Liber Nonus.
En paraules de Flavi Eutrropi:
Superavit in Gallia Tetricum apud Catalaunos ipso Tetrico prodente exercitum suum, cuius adsiduas seditione ferre non poterat
Traducció:
"A Catalaunia, a la Gàl·lia Tètrica, el mateix Tètric, de fet, va trair el seu propi exèrcit que, a causa dels constants amotinaments, es veia incapaç de controlar."
Aquí veiem com Eutropi ens fa una clara equivalència entre l'Aquitània de Tètric i la Catalàunia. Prova evident que l'Aquitània era territori dels catalans, si tenim en compte que Tètric era governador d'aquesta zona.
Ens diuen, els acadèmics moderns, que Tètric va néixer al si d'una família aristocràtica, de rang senatorial i d'origen gal, i que havia estat triat per al lloc de governador provincial de l'Aquitània l'any 270 dC, posició que encara mantenia quan el seu predecessor, Victorí, fou assassinat, a començaments del 271 dC. Victorina, la mare del malaguanyat Victorí, va aconseguir mantenir el control de la situació política després de la mort del seu fill i, gràcies a la seva influència i a importants donatius que feu a l'exèrcit, va aconseguir que les tropes proclamessin Tètric, que era parent seu, com a nou emperador. Tètric va acceptar el nomenament de l'exèrcit i va ser investit emperador prop de Burdigalia (Bordeus), capital de la Gàl·lia Aquitània.
Ens diuen, els acadèmics moderns, que Tètric va néixer al si d'una família aristocràtica, de rang senatorial i d'origen gal, i que havia estat triat per al lloc de governador provincial de l'Aquitània l'any 270 dC, posició que encara mantenia quan el seu predecessor, Victorí, fou assassinat, a començaments del 271 dC. Victorina, la mare del malaguanyat Victorí, va aconseguir mantenir el control de la situació política després de la mort del seu fill i, gràcies a la seva influència i a importants donatius que feu a l'exèrcit, va aconseguir que les tropes proclamessin Tètric, que era parent seu, com a nou emperador. Tètric va acceptar el nomenament de l'exèrcit i va ser investit emperador prop de Burdigalia (Bordeus), capital de la Gàl·lia Aquitània.
Se sap, per tant, que Tètric controlava l'Aquitània. I en aquest mateix sentit, Pujades ens remarca que els cronistes Eusebi de Cesarea i Marianus Scotus també testimonien que el gal Tètric s'alça amb o entre els cathalaunos, que el reconèixen com a emperador, fet que voldria dir que Tètric és considerat el cabdill dels gals catalauni o cathalauns que el reconeixen i li donen suport. I que és amb aquest poble dels cathalauns que acabarà senyorejant l'Imperi Gal, fora del control de Roma.
Cal saber també que aquest Imperi Gal independent de l'imperi romà fou creat per Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus), que va governar entre els anys 259 i 269 dC. Aquest fou el primer emperador del Imperi Gal, que en aquells moments era format per les províncies romanes septentrionals que s'havien independitzat del poder central de Roma, és a dir la Gàl·lia, la Hispània, la Germània y possiblement la Britànnia, que el van reconèixer com a emperador.
Tornant a Tètric I, no es pot evitar pensar que si aquest polític gal s'intitulà emperador gràcies al suport dels exèrcits cathalauns, i ho feu al país mateix dels cathalauns de l'Aquitània, podem dir, sense cap temor, que Tètric I fou un emperador dels gals cathalauns i que, per tant, el seu Imperi Gal tingué uns fonaments militars, socials i polítics ben catalans.
Cal saber també que aquest Imperi Gal independent de l'imperi romà fou creat per Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus), que va governar entre els anys 259 i 269 dC. Aquest fou el primer emperador del Imperi Gal, que en aquells moments era format per les províncies romanes septentrionals que s'havien independitzat del poder central de Roma, és a dir la Gàl·lia, la Hispània, la Germània y possiblement la Britànnia, que el van reconèixer com a emperador.
Tornant a Tètric I, no es pot evitar pensar que si aquest polític gal s'intitulà emperador gràcies al suport dels exèrcits cathalauns, i ho feu al país mateix dels cathalauns de l'Aquitània, podem dir, sense cap temor, que Tètric I fou un emperador dels gals cathalauns i que, per tant, el seu Imperi Gal tingué uns fonaments militars, socials i polítics ben catalans.
Això contrasta amb el que ens diuen els acadèmics actuals, que només associen els catalauni amb la zona de la Belgica secunda i les rodalies de Chalôns-en-Champagne (antiga Cathaló), sense tenir en compte mai els cathalauns de l'Aquitània. Tanmateix, nosaltres ja hem vist, en un article anterior, que les mides que Jordanes ens dóna de la zona dels Camps Catalàunics abastaven una extensió de territori molt més gran que l'actual província de la Xampanya.
L'Aquitània, origen de l'Imperi Gal dels cathalauns .
I, de fet, aquest poble català de l'Aquitània podria haver estat el primer territori catalauni de la Gàl·lia, anterior al que trobem citat a l'obra d'Ammià Marcel·lí de la Belgica secunda. Atès que els fets succeïts en temps de Tètric són més antics que els relacionats amb els catalauni de la Belgica secunda.
Quan els exèrcits catalauni de l'Aquitània donen suport a Tètric i el fan emperador i s'apoderen de la pràctica totalitat de la Gàl·lia, semblaria que es donessin les condicions ideals per a que els cathalauns establíssin una nova colònia catalauni a la Belgica Secunda.
Quan els exèrcits catalauni de l'Aquitània donen suport a Tètric i el fan emperador i s'apoderen de la pràctica totalitat de la Gàl·lia, semblaria que es donessin les condicions ideals per a que els cathalauns establíssin una nova colònia catalauni a la Belgica Secunda.
Aquesta hipòtesi de Jeroni Pujades, que situaria els orígens de la nació catalana de les Gàl·lies a l'Aquitània, encaixaria bé amb altres testimonis posteriors que asseguren que la nació catalana neix a la zona de l'Aquitània. Parlem, per exemple, de l'opinió de l'historiador del Rosselló, Andreu Bosch (1628), a la seva obra Summari, Index, o epitome dels admirables, y nobilissims titols de honor de Cathalunya, Rossello, y Cerdanya. etc. qui ens parla d'uns "aquitanichs dits cathalans":
"Passà esta llengua [en referència a la llengua catalana] a Cathalunya ab los exercits dels Reys de França, formats de Alemanys, Francesos, Aquitanichs de la part que eren dits Cathalans, que era la dita Provincia de Limotges, ab mescla dels antics Espanyols que avian fugit dels Moros, de les quals nacions tambe trauen son origen, y principi les llengues".
Més endavant, al mateix llibre, l'Andreu Bosch insisteix a explicar-nos que la nació catalana ja existia al nord dels Pirineus, en una província anomenada Cathalunya, abans que els seus integrants arribessin a les terres de la Catalunya peninsular, i que la gent que baixa a poblar la zona sud-pirinenca provenia majoritàriament de l'Aquitània. L'autor adverteix, a més, que tots els historiadors estan d'acord en aquest punt.
"Quant entraren les differents nacions estrangeres a expellir los Moros, segons los Pobladors restaren a ella quiscuna terra, prengue son nom, titol, y llengua, de la mateixa nacio la poblà, y la habità, tots los Historichs concordan que lo major numero fonch de Provincies de Aquitania, tinents ab Cathalunya de la altre part de la cayguda dels Pirineus de la part de França, en les quals Provincies y avia una nacio particular, que deyan Cathalans, los quals en lo llinatge, titol, descendencia, y llengua restaren dels Godos".
També en Bartholome Gravio, testimoni del s. XVI, a la seva Gramatica de la lengua vulgar de España (1559) ens comenta que la llengua catalana prové de l'aquitànica de Llemotges:
"Passà esta llengua [en referència a la llengua catalana] a Cathalunya ab los exercits dels Reys de França, formats de Alemanys, Francesos, Aquitanichs de la part que eren dits Cathalans, que era la dita Provincia de Limotges, ab mescla dels antics Espanyols que avian fugit dels Moros, de les quals nacions tambe trauen son origen, y principi les llengues".
Més endavant, al mateix llibre, l'Andreu Bosch insisteix a explicar-nos que la nació catalana ja existia al nord dels Pirineus, en una província anomenada Cathalunya, abans que els seus integrants arribessin a les terres de la Catalunya peninsular, i que la gent que baixa a poblar la zona sud-pirinenca provenia majoritàriament de l'Aquitània. L'autor adverteix, a més, que tots els historiadors estan d'acord en aquest punt.
"Quant entraren les differents nacions estrangeres a expellir los Moros, segons los Pobladors restaren a ella quiscuna terra, prengue son nom, titol, y llengua, de la mateixa nacio la poblà, y la habità, tots los Historichs concordan que lo major numero fonch de Provincies de Aquitania, tinents ab Cathalunya de la altre part de la cayguda dels Pirineus de la part de França, en les quals Provincies y avia una nacio particular, que deyan Cathalans, los quals en lo llinatge, titol, descendencia, y llengua restaren dels Godos".
També en Bartholome Gravio, testimoni del s. XVI, a la seva Gramatica de la lengua vulgar de España (1559) ens comenta que la llengua catalana prové de l'aquitànica de Llemotges:
Quin territori abastava l'Imperi Gal Cathalaun de Tètric I?
Ja hem vist que Tètric s'alça en armes i es proclama Emperador de la Gàl·lia, segons Jeroni Pujades, a la Catalaunia Aquitànica, amb el suport del poble gal dels cathalauns. Però quina extensió tenia aquest imperi gal de Tètric I?
Els territoris de l'imperi gal en temps de Tètric.
Malgrat les dificultats de Tètric per controlar les invasions germàniques, una vegada proclamat emperador pels cathalauns de l'Aquitània, va viatjar amb el seu exèrcit per la Gàl·lia i fou reconegut a la major part del país i també a la Britànnia, amb l'excepció de la Narbonensis, que ens diuen que va seguir fidel al poder central de Roma, malgrat haver format part de l'Imperi Gal amb anterioritat..Encara que Tètric no va intentar expandir el seu territori, sí que va dedicar temps i recursos a reclamar algunes de les províncies que havien estat reconquerides per l'imperi romà, com ara la Hispània o les parts occidentals de la Narbonensis. Com podem veure, el del Tètric i els cathalauns era un gran imperi de l'Europa occidental, que es va independitzar de Roma i li va plantar cara, en una batalla que probablement devia enfrontar els exèrcits cathalauns de Tètric i les legions romanes d'Aurelià.
Com que, segons Jeroni Pujades, Tètric I fou nomenat emperador gràcies al suport dels exèrcits dels cathalans, podriem pensar que, en el moment definitiu de la batalla, quan s'enfronten a Aurelià, també són els exèrcits dels cathalans els que formen part de les forces de Tètric I. I d'aquí que l'historiador romà Flavi Eutropi ens digui que la batalla va tenir lloc a Cathalaunos i la confusió dels historiadors moderns que interpreten aquest Catalaunos com els Campis Catalaunicis (Camps Catalàunics) que ells situen erròniament a la Belgica secunda, a la vila de Châlons.
Tètric traiciona els cathalans i perd l'Imperi Gal
Durant la batalla, segons el que diuen els cronistes Pol·lió, Aureli Víctor i Flavi Eutropi, l'emperador Tètric I van trair al seu exèrcit i, en plena lluita amb les legions romanes, i amb l'excusa de la suposada insolència i la crueltat dels seus soldats, l'emperador gal es van rendir a Aurelià. Tanmateix, els seus exèrcits van seguir lluitant i les baixes a les dues bandes del front van ser molt importants.
A partir d'aquí, i una vegada perduda la batalla, Tètric I va quedar presoner d'Aurelià, junt amb el seu fill, i van formar part del botí, com a captius. Però se sap que després Tètric fou tractat amb la major distinció i, fins i tot, fou nomenat corrector d'Itàlia, o almenys de la Lucània.
Els acadèmics ens diuen que, en tot aquest afer de la batalla contra Aurelià i de la rendició de Tètric I, les fonts són molt confuses. I per començar, ens asseguren que la batalla, altra vegada, tinguè lloc a Châlons-en-Champagne o Cathaló. Els acadèmics arriben a aquesta conclusió perquè associen, altra vegada, els testimonis documentals que situen el conflicte a la Cathalaunia amb les dades d'Ammià Marcel·lí que ens parla dels catalauni de la Belgica secunda. Però ja hem vist, en un altre article, que no té cap sentit que hi haguessin tres grans batalles seguides, en dos segles consecutius, a la mateixa petita vila de Chàlons-en-Champagne. Per tant, és evident que els acadèmics moderns estan interpretant de manera equivocada les dades que els testimonis romans ens donen, ben al contrari del que van fer els acadèmics del s.XVI, que sí van tractar el tema amb prou rigorositat.
Quan Jeroni Pujades ens diu que la batalla va tenir lloc en terres dels cathalons o amb els cathalons, igual que quan els romans ens diuen que Tètric I fou intitulat amb els cathalouns o en territori cathalaun, no ens estan dient que tots aquests fets tinguèssin lloc a Châlons-en-Champagne. No tindria cap sentit. De la mateixa manera que quan ens diuen que Teodoric I va vèncer Atila als Camps Catalàunics o que Ataülf s'enfronta a Joví a la Catalaunia, tampoc són batalles que hagin hagut de passar forçosament a la vila de Châlons. Aquesta tendència a reduir tot allò catalauni a la vila de Châlons-en-Champagne forma part d'una mala gestió de la informació que se'ns dona o d'un interès injustificat per minimitzar tot el que tingui relació amb aquest poble per part de la historiografia moderna.
Segons les dades que ens donen els testimonis romans contemporanis als fets, la Cathalàunia o el país dels cathalauns o catalauni era un territori molt més extens del que els historiadors actuals ens volen fer creure. Mal que els pesi, les dades documentals hi són i interpretar de manera reduccionista totes aquestes informacions, per poder situar-les en una única i petita vila, sembla un exercici barroer i maldestre per ocultar els orígens, la influència i l'expansió de la nació catalana a la Gàl·lia i més enllà.
En altres articles hem vist que els país dels catalauni abastava bona part de la zona nord dels territoris de l'estat francès actual i del sud de la Bèlgica. I amb les referències que cita l'historiador Jeroni Pujades, ara veiem que els dominis catalauni també cal situar-los a l'Aquitània i, molt probablement, en d'altres punts de la Gàl·lia. De fet, el relat de Tètric I ens fa entreveure que els cathalons de l'Aquitània i de la Belgica secunda no solament no eren un poble secundari de la Gàl·lia, sino que n'eren el pal de paller i que els seus exèrcits eren la columna vertebral de l'Imperi Gal que controlava política i militarment la pràctica totalitat dels territoris de la França, la Bèlgica, els Paisos Baixos i la Gran Bretanya actuals.
En cas contrari, com hauria pogut Tètric I controlar la Britannia? Si això fou possible és gràcies a l'existència i al predomini, als territoris de les actuals Illes Britàniques, de la branca dels catalauni anomenada catuvellauni, que ja hem començat a estudiar en altres articles. Només tenint en compte aquest factor es pot entendre que Tètric I controlés la Britànnia i aquesta li fos fidel. Els catalauni ja havien establert colònies a la Britannia amb anterioritat. També ja hem vist que la pràctica totalitat d'acadèmics britànics consideren que els catuvellauni de la Britannia són els mateixos catalauni de la Belgica secunda, que es van desplaçar a les illes i van ocupar la zona més important i estratègica de l'actual Anglaterra. Tenim, a més, el coneixement que fou aquest poble dels catalauni o catuvellauns qui planta cara a Juli Cèsar, quan aquest tracta de sotmetre les illes.
Respecte a la rendició de Tètric I, ens diuen que tan ell com el seu fill Tètric II, que va nomenar Cèsar poc abans de la batalla, es van rendir a Aurelià. Tanmateix, els acadèmics també ens indiquen que tot plegat podria ser una informació adulterada, fruit de la propaganda imperial romana posterior. En tot cas, sigui cert o no, el relat ens diu que Tètric va acceptar rendir-se a Aurelià a canvi de la seva vida, tot i que havia de trair al seu exèrcit abans de la batalla. Es diuen també que Tètric I cercava amb aquest acte poder escapar de les constants amenaces d'aixecaments que van produir-se a les seves pròpies files. I, segons aquesta mateixa versió dels fets, el seu exèrcit, és a dir, el dels cathalauns, hauria continuat lluitant malgrat la deserció de Tètric abans de la batalla, incansables fins a la desfeta final. Fins i tot, se'ns diu que Tètric, va citar a Virgili en una carta dirigida a Aurelià, on li deia: eripe em his, invicte, malis ( rescàta'm invicte d'aquests problemes).
Ja hem comentat que algunes fonts romanes semblen constatar aquests fets, com ara Flavi Eutropi (s. III dC), que recordem que ens diu: "A Catalaunia, a la Gàl·lia Tètrica, el mateix Tètric, de fet, va trair el seu propi exèrcit que, a causa dels constants amotinaments, es veia incapaç de controlar."
Es a dir, que sembla clar que Tètric I no es va avenir amb l'exèrcit que el va fer emperador i que, quan va haver de donar la talla i comandar amb valentia i fermesa els exèrcits, va provocar la desconfiança dels guerrers cathalauns i es va veure superat per les revoltes internes, segurament derivades de la seva manca de capacitat militar i política. També queda clar que la traició de Tètric va implicar que els exèrcits romans van gaudir de la informació necessària, filtrada per ell mateix, per a poder guanyar la batalla decisiva. Una batalla que, tot i la traició, va causar moltes baixes a les files romanes i va ser de difícil execució, probablement gràcies a la defensa valenta i decidida dels cathalauns.
En els propers articles anirem ampliant la informació sobre aquest tema, amb més dades sobre la presència de la nació dels cathalauns o catalauni de la Gàl·lia i la seva relació evident amb els catalans peninsulars i amb els catuvellauni britànics.
Articles relacionats:
· Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?
· Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les tres batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals
· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644
· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques
· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)
· Documents romans que parlen dels catalauni: 5- El 'Senatoris Chronicon' de Cassiodorus
· Documents romans que parlen dels catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos
. #cat #celtes
En els propers articles anirem ampliant la informació sobre aquest tema, amb més dades sobre la presència de la nació dels cathalauns o catalauni de la Gàl·lia i la seva relació evident amb els catalans peninsulars i amb els catuvellauni britànics.
Articles relacionats:
· Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?
· Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les tres batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals
· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644
· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques
· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)
· Documents romans que parlen dels catalauni: 5- El 'Senatoris Chronicon' de Cassiodorus
· Documents romans que parlen dels catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos
. #cat #celtes
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada