Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin

Moneda catalauni (s. I dC)

Els francesos Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin, experts en història dels pobles celtes, al seu llibre Les peuples fondateurs à l'origine de la Gaule (2012), ens certifiquen el que portem analitzant en diversos articles en aquest web: si el poble dels catalauni es correspon amb el poble dels actuals catalans i si és aquest un dels pobles fundadors de l'actual Catalunya, fet que allargaría, en un miler d'anys o més, la història dels catalans.

Ens ho expliquen aquests autors ben clar i en diversos punts del seu estudi. Per Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin, alguns pobles celtes, com els catalauni, s'havien establert a la Gàl·lia, a la zona del riu Marne, i tendien a l'estabilitat territorial, defugint de les migracions, si no era per motius de força major. Es a dir, que aquests catalauni no eren pobles essencialment nòmades.

Portada del llibre de Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin.

Tanmateix, segons els autors, l'arribada als seus territoris del poble dels gals belgae, provinents de la zona del Danubi, va alterar l'equilibri de l'àrea del Marne i va provocar la mobilitat d'aquest i altres pobles gals. Els catalauni van haver d'expandir-se al nord i al sud, per establir noves colònies. I és en aquest context que els catalauni o catalauns hauríen arribat a les terres peninsulars i haurien donat orígen a la Catalunya actual.

Analitzant el que diuen els autors, en les seves pròpies paraules, tenim el següent:

[Aquests pobles, en referència als gals] "De cap manera eren nòmades i només migraven en massa quan, de vegades, eren forçats per circumstàncies alienes a la seva voluntat. L'exemple més conegut el tenim amb els Helvetii (58 aC) però podem citar igualment els Catalauni." 

I concreten sobre els catalauni que eren situats a la zona del riu Marne abans que arribessin els belgae i que aquests els troben sotmesos als remi, dels quals s'alliberen al segle III aC:

"Queda la qüestió dels Catalauni, situats a la perifèria sud-oriental del territori dels Remi, a la zona del riu Marne. Com els Remi i els Senons, llur origen sembla provenir de molt abans de l'arribada dels Belgues i és probable que inicialment constituïssin un pagus vinculat als Remi. El fet que semblin alliberar-se d'aquests, al segle III aC, podria deure's al debilitament dels Remi, en el context dels trastorns induïts per l'arribada dels Belgae." 

I els autors afegeixen:

"El resultat del que acabem de veure a l'àrea del Marne, és que els Remi constitueixen un poble que hom no pot qualificar d'altra manera que de 'fundador' sobre una àrea d'extensió considerable, atès que inclou els territoris coneguts, posteriorment, com els dels Remi, dels Sénons, dels Tricasses i dels Catalauni (...)" 

A partir de l'arribada dels belgae, per tant, els dos experts tenen clar que els catalauni es veuen obligats a explorar noves terres i obren colònies al nord i al sud del seu territori, que era a l'actual Xampanya, arribant en aquestes prospeccions al sud a la Peninsula Ibèrica i donant lloc a la Catalunya actual. Ho veurem a les cites del llibre que us recollim tot seguit.

Al nord, es van establir a la Gran Bretanya, a la zona del riu Tàmesi, donant naixement als catuvellauni, branca britànica dels catalauni:

"És, a més, significatiu que una part d'aquest mateix poble dels catalauni s'instal·larà a l'illa de Bretanya per donar llum al naixement dels catuvellauni, que se situaran al nord del riu Tàmesi (i des d'aquest punt de vista, cal emfatitzar que aquest poble prové de les ribes del Marne, encara que no són belgae, sino que es van unir a la migració d'aquests a través del Canal, on van seguir als belgues, tal com ho havien fet els Remi, que es van quedar enrere) i un altre grup de catalauni que s'instal·larà al nord-est d'Hispania, acompanyant també a un altre poble belga: els volcae." 

Així, per a Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin, i per a d'altres estudiosos del tema, no hi ha dubte que els catalauni són també els catuvellauni o catovellauni, i defineixen aquest poble de la següent manera:

"Petita tribu celta de la Gàl·lia, del sud de Bèlgica, que va ocupar la part sud-est del departament del Marne i el nord de la de l'Alt-Marne. L'etimología prové de Catu-Vellauni (del cèltic 'catu', combat, i de 'vellauni', el millor) i sería, per tant, 'els millors en combat'. Aquesta tribu sembla haver estat sotmesa als Senons i als Remes."  

Respecte als catuvellauni o catalauni establerts a la Gran Bretanya, ens amplien i concreten la informació i ens els situen a la zona de l'actual Wheathampstead:

"Sembla que una branca d'aquest poble dels Catuvellauni és situada a la Gran Bretanya en una de les seves ciutats, anomenada Verolamium (actual Wheathampstead)." 

Zona d'establiment dels catuvellauni o catalauni a la Gran Bretanya.

I ens informen, a més, que els catalauni de la peninsula ibèrica o catalans, també són coneguts en llatí com a catalaunii:

 "Aquesta mateixa tribu també es va establir a l'actual Catalunya (Hispania, els Catalaunii)..." 

Per acabar revelant-nos que els catalauni també es van estendre a la zona dels Alps, on van passar a anomenar-se Caturiges:

"així com també als Alps (Caturiges)." 

Al llibre se'ns diu que, per a l'especialista Henri Arbois de Jubainville, i segons el publicat a la seva obra Les premiers habitants de l'Europe (Paris, 1889), i seguint les tesis de l'historiador català Pere Bosch i Gimpera, explicades al seu llibre Les mouvements celtiques (1950-1955), aquest poble dels catalauni provindria de la riba dreta del Rin, és a dir, de la banda germànica:

[El poble dels catalauni] "probablement hauria arribat de la riba dreta del Rin i s'hauria assentat a la conca de Sena, al voltant del 300 aC, enviant, uns segles més tard, una colònia a la Gran Bretanya, segons la tesi de Bosch-Gimpera." 

Però Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin no coincideixen amb aquesta opinió de Bosch i Gimpera: 

"El nostre enfocament de la pregunta ens porta a conclusions diferents, a la llum dels descobriments realitzats durant diverses dècades i que aquests historiadors no van conèixer en el seu temps. En efecte, res ens permet suposar l'establiment dels Catalauni a la zona de l'actual Xampanya en la mateixa època que es va produïr l'establiment del poble dels belgae (a principis del segle III aC), i menys quan tot sembla indicar el contrari, és a dir, que la seva expansió va ser a conseqüència de l'arribada d'aquests últims." 

Pels autors, el tema dels catalauni abasta un problema més general: quin va ser el destí dels pobles celtes que es van establir a nord del Sena, abans de l'arribada dels belgae? En tot cas, veuen clar que part dels catalauni van haver d'emigrar al nord i al sud, a causa de la pèrdua de bona part del seu territori en mans dels belgae, fet que va ocasionar la fundació de noves colònies:

"De fet, si bé tothom accepta reconèixer que, efectivament, hi va haver un assentament celta abans d'aquesta nova onada que ve de més enllà de l'Rhin, ningú sembla preguntar-se què podria haver succeït a aquestes poblacions. Tres escenaris són possibles: o van ser expulsats per complet, en benefici dels nouvinguts, fet poc probable i que, en qualsevol cas, no concorda amb el comportament habitual de les poblacions celtes, amb molt rares excepcions; o, en cas contrari, van ser simplement absorbits, desapareixent per complet, diluits en la massa dels belgae, la qual cosa és possible, però novament excepcional en el cas celta; o, finalment, devien abandonar la major part (i la millor) dels seus antics territoris als nouvinguts, després d'algunes batalles." 

I és en aquest punt que podem entendre, segons els experts francesos, que una d'aquestes migracions, forçades pels belgae, va generar la fundació de la colònia catalauni del sud, que actualment constitueix Catalunya, el nom de la qual, aquests historiadors, veuen clar que deriva dels catalauni:

"En un moment en que l'establiment dels belgues, al nord de Sena, va causar molts trastorns a les poblacions celtes prèviament assentades, una branca dels Catalauni, des del sud de l'actual Champagne, potser en consonància amb la migració al llarg del mateix eix que van realitzar els Volcae, s'hauria assentat en part de l'actual Catalunya. La presència dels veïns Volciani confirma que aquest moviment tenia extensions al sud dels Pirineus, fet que suggereix que el nom de l'actual Catalunya podria tenir un origen comú amb el del poble dels Catalauni" 

 (F. Régnier, Un établissement celtique en Catalogne, Congrés Científic d'El Ferrol, Galícia, 1998).

La presencia també del poble dels Volcae arecomici i Volcae tectòsagi a la zona catalana del Rosselló i el Roine, com ens fa veure l'investigador Jordi Castellà i ens constaten els historiadors francesos, confirmaría que aquesta mena de moviments migratoris de pobles situats a la zona nord i nord-est de la Gàl·lia envers les terres peninsulars fou una realitat.

Segons testimonia Claudi Ptolemeu, els Volcae tectòsages ocupaven la part occidental de la Narbonesa, amb les ciutats d'Illiberris, Ruscino, Tolosa, Colonia Cessero, Carcaso, Beterrae i Narbo Colonia (Narbona); propers a ells, vers el Roine, vivien els volcae arecomicis, que tenien la ciutat anomenada Vindomagus i la ciutat de Nemausus Colonia (Nimes), i ambdues famílies ocupaven tota la província. El cronista romà Tit Livi ens diu que, en temps d'Anníbal, els volcae tenien possessions més enllà del Roine.

Tenim, per tant,que aquest poble dels volques o volcae, fruit de la presió dels belgae, segons l'historiador francès Fabien Régnier, hauria estat empès envers la zona nord de l'actual Catalunya, per la mateixa lògica que els catalauni ho foren envers la zona sud de l'actual Catalunya.


Altres articles relacionats:

· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum

· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis

· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis

· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals

· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644

· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques

· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí

· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes

· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi

· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)

. #cat #celtes