Fonts romanes sobre els Catalauni: 8. Els Panegyrici Latini i l'imperi catalauni de Victorí

Fragment del XII Panegyrici Latini, del s. III dC on s'esmenta Clade Catalaunica.

Els Panegírics Llatins (Panegyrici Latini) són una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'imperi, entre finals del segle I dC i finals del IV dC.

La col·lecció sembla tenir orígen en l'estudi i l'ensenyament de les formes retòriques clàssiques, atès que constitueix una reunió de diversos discursos utilitzats com a exemples de retòrica. El nucli inicial dels discursos sembla haver-se elaborat a l'entorn de l'escola de retòrica d'Augustodunum (actual ciutat d'Autun, a la Borgonya).

Ens diuen els experts en aquest document que només es va conservar un manuscrit dels Panegyrici Latini, redescobert l'any 1433 dC per Giovanni Aurispa, en un monestir de Magúncia (Alemanya). Asseguren els experts que el manuscrit va ser copiat diverses vegades durant el Renaixement, però que va tornar a ser oblidat posteriorment una altra vegada.

Els Panegyrici esmenten Catalaunica

En un d'aquests discursos, el número 5(8) de la recopilación XII Panegyrici Latini, es fa referència al poble dels catalauni. Aquest text, en concret, és datat de l'any 311-312 dC i fou pronunciat a la ciutat de Tréveris. Es, per tant, una de les cites més primerenques que es conserva d'aquest poble catalauni, que alguns historiadors, i nosaltres també, considerem avantpassat dels catalans.

Fou pronunciat amb motiu de les Quinquennalia de Constantí I El Gran, per un orador anònim, amb l'objectiu d'enaltir a l'emperador, en nom de la ciudad d'Augustodunum, i agrair-li les exempcions fiscals atorgades a la dita vila. Tanmateix, encara que es tracta d'un discurs d'agraïment, te poc en comú amb les gratiarum actiones consulars i, per aquest motiu, es recomana que s'analitzi de manera independent.

El fragment on es fa referència als catalauni diu el següent:

Quos si uotis et conatibus Aedorum fortuna fauisset atque ille rei publicae restitutor implorantibus nobis subuenire potuisset, sine ullo detrimento Romanarum uirium, sine clade Catalaunica compendium pacis reconciliatis prouinciis attulisset fraternitas Aedorum.

Traducció:

"L'estament noble dels hedus podria haver reforçat els esforços del poble hedu, si el restaurador de l'Imperi hagués estat capaç de venir al nostre rescat quan el preteníem ajudar, i la germandat dels hedus hauria proporcionat un camí per a la pau, amb la reconciliació de les províncies, sense cap pèrdua per a les forces romanes i estalviant-nos la calamitat Catalaunica.

Si analitzem el fragment, veiem que l'autor, representant del poble gal dels hedus, concretament de la ciutat d'Augustodunum, evoca un desastre bèl·lic que, al text, es defineix com una calamitat o plaga Catalàunica. Alguns historiadors han traduit el terme Catalaunica erròniament, com un topònim, és a dir, com un lloc indeterminat, anomenat Catalàunica, i que, com ja és tradició, no han dubtat en atribuir a l'actual vila de Chàlons-en-Champagne. Però, en analitzar l'expressió Clade Catalaunica veiem que el terme Catalaunica no és topònim, sino adjectiu, significant plaga o calamitat Catalauna o Catalana. Lamentablement, les interpretacions al·leatòries i poc precises del que diuen els textos clàssics és quelcom massa habitual entre els historiadors i molt sovint, com en aquest cas, altera absolutament el sentit del missatge.

Com ja hem explicat en un altre article, és massa estrany que tantes batalles crucials de la Gàl·lia antiga hagin succeit en aquesta petita ciutat en tan poc temps. No té cap mena de sentit. I com hem vist també en altres articles, l'anomalia sembla provenir d'una interpretació molt reduccionista del concepte Catalauni o Camps Catalàunics, acontant-los solament a aquesta població. El territori catalauni o dels catalauni, és a dir, el País dels Catalauni, ja hem anat veient que abasta diverses zones: una de ben determinada la trobem a l'àrea de l'actual Xampanya, a l'antiga Belgia secunda, i una altra, també ben documentada, a l'antiga l'Aquitània, especialment la dels temps de l'emperador gal Tètric I.

Moneda gal·la amb l'efigie de l'emperador gal i catalauni Marc Piavvoni Victorí.

Victorí, un altre emperador catalauni que senyoreja la Gàl·lia

Avançant una mica en el raonament del text analitzat: ¿quina seria aquesta desfeta dels hedus, a mans de la plaga Catalauni que, segons el text dels Panegyrici Latini, va provocar una gran pèrdua d'efectius romans que el seu autor denuncia que es podria haver evitat si l'emperador Claudi I el Gòtic, recuperador de l'imperi gal pels romans, haguès respost a la crida que el poble dels hedus li va fer?

En aquest punt, els experts ens aporten una dada important: el fragment que estudiem dels Panegírics es refereix a un conflicte que es va produir als voltants de l'any 270 dC. Per tant, només ens cal esbrinar si hi ha documentada alguna batalla contra els hedus en aquest periode de temps, per poder determinar a quina plaga catalaunica es refereix el discurs.

I, efectivament, tenim registre de l'atac de l'emperador gal Victorí precísament a la ciutat d'Augustodunum dels Hedus, en aquest mateix periode. Aquesta ciutat és la homenatjada en el text analitzat del Panegíric i això no pot ser una casualitat. I la coincidència comporta que els catalauni, a les ordres de Victorí, van arranar aquesta ciutat revoltada. D'aquí que els hedus considerin els catalans una plaga o calamitat, com es diu al text. I,aquesta constatació, a part de confirmar-nos que hem traduit i interpretat correctament el text, ens relaciona, una vegada més, amb proves documentals, els exèrcits catalans amb els emperadors gals, com ja hem vist, en un altre article, que també passa amb l'emperador gal Tètric I.

L'emperador Victorí era Marc Piavvoni Victorí (Marcus Piavvonius Victorinus) que va governar l'Imperi Gal entre els anys 268 i 270 dC (o bé entre el 269 i el 271 dC). L'historiador romà Trebel·li Pol·lió l'inclou a la seva Historia Augusta com un dels Trenta Tirans. Va ser un estret col·laborador de l'emperador gal Pòstum I i va arribar a tribunus praetorianorum (tribú dels pretorians), un important càrrec militar d'alt rang i de confiança de l'emperador, vers l'any 266 o 267 dC. L'emperador Pòstum el va fer el seu col·lega al consolat el 267 o 268 dC.

L'any 269 dC Marc Aureli Mari es va proclamar emperador gal però, a la seva mort, les tropes situades a Augusta Treverorum (actual Trèveris) van proclamar emperador en Marc Piavvoni Victorí, que fou reconegut a tota la Gàl·lia, a la Germània i a la Britània, però no, en canvi, a la Hispània. Casualment o no, en aquest periode tenim situats els catalauni a la Gàl·lia, en diversos punts, a la Germània, com ara veurem, i a la Britànnia, a la zona nord del riu Thames, amb els catuvellaunes, però sembla que no encara a la Hispania. I tot indica que on no hi ha catalauni, la nissaga d'en Victorí i d'en Tètric no comptava amb prou suports per establir-se, fet que ens porta a pensar que estem parlant d'una nissaga de governants catalauni o molt propera als catalans de la Gàl·lia.

Victorí i els catalauni arranen la revolta d'Autum 

I és en aquest punt que, amb els seus exèrcits catalauni, Victorí sofocà una revolta que es produí contra el seu nomenament, a la ciutat d'Augustodunum Haeduorum (Autun), precísament, com deiem, la ciutat autora del panegíric analitzat. Tot encaixa perfectament. La ciutat fou assetjada durant set mesos i, finalment, assaltada i saquejada per les tropes catalauni. Les dates concorden, el lloc concorda, el poble atacant encaixa i el poble saquejat també. L'únic que no encaixa aquí és la interpretació errònia dels historiadors, en la seva dèria per associar, indefectiblement, el terme Catalaunica amb el topònim de Châlons-en-Champagne.

Ja hem dit que Victorí va ser declarat emperador per les tropes situades a Augusta Treverorum, la tardor del 269 dC. A partir d'aleshores, la seva principal preocupació del monarca fou evitar que les províncies occidentals reconeguèssin l'autoritat central de l'Imperi romà. Però la Gàl·lia, la Germania i la Britannia aviat li van restar fidels. Hispània, en canvi, va desertar de l'Imperi Gal i va declarar la seva lleialtat a l'emperador romà Claudi I gothicus. I aleshores, Claudi va enviar el seu general de confiança, Placidianus, al sud-est de la Gàl·lia amb instruccions de garantir el major nombre possible de ciutats gal·les.

Molt ràpidament, Placidianus va ocupar Cullen (Grenoble), però no va continuar annexionant-se més ciutats. Tanmateix, la presència de Placidianus va animar la ciutat d'Augustodunum Haeduorum (Autun) per rebutjar Victorí i declarar-se partidària de Claudi I. Això va obligar a victorinus a marxar al sud i assetjar la vila amb els exèrcits catalauni, que va caure després de set mesos. Després, les tropes catalauni van saquejar i destruir la ciutat. Victorinus tornà a Colonia Claudia Agrippinensium (Colònia) amb el triomf. Es un misteri per què Claudi I no va autoritzar Placidianus per anar en ajuda d'Augustodunum. No obstant, s'especulada que Claudi, que estava plenament compromès a Itàlia contra els alamanni o als Balcans contra els gots, no desitjava obrir un segon punt d'operacions a la Gàl·lia, que hauria implicat un gran esforç militar i hauria requerit que Claudi assumís la responsabilitat de la defensa de la frontera del Rin. Hi ha evidències, a més, que suggereixen que Claudi tenia també algunes dificultats a la zona est del seu imperi que també ocupaven la seva atenció.

Mapa amb els territoris de l'Imperi Gal en temps de la seva màxima expansió, al segle III dC.

L'Imperi Gal és l'Imperi Catalauni o Català?

Les conseqüències que es deriven d'aquesta correcta traducció dels textos romans ja hem vist que són múltiples i molt interessants. Ja són dos els emperadors gals que, segons les fonts documentals contemporànies, se serveixen dels exèrcits dels catalauni per imposar el seu poder i fer-se amb el control de la major part de la Gàl·lia i de la Britània.

Tant l'emperador Victorí, que en aquest article hem vist que capitaneja, amb els catalauni, l'ofensiva contra la sublevació d'Augustodunum Haeduorum, com l'emperador Tètric I, que en un altre article ja hem constatat que és nomenat emperador, o bé pels catalauni o bé en terra de l'Aquitània catalauni, se serveixen dels exèrcits catalauni per senyorejar i controlar el seu imperi.

Tètric I, per tant, va seguir controlant la Gàl·lia i la Britania, amb els catalauni, com ja ho feu el seu antecessor Victorí. Pensem que a Tètric I el nomena precísament l'emperadriu Victorina, que és la mare de Victorí qui, quan el seu fill és assassinat, es fa amb el control de l'imperi i proposa nomenar com a emperador el seu parent, en Tètric.

Victorí, Victorina i Tètric, per tant, eren parents i formen part de la mateixa nissaga. Una familia que caldrà investigar a fons, atès tot sembla indicar que havia de ser catalauni o molt relacionada amb aquest poble. Ems diuen alguns acadèmics que aquests personatges provenien d'una familia acabalada provinent de la Provença. En tot cas, seran els catalans de l'Aquitània qui escullin Tètric, i amb ell continuen controlant la Gàl·lia i la Britania. En el cas de Victorí, en canvi, ens diuen les fonts que fou escollit per les tropes a Treveris, que és la ciutat més antiga de l'actual Alemanya, fronterera amb l'actual França i situada a la zona anexa on tenim situats els catalauni de la Belgica secunda, prop de les viles de Metz i de Chalons-en-Champagne. Podem començar a pensar que, probablement, Treveris era una ciutat controlada pels catalauni, però no tenim cap prova per poder confirmar-ho.

I arribats a aquest punt, cal preguntar-se: si ambdós emperadors gals, Victorí i Tètric, els trobem relacionats amb els catalauni, ¿és correcte pensar que l'Imperi Gal fou un Imperi Catalauni o Català. És a dir, ¿fou un imperi controlat pels catalauni? I, d'altra banda, ¿podem pensar que aquests dos emperadors eren emperadors catalauni?

Les proves documentals ens porten a considerar molt seriosament aquestes possibilitats. Malgrat que tenim poques referències documentals d'aquests dos governants, és incontestable que, en ambdos casos, els testimonis contemporanis deixen ben clara la relació directa existent entre els exèrcits catalauni i l'emperador gal, en el cas de Victorí, i entre l'emperador i el poble dels catalauni de l'Aquitània, en el cas de Tètric I.

En propers articles, seguirem investigant i aprofundint  sobre l'Imperi Gal o Catalauni.


Articles relacionats:

· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)
· Documents romans que parlen dels catalauni: 5- El 'Senatoris Chronicon' de Cassiodorus
· Documents romans que parlen dels catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos
· Documents romans sobre els catalauni: 7- Notitia Dignitatum: Civitas Catalaunorum

· Els Cathalauns de l'Aquitània varen controlar l'Imperi Gal amb Tètric I
· Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?
· Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les quatre batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals
· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644
· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques



. #cat #romans #celtes

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'