Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?

-
El triangle vermell assenyala l'àrea aproximada que ocuparien els catalauni segons els topònims trobats a les diverses fonts romanes contemporànies, dels segles IV i V dC. La zona amb fons vermell es correspon amb la Xampanya.

Quina és la zona que devia ocupar el país dels Catalauni si tenim en compte els testimonis documentals romans dels segles IV i V dC? Hem realitzat una aproximació a partir dels topònims esmentats pels cronistes més antics que ens parlen d'aquest poble ancestral de la Gàl·lia. Al mapa (imatge superior) podem observar que, arran dels tres topònims documentats d'Amiens, Metz i Châlons, a més de la regió de la Xampanya (assenyalada amb fons vermell), se'ns dibuixa un triangle que abasta la zona nord-oest i nord-est de l'actual estat francès, a l'àrea que limita amb Bèlgica. 

Veurem si en properes investigacions aquesta franja s'amplia encara més amb nous testimonis documentals de l'época. De moment, fem un repás de les fonts amb topònims, que relacionen amb els catalauni o catalans de la Gàl·lia, que hem anat trobant a les obres dels cronistes romans: 

Topònim 1: Ambiani (Amiens)

L'historiador romà Ammià Marcel·lí, del segle IV dC, fou el primer en situar aquests avantpassats dels catalans, a la zona de la Belgica secunda, com hem analitzat en aquest article.

En paraules d'Ammià: a "(...) la segona Bèlgica, que limita amb la primera, on es troba Ambiani, ciutat eminent entre les altres, i Catelauni i Remi.".

Ens dona com a referència el topònim Ambiani. Si tenim en compte que es considera que Ambiani es correspon amb l'actual ciutat d'Amiens, ens adonarem que estem parlant de la zona nord-oest de l'actual França, frontera amb l'actual Bèlgica.

Topònim 2: Mettis (Metz) 

També el testimoni del cronista romà Idaci (s. V dC) situa els famosos Campis Catalaunicis o Camps Catalàunics, on es va derrotar a l'exèrcit d'Atila, a la Belgica secunda, gràcies al topònim Mettis que cita tant al seu cronicó llarg com al breu: 

Els Huns, trencada la pau, devasten les províncies de les Gàl·lies, destruint moltes ciutats; tanmateix, aliats contra ells el líder Aeci i el rei Teodoric, els van escometre en Camps Catalàunics, no lluny de la ciutat de Mettis, que aquells havien ensorrat, i amb l'ajuda de Déu, els vencen i destrossen, acabant la lluita ja molt entrada la nit: allà va sucumbir el rei Teodoric, i segons es diu, van morir a la batalla uns tres-cents mil combatents.

Aquesta ciutat de Mettis se l'associa a l'actual ciutat de Metz. Per tant, si ens volem fer una idea de l'extensió del país dels catalauni en funció de les ciutats esmentades, podem imaginar la zona que va d'Amiens a Metz, abarcant el nord de l'actual França. Trobareu més informació sobre aquesta font en aquest article. 

Topònim 3: Durocatalaunos (Châlons-en-Champagne)

D'entre el recull de citacions romanes que fan referència als catalauni o catelauni, hi figura també la que es trobem a l'Itinerarium Antonini, del segle III dC. 

El topònim Duro-Catelaunos apareix en aquest itinerari. Com ja hem explicat en un altre article, és freqüent, en diversos texts antics, trobar el topònim Durocatalanum o Durocatalaunum, que s'associa al poble gal dels catalauni i a la vila Cathalonensis, Cathalona o Cathaló, que avui coneixem com Châlons-en-Champagne. 

Aquesta vila és la capital històrica de la Xampanya. Com ja varem comentar en un article anterior, Chalons-en-Champagne sembla una traducció barroera al francès del terme llatí Campis Catalaunicis (Camps Catalaunis o Camps Catalans) i el topònim Champagne també sembla derivar-ne, com una abreviació del terme.

Topònim 4: La Xampanya (Champagne)

A més, és innegable que el terme Champagne deriva del llatí Campus igual que Chalons deriva de Cathaló o Cathalonensis. La relació terminològica entre el país dels cathalons o catalauni i el nom de l'actual regió de la Xampanya i de la vila de Chàlons-en-champagne queda, per tant, establerta:

Campis Catalaunici > Camps Catalàunics > Champs Chatalons > Champagne des Chatalons > Chalons-en-Champagne > Champagne

En aquest article trobareu més informació sobre la Xampanya dels catalauni.


Altres articles relacionats:

· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les tres batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum

. #cat #celtes

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació