Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
Fragment del Getica de Jordanes on apareix el concepte Campis Catalaunicis per primera vegada
Aquesta és la primera font documental que esmenta els Campis Catalaunicis (Camps Catalàunics), que segons Jordanes també anomenen Mauraci, com el lloc on les hostes d'Atila perden la guerra contra els exèrcits del rei got Teodoric I, successor d'Ataülf i amb cort a Tolosa, aliades amb les legions del general romà Aeci. Aquesta és considerada una de les quinze batalles més importants de la història i diuen que va tenir lloc el 451 dC.
El Getica
Es creu que els dels Campis Catalaunicis fou un enfrontament dur i massiu per a l'època, on el rei Teodoric hi va deixar la vida, i en mig de la batalla el va haver de succeir-lo Turismund, i on l'exercit d'Atila va quedar molt debilitat. Es creu que el cap dels huns va perdre fins a un terç dels seus efectius. La intenció d'Atila era envair la Gàl·lia, però el que va aconseguir va ser iniciar la seva pròpia lenta decadència. En canvi, a partir d'aquesta victòria, els gots prenen un paper molt important en el govern de l'imperi romà.
Les paraules de Jordanes:
En paraules del mateix Jordanes:
Convenitur itaque in campos Catalaunicos, qui et Mauriaci nominantur, centum leuvas, ut Galli vocant, in longum tenentes et septuaginta in latum. Leuva autem Gallica una mille et quingentorum passuum quantitate metitur. Fit ergo area innumerabilium populorum pars illa terrarum. Conseruntur acies utraeque fortissimae; nihil subreptionibus agitur, sed aperto Marte certatur.
Traducció:
Es van concentrar, doncs, les tropes als Camps Catalàunics, que s'anomenen també Mauriacs i que
tenen cent llegües, com diuen els gals, de llarg, i setanta de ample. Aquella part de la terra ha estat en punt de trobada d'innombrables pobles. S'hi enfronten dos exèrcits molt valerosos; no hi ha ja lloc per estratagemes, sinó que ara es lluita a camp obert.
I afegeix:
Les paraules de Jordanes:
En paraules del mateix Jordanes:
Convenitur itaque in campos Catalaunicos, qui et Mauriaci nominantur, centum leuvas, ut Galli vocant, in longum tenentes et septuaginta in latum. Leuva autem Gallica una mille et quingentorum passuum quantitate metitur. Fit ergo area innumerabilium populorum pars illa terrarum. Conseruntur acies utraeque fortissimae; nihil subreptionibus agitur, sed aperto Marte certatur.
Traducció:
Es van concentrar, doncs, les tropes als Camps Catalàunics, que s'anomenen també Mauriacs i que
tenen cent llegües, com diuen els gals, de llarg, i setanta de ample. Aquella part de la terra ha estat en punt de trobada d'innombrables pobles. S'hi enfronten dos exèrcits molt valerosos; no hi ha ja lloc per estratagemes, sinó que ara es lluita a camp obert.
I afegeix:
Convenere partes, ut diximus, in campos Catalaunicos. Erat autem positio loci declivi tumore in editum collis excrescens. Quem uterque cupiens exercitus obtinere, quia loci oportunitas non parvum benificium confert, dextram partem Hunni cum suis, sinistram Romani et Vesegothae cum auxiliariis occuparunt, relictoque de cacumine eius iugo certamen ineunt.
Els dos bàndols es van trobar, com havíem dit, als Camps Catalàunics. El terreny del camp de batalla tenia un lleuger pendent que creixia fins a formar un petit coll. Els dos exèrcits desitjaven apoderar-se d'ell perquè la bona situació del lloc conferia un avantatge gens menyspreable.
I finalment, remarca:
Thorismud ergo, patre mortuo in campis statim Catalaunicis, ubi et pugnaverat, regia maiestate subvectus Tolosam ingreditur.
Traducció:
Per la seva banda, Turismund, després la mort del seu pare i la seva proclamació real en els Camps Catalàunics on també ell havia lluitat, entra a Tolosa.
Cal aclarir que Jordanes pensava que Turismund era el fill de Teodoric I, que és el rei que mor als Camps Catalàunics. Els acadèmics diuen que aquesta és una confusió de Jordanes. En tot cas, el fragment torna a citar els camps Catalàunics que és el que aquí ens interessa.
Traducció:
Els dos bàndols es van trobar, com havíem dit, als Camps Catalàunics. El terreny del camp de batalla tenia un lleuger pendent que creixia fins a formar un petit coll. Els dos exèrcits desitjaven apoderar-se d'ell perquè la bona situació del lloc conferia un avantatge gens menyspreable.
I finalment, remarca:
Thorismud ergo, patre mortuo in campis statim Catalaunicis, ubi et pugnaverat, regia maiestate subvectus Tolosam ingreditur.
Traducció:
Per la seva banda, Turismund, després la mort del seu pare i la seva proclamació real en els Camps Catalàunics on també ell havia lluitat, entra a Tolosa.
Cal aclarir que Jordanes pensava que Turismund era el fill de Teodoric I, que és el rei que mor als Camps Catalàunics. Els acadèmics diuen que aquesta és una confusió de Jordanes. En tot cas, el fragment torna a citar els camps Catalàunics que és el que aquí ens interessa.
El Getica
El Getica va ser escrita per Jordanes a petició d'un amic, qui li va demanar escriure per a l'església, com a resum d'una obra de diversos volums (avui desapareguda) sobre la història dels gots, compilada pel polític i escriptor Casiodor. Es a dir, la de Jordanes és un resum de l'obra de Casiodor perduda. Després veurem que Cassiodorus també cita als catalauni.
Els factors més importants en la selecció de Jordanes per aquest treball van ser el seu interès per la història (ja estava treballant en una història de Roma), la seva habilitat per escriure de forma succinta, i les seves pròpies relacions amb els gots. Diuen que Jordanes havia estat funcionari d'alt nivell, notari o secretari, d'un petit estat client de Constantinoble a la frontera de Moesia, a nord de l'actual Bulgària.
Els factors més importants en la selecció de Jordanes per aquest treball van ser el seu interès per la història (ja estava treballant en una història de Roma), la seva habilitat per escriure de forma succinta, i les seves pròpies relacions amb els gots. Diuen que Jordanes havia estat funcionari d'alt nivell, notari o secretari, d'un petit estat client de Constantinoble a la frontera de Moesia, a nord de l'actual Bulgària.
Com a únic treball supervivent sobre l'origen dels gots, la Getica de Jordanes ha estat objecte d'una extensa revisió crítica. Jordanes la va escriure en llatí tardà, denigrat pels classicistes per no respectar les regles de el llatí clàssic de Ciceró.
Tanmateix, aquesta consideració d'escriptor en llatí decadent de Jordanes s'han vist recentment alterada pel fet d'haver-se descobert nous manuscrits -el Panornitanus Arch. Stato. Codi núm. Basile- d'on es dedueix que els abundants errors atribuïts a la ploma de Jordanes corresponen, en realitat, als copistes nòrdics posteriors, desconeixedors de el llatí. L'obra de Jordanes, com la d'Ammià Marcel·lí, i la majoria d'autors romans, en realitat, ens ha arribat per suposades còpies realitzades per monjos del segle XI dC.
Una curiositat sobre el Getica i, en general sobre tota l'obra de Jordanes és que només cita dues poblacions de la Spania, que és com anomena a la Hispània, i són Barcilona i Asturica. Barcilona és clarament Barcelona. Asturica es creu que podria ser Astorga.
A més, tinguem en compte que diversos historiadors romanesos i americans han denunciat que Jordanes, i potser Cassiodorus, va confondre el poble dels getes, un poble de la Dàcia, amb els gots. Moltes de les dades històriques que cita sobre els dacians i getae van ser atribuïdes erròniament als gots.
Els getes van ser un dels pobles tracis assentats tradicionalment en els territoris de la Dacia (Actual Romania) que van gaudir d'una merescuda reputació entre els escriptors grecollatins de l'Antiguitat per la seva bravura i la seva llanço guerrer. A partir del segle III d. C. es van anar fusionant gradualment amb els contingents de gots que es van assentar en els territoris dacis i van començar a ser assimilats a aquests. La confusió entre gots i getes es troba ja en les obres d'historiadors llatins tardans com Orosio i Eutropi o en poetes com Claudià. En el cas de Jordanes sembla ser que les seves motivacions per realitzar aquesta assimilació no estan basades en el desconeixement de la distinció entre els dos pobles, sinó que semblen respondre a motivacions més complexes orientades a atribuir als gots una major notorietat, elevant encara més la seva glòria.
Una curiositat sobre el Getica i, en general sobre tota l'obra de Jordanes és que només cita dues poblacions de la Spania, que és com anomena a la Hispània, i són Barcilona i Asturica. Barcilona és clarament Barcelona. Asturica es creu que podria ser Astorga.
A més, tinguem en compte que diversos historiadors romanesos i americans han denunciat que Jordanes, i potser Cassiodorus, va confondre el poble dels getes, un poble de la Dàcia, amb els gots. Moltes de les dades històriques que cita sobre els dacians i getae van ser atribuïdes erròniament als gots.
Els getes van ser un dels pobles tracis assentats tradicionalment en els territoris de la Dacia (Actual Romania) que van gaudir d'una merescuda reputació entre els escriptors grecollatins de l'Antiguitat per la seva bravura i la seva llanço guerrer. A partir del segle III d. C. es van anar fusionant gradualment amb els contingents de gots que es van assentar en els territoris dacis i van començar a ser assimilats a aquests. La confusió entre gots i getes es troba ja en les obres d'historiadors llatins tardans com Orosio i Eutropi o en poetes com Claudià. En el cas de Jordanes sembla ser que les seves motivacions per realitzar aquesta assimilació no estan basades en el desconeixement de la distinció entre els dos pobles, sinó que semblen respondre a motivacions més complexes orientades a atribuir als gots una major notorietat, elevant encara més la seva glòria.
On eren els Campis Catalaunicis? La hipòtesi belga
Com que el fragment de Jordanes és poc concís respecte a la situació geogràfica dels famosos Camps Catalàunics, s'ha fet còrrer molta tinta sobre la seva ubicació exacta. El consens acadèmic actual és que no hi ha cap lloc concloent. Hi ha, tanmateix, dues propostes: la belga i l'aquitànica.
Molts acadèmics creuen que els Campis Catalaunicis es troben a la zona de la Bèliga Secunda. Bàsicament, el que han fet aquests historiadors és barrejar la dada de Jordanes amb la d'Ammià Marcel·li (s. IV dC), que ja varem analitzar en un article anterior, i on s'esmenta un assentament del poble dels 'catelauni', suposadament gals, a la Bèlgica Secunda. Per tant, van agafar la dada d'Ammià i van considerar que els 'campi Catalaunici' de Jordanes estaven situats en aquesta zona de la Bèlgica secunda.
Tanmateix, com podem comprovar, això no ho diu en Jordanes ni tampoc Ammià. Per tant, és simplement una teoria que han intentat reforçar amb unes suposades restes arqueològiques trobades, que tampoc se sap si tenen cap relació amb la batalla ni amb els pobles que s'hi van enfrontar. Per tant, és una simple teoria, que a més, no ha aconseguit ni tan sols consensuar exactament on estarien situats els camps.
Alguns dels experts que la defensen, veuen els camps entre la vila francesa de Châlons-en-Champagne (antigament anomenats Châlons-sur-Marne) i la vila de Troyes. L'historiador Thomas Hodgkin, en canvi, els va situar a la zona prop de Méry-sur-Seine. I una aportació més recent ha estat la de Phillippe Richardot, qui va proposar la vila francesa de La Cheppe, lleugerament més al nord de la ciutat moderna de Châlons-en-Champagne.
Bàsicament, el que han fet aquests historiadors és barrejar la dada de Jordanes amb la d'Ammià Marcel·li (s. IV dC), que ja varem analitzar en un article anterior, i on s'esmenta un assentament del poble dels Catelauni a la Belgica Secunda. Per tant, van agafar la dada d'Ammià Marcel·lí i van considerar que els Campis Catalaunicis de Jordanes estaven situats en aquesta zona de la Bèlgica secunda. Tanmateix, com podem comprovar, això no ho diu en Jordanes ni tampoc Ammià. Per tant, és simplement una teoria que han intentat reforçar amb unes suposades restes arqueològiques trobades que tampoc se sap si tenen cap relació amb la batalla ni amb els pobles que s'hi van enfrontar.
En aquest sentit cal analitzar els raonaments de l'investigador Simon Macdowall, que proposen que la batalla va tenir lloc a Montgueux, just a l'oest de Troyes. I encara més, identifica el campament de l'Aliança romana a Fontvannes, a pocs quilòmetres a l'oest del camp de batalla que ell proposa en aquesta zona, i col·loca el campament d'Attila a Seine at Saint-Lyé.
Per dir això, Macdowall es basa en el treball anterior de M. Girard, que va creure identificar el Mauriaci, que cita Jordanes com a segon nom dels Campis Catalaunicis, com la serralada de Les maures (Els moros) de Montgueux. Al seu torn, Girard, es basa en el segon Additamenta Altera de l'Epitoma Chronicon de Pròsper, que afirma que era a cinc milles romanes de Tecis o Tricasses, que considera l'actual Troyes. El camí de la regió es coneix com a Voie des maures (Camí dels Moros), i la base de la cresta es coneix com l'enfer pels locals. Un petit rierol prop del camp de batalla que corre per Troyes es coneix actualment com la Riviere des corps.
Segons Macdowall, els mapes moderns continuen identificant les planes de la regió amb noms que es corresponen amb citats per Jordanes, com les maurattes. I de fet, la cresta de Montgueux és actualment la proposta de localització que ha estat investigada més a fons per la ciència arqueològica.
Ens diuen que el 1842, un peó va descobrir un enterrament a Pouan-les-Vallées, una vila a la riba sud del riu Aube, que consistia en osos d'un esquelet amb una sèrie de joies i ornaments d'or, enterrats amb dues espases. Per la naturalesa dels seus béns greus, inicialment es pensava que era l'enterrament de Teotià, però per en Thomas Hodgkin aquest enterrament d'elit era més aviat el d'un guerrer principesc germànic que havia viscut al segle V dC.
El tresor arqueològic trobat a Pouan-les-Vallées, en tot cas, es conserva al Musée Saint-Loup (Musée d'art d'Archéologie et de Sciences Naturelles), a Troyes. Avui en dia, encara no se sap si la troballa arqueològica te cap mena de relació amb els Camps Catalàunics.
Finalment, a Poix, al departament del Marne, hi ha un túmul anomenat segons una llegenda «Tomba de Teodoric». Actualment se l'ha catalogat com un monument protohistòric i no tenim constància que s'hagi analitzat.
Finalment, a Poix, al departament del Marne, hi ha un túmul anomenat segons una llegenda «Tomba de Teodoric». Actualment se l'ha catalogat com un monument protohistòric i no tenim constància que s'hagi analitzat.
On eren els Campis Catalaunicis? La hipòtesi tolosana
Al seu llibre explica que en gran part es basa en les informacions de l'historiador romà Jordanes, però no concreta res més. Com diu Esteve de Corbera: "Este lugar, y estos campos estavan a siete leguas de Tolosa, y si algo mas lexos, como otros quieren, venian a ser parte en el Condado de Tolosa, y parte en de Limoges, y aun oy dia dura su memoria en el distrito, y tierras de la Abadia Moyssiacense, que en lengua Françesa les dizen des catelenes."
En un article anterior, ja hem analitzat àmpliament aquesta la proposta geogràfica d'Esteve de Corbera i hem arribat a la conclusió que, sense cap mena de dubte, s'estava referint a la vila occitana d'Escatalens, a uns 48,7 kilòmetres al nord de Tolosa, que és la distància aproximada que dóna Corbera a les seves indicacions.
Molts altres historiadors han situat els origens de la nació catalana en terres de l'antiga aquitània i, en general, a l'actual occitània, abastant els territoris de Gasconya, Provença, Llemosí, Alvèrnia i Guiana. Els hem recollit en un altre article anterior, que si voleu podeu consultar.
Altres articles relacionats
· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
. #cat #romans #celtes
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada