Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi (s. IV dC)

-
Fragment del Breviarium historiae romanae de Flavius Eutropis on apareix el terme Catalaunos.

L'historiador romà Flavi Eutropi (Flavius Eutropius), del segle IV dC, també esmenta el poble dels catalauni al seu llibre Breviarium historiae romanae (Epítom o compendi d'història romana). Concretament, Eutropi utlitza el terme Catalaunos per a referirse al lloc on l'emperador gal Tetris I perd la seva batalla contra l'emperador romà Luci Domici Aurelià.

Aneu al llibre de Flavi Eutropi

El fragment en qüestió diu:

 Superavit in Gallia Tetricum apud Catalaunos ipso Tetrico prodente exercitum suum, cuius adsiduas seditione ferre non poterat

Traducció:

A Catalaunia, a la Gàl·lia Tètrica, el mateix Tètric, de fet, va trair el seu propi exèrcit que, a causa dels constants amotinaments, es veia incapaç de controlar.  

Tètric I (en llatí: Gaius Pius Esuvius Tetricus), va ser el darrer emperador de l'Imperi gal (Imperium Galliarum) i va governar, amb el seu fill Tètric II com a Cèsar, aquesta part independitzada del poder central de l'Imperi Romà, com a successor de Victorino, des de l'assassinat d'aquest entre el 270 i el 274 dC.

En una batalla a la zona de Catalaunos, és a dir, a la Catalàunia, l'exèrcit gal de Tètric va ser aixafat per les legions romanes d'Aureli. Al març de 274, o sigui que la batalla podria haver estat el 273 o el mateix 274 dC. Tant Tètric com el seu fill s'havien rendit a Aurelià. Tanmateix, les fonts són confuses perquè hi ha diverses versions i algunes podrien ser propaganda romana. Una d'aquestes declara que Tètric va acceptar rendir-se a Aurelià a canvi de conservar la vida, tot i que havia de trair el seu exèrcit abans de la batalla. Segons aquesta versió, Tètric hauria intentat escapar de les constants amenaces d'aixecaments a les seves pròpies files. L'exèrcit gal, en canvi, hauria continuat lluitant malgrat la deserció de Tètric.

Recordem que l'acadèmia actual considera als catalauni, catalauns o catelauni com un poble gal i només el situa a la zona de la Belgica secunda, per la concreció que d'ells en fa l'historiador Ammià Marcel·lí. (veure l'article). Però que Ammià els situi a la Belgica no vol dir que el seu territori no fos molt més ampli.

Tampoc els acadèmics actuals volen relacionar els catalauni amb els actuals catalans i, tanmateix, es contradiuen, atès que reconeixen Catalania com la primera citació de Catalunya al Liber Maiorichinus (s. XI dC), i és evident que entre Catalaunia i Catalania hi ha menys diferència, morfològicament parlant, que entre Catalania i Catalunya. (Veure l'article)

D'altra banda, són moltes les veus que, entre els segles XI i XVIII dC, ens recorden les equivalències entre els mots Catalaunic, Catalaunia, Cathalonia, Cathalania i Gothalania. (Veure l'article)

Flavi Eutropi i el Breviarium

La major part del que se sap segur de Flavi Eutropi procedeix de les dades que subministra ell mateix en el seu Breviarium historiae romanae. Les còpies conservades de la seva obra donen a entendre que va arribar als llocs més alts de l'administració de l'estat romà.

Eutropi va compondre el Breviarium historiae romanae en deu llibres. Van ser escrits durant el govern de Valent i hi explica, sense massa retòrica, la història de Roma, des de la seva fundació fins a l'època final de l'emperador Jovià (364) i la pujada a el poder de Valent.

El Breviarium va rebre edicions ampliades de Pau el Diaca i Landolf Sagax, que van repetir el text original i després el va allargar fins els regnats de Justinià el Gran i Lleó l'Armeni. Va ser traduït al grec per Paeanius, cap al 380 dC, i per Capito Lycius, al segle VI dC. Aquesta última traducció ha perdurat gairebé íntegrament fins els nostres dies.


 Altres articles relacionats

· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes

. #cat #celtes #romans

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació