Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni

-
Moneda catuvellauni

Els antics catalans o catalauni varen ser un dels pobles fundacionals de la Gàl·lia. Tanmateix, en aquest article descobrirem que també ho foren de les Illes Britàniques. La suposada tribu britànica dels catuvellauni o catuvel·lans o catuvel·launs, en realitat és una branca del poble dels catalauni o catalans de la Gàl·lia que es va escindir a causa de l'arribada del poble dels belgues al seu territori, a la zona de l'actual Xampanya (antics Camps Catalans o Catalàunics).

Com ja hem analitzat en un altre article, sabem pels estudis dels historiadors francesos Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin, publicats al seu llibre Les peuples fondateurs à l'origine de la Gaule (2012), que l'arribada a la Gàl·lia del poble belga, provinent de la zona del Danubi, va alterar l'equilibri de l'àrea del riu Mare (en llatí, riu Matrona, actual Marne) i va provocar la mobilitat dels antics catalans i d'altres pobles.

Mapa de l'expansió dels catalauni, cap al nord i cap al sud, segons els historiadors Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin.

Segons aquest punt de vista, els catalans de la Gàl·lia, per tant, s'haurien expandit al nord i al sud del seu país, per establir noves colònies. I és en aquest context que, segons aquests experts, haurien arribat a les terres peninsulars i haurien fundat la Catalunya actual. Però també és en aquest moviment que la branca que va explorar el nord va arribar fins a la Gran Bretanya i s'hi va establir, donant origen al poble dels Catuvellauni. En aquest article ens centrarem en aquesta segona migració tan desconeguda i tan interessant.

Mapa amb els catuvellauni i les altres nacions fundacionals de les Illes Britàniques.

Els catovellauni són els catalauni o catalans de la Gàl·lia?

 Segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin, aquestes incursions colonials dels catalans de la Gàl·lia haurien suposat l'establiment d'un estat o regne catalauni o catuvellauni a les Illes Britàniques. I trobem aquesta teoria migratòria també reconeguda a l'obra Gallia Belgica (imatge inferior), de la historiadora i arqueòloga britànica Edith Mary Wightman, publicada per la University of California Press, l'any 1985.

Fragment del llibre d'Edith Mary Wightman.

En aquest estudi, Edith Mary Wightman ens diu que els catalauni ja eren referenciats a la zona, gràcies a documentació del segle IV, i que al seu torn equivalien als catuvellauni, pel fet de provenir els uns dels altres.

També al llibre England Invaded, de l'Edward Foord i en Gordon Home, publicat el 2014 (imatge inferior), se'ns remarca que el 'gran' i 'bel·licós' poble dels catuvellauni, del sud-est de les Midlands angleses, mantenia clarament punts de connexió amb els catalauni del Marne.

Fragment del llibre d'Edward Foord i Gordon Home.

En el mateix sentit, Charles Oman, al seu llibre titulat England Before the Norman Conquest, del 1924, (imatge inferior) ens concreta que els catuvellauni eren els catalauni de Châlons, en referència a Châlons-en-Champagne o Cathaló. Es a dir, que una altra vegada es constata l'equivalència de catalans i catuvel·launs per part dels estudiosos.

Fragment del llibre de Henry Lawes Long.

Els catalans, un poble amb molts noms.

També l'historiador britànic Henry Lawes Long, en un capítol del seu llibre (imatge superior) titulat A Survey of the Early Geography of Western Europe, as Connected with the First Inhabitants of Britain: Their Origin, Language, Religious Rites, and Edifices, publicat el 1859, tracta dels catalauni i ens adverteix que a les fonts documentals aquest poble rep molts noms:

"Els nostres Cateuclani, Cassivelauni, Cattivelauni [Catuvellauni], etc, són escrits de tantes maneres diverses que estem segurs que aquesta varietat de denominacions els asimilaria amb els Catalauni continentals".

I, en efecte, trobem una gran dispersió de noms que fan referència a aquest poble. Tamateix, segons les consideracions que s'estreuen d'aquests autors, els estudiosos catalans podem investigar tots aquests pobles amb la certesa que estem seguint les petjades dels nostres avantpassats.

D'altra banda, el The Cambrian Journal recollia, l'any 1862, un estudi titulat Mosaic Ethnoloy of Europe, de l'historiador britànic J. R. Smith, on se'ns alerta també sobre les denominacions Catti o Caddi, que veuen clar que relacionen amb els Catalauni de la Gàl·lia, de la Britannia i de la Hispània, de la mateixa manera que, segons el seu parer, ho fan també els termes Cadurci o Cadwalli.

Fragment del llibre de J.R. Smith.

Són testimonis d'alguns experts internacionals que ens aporten dades sobre les diverses denominacions que el poble català ha rebut al llarg dels anys, als diversos territoris on s'ha establert i a través dels diversos testimonis documentals.

Finalment, al llibre Pedigree of the English People: An Argument on the Formation & Growth of the Nation, publicat el 1873 per l'historiador gal·lès Thomas Nicholas (imatge inferior), trobem que també recull la relació entre els catalans de la Gàl·lia i els catuvellauni, que ell troba anomenats com a cateuchlani, afegint així un altre apel·latiu a la nostra nació ancestral.

Nicholas ens diu que un gran nombre de pobles de la Gàl·lia es van traslladar a les illes i que, entre aquests, "hi havia els Catalauni o Cateuchlani, que van acabar establint-se al nord del riu Thames", a Anglaterra. Al mateix índex del llibre de Nicholas es cita literalment "els Catalauni de la Gàl·lia i de la Gran Bretanya".

Fragment del llibre de Thomas Nicholas.

En definitiva, queda bastant clar que, segons les opinions dels experts internacionals, els catalauni i els catuvellauni eren el mateix poble. Igual que també ens asseguren alguns estudiosos, que hem analitzat en altres articles, que ho eren els catalauni gals i els catalans peninsulars. En els propers escrits estudiarem en profunditat el que se sap sobre aquest poble avantpassat dels catalans i fundador de les Illes Britàniques. Tot plegat promet ser d'allò més interessant.


Altres articles relacionats:

· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les tres batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum

Comentaris

  1. Andreu Marfull3.5.20

    Cada dia està més clar. Hi ha una història que parla d'un poble que es dispersa. Aquesta història cal reescriure-la.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació