La història usurpada

Diego García de Campos (c., 1140-d. de 1220) va ser un clergue, escriptor i humanista de família navarresa i castellana, que arribà a ser canceller dels reis Alfons VIII i Enric I de Castella, encara que la seva obra va ser escrita en temps ja de Ferran III el Sant. En un text de la seva obra manuscrita titulada "Planeta", ens aporta la seva opinió sobre alguns països peninsulars que, curiosament, semblen haver desaparegut de la memòria historiogràfica: ens referim a Els Serrans i a Els Camps. El fragment original del text en llatí al qual ens referim descriu la principal qualitat de cadascun dels  països o regnes peninsulars.  Diu el següent: "Emendas vel commendas Gallaecos in loquela [loquela], Legionenses in eloquentia, Campesinos in mensa, Castellanos in pugna; Serranos in duritia, Arragonenses in constantia, Cathalanos in latitia [laetitia], Navarros in leloa, Narbonenses in invitatura."  La traducció vindria a ser: Apreciem o coneixem els gallecs per la l...

La família dels Cervera foren, durant prop de dos segles, reis d'Arborea abans del control de tota l'illa de Sardenya per part dels reis del Casal de Barcelona. Es aquest un episodi amagat i no gaire conegut de la història de Catalunya i de Sardenya. La nissaga catalana dels Cervera eren Vescomtes de Besalú, també coneguts com a Vescomtes de Bas. La posterior ocupació militar catalano-aragonesa del regne vindrà, per tant, molt influïda pel dret que aquesta nissaga catalana dels Cervera, vinculada al Casal de Barcelona, ja tenia sobre l'illa. En aquest article repassem aquest episodi de la història de Catalunya i de Sardenya amb la informació disponible. [Imatge superior: retrat del rei i jutge Marià IV d'Arborea. D'autor desconegut, la pintura és a l'església sarda d'Otzana]. [Escut dels comtes i vescomtes de Cervera.] Com els castlans de Cervera esdevenen Vescomtes de Bas o Besalú? Els Cervera no provenen de Bas ni de Besalú. El Vescomptat de Bas prové del ...

Sant Damàs (304-384 dC) fou el papa número 37 de l'església catòlica de Roma i fou un papa important. Va presidir el Concili de Roma, del 382, que va determinar el cànon o la llista oficial de sagrades escriptures. A més, es va pronunciar contra les grans heretgies, incloent-hi l'apollinarisme i el macedoniisme, consolidant així la fe de l'Església catòlica, i va encoratjar la producció de la Bíblia Vulgata amb el seu suport a Sant Jeroni. Finalment, va ajudar a conciliar les relacions entre l'Església de Roma i l' Església d'Antioquia i va encoratjar la veneració dels màrtirs. Molts erudits catalans i estrangers el consideren nascut en territori actualment català. En aquest article analitzarem les proves i els detalls disponibles sobre el que seria el primer papa nascut en territori català de la història. [Imatge superior: dibuix del papa Sant Damàs d'Argelaguer que trobem en un dels seus goigs.] Segons l'Esteve Gilabert Al seu llibre titulat " Apo...

Només cal donar una ullada a l'escut històric de la vila americana de San Germán de Puerto Rico per detectar l'omnipresent influència catalana.  L'actual vila de Sant Germán és un municipi situat a la regió sud-oest de Puerto Rico. Es una de les ciutats més antigues de l'illa i té una rica història que es remunta a l'època dels primers temps de la colonització hispana.  La ciutat va ser fundada el 1570 per en Diego de Torres i Velasco, esdevenint la segona ciutat més antiga de Puerto Rico (la primera fou Caparra, on Joan Ponç de Lleó tenia la seva residència). Tanmateix, aquest punt no queda clar, atès que al web de la vila també se'ns diu que fou fundada, un 12 d'agost de 1573, pel governador Joan de Céspedes. La confusió és normal si tenim en compte una curiosa anomalia: aquesta vila es va canviar de lloc i es va re-fundar moltes vegades. Una dada ben curiosa que no deixa de ser sospitosa i que suggereix la probable mà adulteradora dels censors, que serien...

Un aspecte poc conegut de la història internacional del Monestir de Montserrat és la gestió per part dels seus monjos, durant més de dos segles, de l'Abadia d'Emaús, a Praga, que fou el principal centre benedictí del Regne de Bohèmia, actual Txèquia.  Concretament, els monjos de Montserrat s'hi van estar 244 anys, del 1636 fins al 1880, durant els quals van revifar una abadia que no acabava de funcionar, van acabar d'introduir el cristianisme benedictí al país, van refer i redecorar l'abadia amb estil barroc i van estendre l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat al Regne de Bohèmia. [Imatge superior: Imatge aèria de l'Abadia benedictina d'Emaús, a Praga, Txèquia.] Els monjos de Montserrat són cridats a Praga per l'emperador romanogermànic Ferran III La construcció de l'Abadia d'Emaús de Praga i de la seva església van tenir lloc entre els anys 1348 i 1372. L'església fou dedicada a la Mare de Déu i als sants patrons eslaus i per aques...