Els Camps Catalàunics estaven situats a Escatalens?

L'Ajuntament d'Escatalens sembla mostrar, a la seva façana, la senyera catalana.

Esteve de Corbera (Barcelona, 1563 — 1633?), historiador i ciutadà honrat de Barcelona, detalla al seu llibre titulat Cataluña illustrata. Contiene su descripcion en comun, y particular con las poblaciones, dominios, y successos, desde el principio del mundo..., publicat el 1678, amb molta precisió, on es troben situats exactament els famosos i celebrats Camps Catalàunics.

En aquestes contrades catalauniques es coneix que el poble gal dels catalàuni, que Esteve de Corbera considera els avantpassat originals dels catalans, van guanyar, en aliança amb els romans, una important batalla contra els exèrcits d'Atila, rei dels Huns, l'any 451 dC.

Esteve de Corbera ens concreta les seves fonts i ens diu que, en gran part, es basen en informacions de l'historiador romà Jordanes, del segle IV dC i, més concretament, de la seva obra titulada De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis o De origine actibusque Getarum ('L'origen i els fets dels gots'), sovint coneguda com a Getica. Aquesta és una de les poques fonts, suposadament romana, on s'explica l'origen dels pobles gots. En un altre article, ja hem analitzat en profunditat el que Jordanes diu exactament sobre els catalauni.

Seguint la pista de l'Esteve de Corbera.

Tanmateix, ¿podem seguir les indicacions que ens dóna l'Esteve de Corbera i esbrinar on fou exactament aquesta batalla? Podem determinar en quin punt exacte estaven situats els Camps Catalaunics segons els cronista?

Segons Esteve de Corbera, no cal cercar els Camps catalaunis a la zona de la Belgica secunda, com fan altres investigadors, influïts pel testimoni sobre els catalauni del cronista romà Ammià Marcel·lí, que ja hem analitzat en un altre article. Segons Esteve, seria millor investigar la Catalaunia Aquitànica, perquè és aquesta zona on els trobarem, a una mica més de set llegues de la vila de Tolosa de Llenguadoc.

En paraules del mateix Esteve de Corbera:

"Este lugar, y estos campos estavan a siete leguas de Tolosa, y si algo mas lexos, como otros quieren, venian a ser parte en el Condado de Tolosa, y parte en de Limoges, y aun oy dia dura su memoria en el distrito, y tierras de la Abadia Moyssiacense, que en lengua Françesa les dizen des catelenes." 

Set llegües, si tenim en compte la llegua catalana, i Esteve de Corbera era català, són uns 45 kilometres. Us indico el càlcul

1 llegua catalana = 4 milles
1 milla = 1609 metres

7 llegues = 45.052 metres.
Es a dir, uns 45 kilòmetres.

Per tant, queda clar que cal cercar un territori situat a una mica més de 45 kilòmetres de Tolosa de Llenguadoc, actual Occitània.

Trobem fàcilment l'Abadia Moyssiacense, citada per Esteve, que és l'actual Abadia de Moissac (abaix a la fotografia).

 
Abadia de Moissac.

Aquesta abadia cistercenca és l'Abadia de Moissac, a la vila del mateix nom, Moissac, a l'antiga Aquitània catalaunica. Per tant, tenim que les dades que ens dona l'Esteve de Corbera són exactes. Al seu llibre ens diu ben clarament que els terrenys on estaven situats els Camps Catalàunics pertanyien a l'abadia en el moment d'escriure el llibre.

Trobem referències en algunes pàgines web de la zona on ens expliquen que diversos historiadors situen els Camps Catalàunics a la gran plana de St. Paul-des-Landes, prop d'Albinhac. Però, just una mica més al sud, entre Moissac i Albinhac, un topònim crida molt l'atenció: Escatalens.

Hi ha un detall important en aquest fragment del llibre de l'Esteve de Corbera on ens explica que en aquests territoris encara es recorda als Camps Catalàunics com els camps 'Des Catalens'. I resulta que just a la zona hi trobem una vila que es diu Escatalens, que molt segurament deriva d'Es Catalans', 'Els Catalans' o 'Des Catalans'). I, efectivament, així és. Constatem que al Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, (p. 15 e 1) s'explica que a la vila d'Escatalens també se l'anomenava antigament Les Catalans. 

Per tant, tot sembla indicar que hem trobat el punt geogràfic que l'historiador ens estava indicant. La situació de la vila d'Escatalens, a més, també coincideix amb la distància que Esteve de Corbera ens concreta al seus escrits: de Tolosa a Escatalens hi ha uns 48,7 kilòmetres. I l'Esteve de Cobera ens parla d'una distància d'una mica més de set llegues catalanes, que ja hem vist que hauria de ser una mica més de 45 kilòmetres. Per tant, el factor geogràfic també encaixa amb les indicacions del cronista.

De Tolosa a Escatalens hi ha uns 48,7 kilòmetres, aproximadament.

D'altra banda, l'Abadia de Moissac tenia terrenys a Escatalens. I amb aquesta dada, quedaria també confirmada com a exacta una altra informació que ens dóna l'Esteve de Corbera al seu llibre, on ens diu que el record dels camps catalàunics es preserva en terrenys pertanyents a l'Abadia de Moissac. En aquest sentit, al web de l'Ajuntament del poble d'Escatalens, es comenta que el nom de la vila ja apareix en un manuscrit del 957 i també s'especifica que a la vila hi havia una institució religiosa dirigida per l'abat de Moissac.

Segons detalla aquest web institucional, avui no queda rastre de l'hospital original, atès que fou substituït per un altre del segle XVIII, i també se'ns diu que "anteriorment, aquesta institució era un hospital dirigit per religiosos, sota la tutela de l'abat de Moissac". A Escatalens, per tant, hi ha terrenys que havien estat propietat de la dita abadia. I si l'Abadia tenia institucions i terrenys com els referenciats, és molt factible que també n'hi tingués d'altres, que podrien ser els que Esteve de Corbera identifica amb els Camps Catalàunics. Si no és que ja ho són, directament, els que acullen aquest edifici del XVIII, que anomenen 'Maison de Retraite' d’Escatalens.

A Escatalens parlen català i tenen consciència de ser l'origen dels catalans

Arribats a aquest punt, només caldria comprovar si la gent de la vila d'Escatalens és conscient, a dia d'avui, de la seva identitat catalauni o catalana. I sembla que és així, si ens atenim al testimoni recollit per l'investigador Lluís Maria Mandado en un article publicat l'any 2018 al diari Avui arran d'una oportuna visita a la vila uns anys abans. Cal dir que en Lluís Maria Mandado no coneixia el llibre de l'Esteve de Corbera quan va desplaçar-se a Escatalens i que va arribar-hi per pura intuïció i curiositat investigadora. Però sembla ser que el seu instint el va guiar amb prou encert.

Ens hem posat en contacte amb ell i ens confirma que els ciutadans d'aquesta vila, efectivament, li van parlar en un perfecte català, ara ja fa uns vint anys, amb un accent que li va semblar 'tan bonic com el de Girona'. Ens explica, a més, que l'alcalde de la Vila li va reiterar que al poble encara es té plena consciència i memòria que els Camps Catalàunics eren situats en terrenys propis del municipi, i que encara duien un nom que fa referència a la molta sang que es va vessar a la batalla. Mandado també explica que a la vila pensen que aquesta zona és l'origen de l'antiga nació dels catalauni i, per tant, de la nació dels catalans, i que ells se senten plenament orgullosos d'aquest fet.

Per tant, la relació entre Escatalens (Les Catalans) i els catalans queda recollida. I, gràcies al testimoni del 1678 de l'Esteve de Corbera, queda reforçada amb documentació històrica, la tesi que defensa que el poble d'Escatalens és, en realitat, la zona on va tenir lloc la batalla dels Camps Catalàunics, i no pas a la zona de la Belgica secunda, com asseguren altres historiadors. Aquesta Catalaunia belga, segons Esteve de Corbera, vinria a ser una colònia posterior de la Catalaunia aquitana.

L'actual Occitània, i més concretament l'antiga Catalaunia aquitànica, segons Esteve de Corbera, i segons el testimoni d'altres historiadors antics que ja hem recollit en un altre article, seria el territori on vivien els primers avantpassats dels catalans. Estaríem parlant, per tant, del territori original de la nació catalana. Tot plegat, constitueix una prova documental més que catalans i occitans som i sempre hem estat la mateixa nació i compartim la mateixa llengua, la mateixa història i els mateixos orígens.

Us deixem també un enllaç a la conferència que el 2019, en Lluís Maria Mandado va fer al Simposi de l'Institut Nova Història del 2019 sobre la seva visita al poble d'Escatalens. Per uns problemes tècnics, us recomanem descarregar-la si voleu veure-la.

Altres articles relacionats amb aquest:

· Atila i els huns van ser vençuts a 'Tholosa della Catalogna', segons un llibre italià de 1576
· On era l'antiga Catalàunia, origen de Catalunya? Un llibre del 1678 ho explica.
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals

. #cat #toponimia #celtes #fonts

Comentaris

  1. Andreu Marfull27.3.20

    Excel•lent treball. Està clar, arriben tropes tàrtares fins a Occident (als camps catalàunics) i ocupen el sud de tot aquest territori. Són els (Visi)Gots, o sigui els Catalans. Però, com tots els pobles d'Europa Occidental, hem perdut la consciència de les nostres arrels. Primer som gots, després adquirim altres noms, un d'ells catalans. Això vol dir que qui escriu aquest llibre sap encara la història real, i mira de dir-nos que els catalans venim d'allà.

    ResponElimina
  2. Si els castellans han escrit la seva història acomodant-la als seus interessos i donant-li un dogma de fe suprem que ningú pugui qüestionar perquè no podem fer-ho nosaltres els catalans?

    ResponElimina
  3. Jaume30.3.20

    No només els espanyols han fet dogma de fe dels relats relatius als seus origens, bastant més fabulosos i poc concrets, per cert, que els que ara ens explica l'Esteve de Corbella i l'autor d'aquest blog respecte als catalàunics-catalans. També ho han fet els francesos, anglesos, italians, portuguesos, alemanys, grecs, turcs, russos, danesos, holandesos, noruecs, flamencs, escocessos, bascos i un etcétera quasi mundial.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals