Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)


Hidaci o Idaci (en llatí Hidacius o Hidatius o Idacius, Idatius o Ithacius i altres variants) va ser un bisbe catòlic i historiador hispano-romà de la segona meitat del segle v dC, ens diuen que originari de la Gallaecia, concretament de Civitas Limicorum, que els traductors relacionen amb l'actual població gallega de Xinzo de Limia (395 - 468 dC).

El seu testimoni constituiria la prova documental més poderosa de la teoria que situa els famosos Campis Catalaunicis o Camps Catalàunics, on es va derrotar a l'exèrcit d'Atila, a la Belgica secunda. Però ja veurem que d'Idaci, sorprenentment, hi ha dos cronicons, pràcticament iguals, però amb diferències rellevants i molt sospitoses. Com sempre que s'analitzen els temes històrics que afecten Catalunya, el misteri esta servit.

El Cronicó llarg d'Idaci

Encara que la seva intenció inicial era escriure una crònica universal, la veritat és que va acabar centrant-se en els successos de Gallaecia, donant una llòbrega visió de segle V dC, en descriure els problemes sorgits arran de l'heretgia priscilianista i de la seva implantació en territori gallec i peninsular de les tribus bàrbares, com els sueus i els visigots.

Però tornant al tema que a nosaltres ens interessa, veiem que a la seva obra titulada Hydatii Gallaeciae episcopi Chronicon hi trobem, al paràgraf 28/452 (imatge superior), la següent sentència:

Text en llatí:

Gens Hunnorum pace rupta depraedatur provincias Galliarum: plurimae civitates effractae, in campis Catalaunicis, haud longe de civitate quam effregerant, Mettis, Aetio duci et regi Theodori, quibus erat in pace societas, aperto marte confligens, divino caesa superatur auxilio: bellum nox intempesta diremit. Rex illic Theodores prostratus occubuit: CCC ferme millia hominum in eo certamine cecidisse memorantur.

Traducció:

Els Huns, trencada la pau, devasten les províncies de les Gàl·lies, destruint moltes ciutats; tanmateix, aliats contra ells el líder Aeci i el rei Teodoric, els van escometre en Camps Catalàunics, no lluny de la ciutat de Mertis, que aquells havien ensorrat, i amb l'ajuda de Déu, els vencen i destrossen, acabant la lluita ja molt entrada la nit: allà va sucumbir el rei Teodoric, i segons es diu, van morir a la batalla uns tres-cents mil combatents.

Aquesta ciutat de Mettis, els traductors de l'obra l'han associat a l'actual ciutat de Metz. Antigament, la ciutat era coneguda com ciutat de Mediomatrici, essent habitada per la tribu gal·la del mateix nom. Recordem que al poble dels catalaunici també se'ls considera gals.

Després de la seva integració a l' Imperi Romà, la ciutat es va anomenar Divodurum Mediomatricum, que significa Vila Santa o Fortalesa Santa dels Mediomatrici, llavors coneguda simplement com Mediomatrix. I finalment, durant el segle V dC, ens expliquen que el nom va evolucionar cap a Mettis, que també diuen que va donar lloc a l'actual Metz.

Aquest seria, com ja hem dit, un punt important en favor de la teoria que situa els Camps Catalàunics a la Belgica secunda. Perquè, com ja hem vist en altres articles, fins ara cap font romana, ni Jordanes, ni Ammià Marcel·lí, ni Flavi Eutropi, considerats autors contemporanis dels fets, com també ho és considerat Idaci, havien relacionat el camp de batalla amb la Belgica secunda de manera tan directa com ho fa Idaci. Però la cosa no acaba aquí...

El Cronicó breu d'Idaci

Tanmateix, hi ha un altre cronicó d'Idaci, més breu que el precedent, i que s'acostuma a anomenar-se Cronicó petit d'Idaci. Us reproduim el fragment que ens interessa del mateix (imatge inferior), per tal que observeu algunes diferències substancials que, com veurem, tenen la seva importància i aixequen certes desconfiances envers el cronicó llarg.

Text en llatí:

Era CDXC gens Ugnorum pace rupta depraedatur Provincias Galliarum in Campis Catalonicis & Mettis

Traducció:

"Al 490 dC, els huns van devastar les provincies de la Gal·lia trencant la pau en Camps Catalònics i a Mettis"

Primer esment de la paraula Catalonia (Campis Catalonicis) al segle V dC.

Primer de tot, al Cronicó petit d'Idaci, el nom Catalàunicis passa a ser Catalonicis, detall aquest molt més important del que sembla, per què de confirmar-se, esdevindria la primera vegada a la història que s'esmenta, en una font documental, el nom Catalonia, que en seria la traducció lògica i que relaciona directament amb Catalunya. Si de Catalaunici traduïm Catalàunics i derivem Catalàunia, raonablement de Catalonicis traduirem Catalònics i derivarem Catalonia.

Catalaunici > Catalaunics > Catalàunia

Catalonicis > Catalònics > Catalònia

En segon terme, amb aquesta dada del Cronicó petit es tornen a demostrar les equivalències entre els termes Catalàunia, Catalània, Catalonia i Catalunya, que en tants articles hem evidenciat i que tants historiadors d'entre els segles XV i XVIII dC han advertit.

I finalment, amb aquest terme Catalonicis es relaciona, amb tota la solidesa que suposen les proves documentals contemporànies, que el poble dels catalauni, catelauni o cataloni eren els avantpassats dels actuals catalans.

Respecte a la situació geogràfica d'aquests Campis Catalonicis o Camps Catalans, també trobem diferències substancials entre els dos cronicons. A la crònica breu d'Idaci, només es diu que la pau es va trencar en Camps Catalans i a Mettis, se suposa que a causa de dues batalles. I, naturalment, el fet que hi hagués dues batalles en dos punts determinats no implica, i al text no es diu, que aquests dos punts hagin d'estar aprop l'un de l'altre. Aquí rau la gran diferencia entre els dos textos.

Així, mentre al Cronicó llarg d'Idaci, se'ns diu que els Camps Catalaunis són aprop de Mettis. I per tant, només es parla d'una sola batalla. En el Cronicó breu d'Idaci, se'ns suggereix que hi ha dues batalles: la dels Camps Catalans i la de Mettis. Com que el cronicó breu les presenta en aquest ordre, es podria deduir que, després d'un primer enfrontament als Camps Catalans, ja estiguin aquests situats a la zona d'Escatalens o a la zona de Chalons, n'hi va haver un altre a Mettis (Metz), mentre les tropes d'Atila es replegaven.

- Cronicó llarg d'Idaci: Una sola batalla als Campis Catalaunici, aprop de Mettis.

- Cronicó breu d'Idaci: Dues batalles. Una primera als Campis Catalonici i una segona a Mettis.

Com podem veure, són versions contradictòries, circumstància ben estranya quan se'ns diu que l'autor fou la mateixa persona.

Es el Cronicó breu d'Idaci el text original?

I encara hi ha un altre aspecte més que queda fora de tota comprensió: Per què els historiadors només han utilitzat les dades del cronicó llarg i han desestimat les dades del cronicó breu d'Idaci?. Semblaria aquesta una elecció sense fonaments, a no ser que sigui interessada.

I aquí entra la sempre possible figura del censor. Volem advertir sobre la possibilitat que els censors hagin intervingut en aquest afer. Censors que sempre cal tenir presents en temes que afectin a la realitat històrica de Catalunya, i en general a la història que els estats vencedors expliquen de les seves nacions sotmeses. I més encara quan tractem fonts d'origen hispà.

Veiem molt possible que s'hagi adulterat aquesta font. Després de l'anàlisi que hem fet, ens fa l'efecte que el cronicó breu seria el tex original d'Idaci i que el cronicó llarg podria ser una creació posterior del censor, ampliada amb informacions interessades. Fixem-nos que la informació del cronicó llarg és sospitosament massa similar a la que trobem als textos dels altres testimonis, contemporanis a Idaci, que també parlen dels catalaunici, i que ja hem estudiat en altres articles d'aquesta web.

Sospitem, per tant, que els censors han ampliat el text original del cronicó breu, afegint-hi informació tergiversada, i han barrejant el que diu Idaci, al seu cronicó breu, amb el que diu Ammià Marcel·lí a la seva obra, coneguda com a Res Gestae, que és la única font romana que hem vist que situa el poble dels catalauni a la Belgica secunda, tot i que aquest autor mai els relaciona amb els Camps Catalàunics. El resultat de la operació hauria estat aquest segon cronicó, de tamany més llarg que l'original.

A més, per si això fos poc, també pensem que al cronicó llarg s'ha adulterat el terme original dels camps catalans, que al nostre entendre devia ser Campis Catalonics, tal com apareix al cronicó breu, per transforma-lo en un Campis Catalaunicis, en el cronicó llarg, idèntic al terme usat per Jordanes, i més proper al terme usat per Ammià Marcel·lí (Catelauni) o Flavi Eutropi (Catalaunus). I, sobretot, més allunyat dels conceptes moderns de Catalonia i Catalunya, que sembla ser que és del que es tractava en definitiva.

I per postres, el censor, en aquesta operació, hauria eliminat la data de les batalles dels Camps Catalonicis i de Mettis, que Idaci situa al 490 dC, dada essencial que representa que, incomprensiblement, l'autor s'oblida de citar al cronicó llarg. Es evident que aquest descuit no pot ser possible, perquè és la descrita una batalla molt famosa i una data que suscita molt interès entre els historiadors. Ara bé, la data que aporta Idaci, semblaria ser que no interessava al censor, atès que no coincideix amb la que avui es considera oficial, situada cronològicament al 451 dC.

La censura, per tant, sembla haver barrejat el contingut de les diverses fonts de manera tendenciosa, escollint unes dades i uns testimonis i desestimant-ne d'altres, amb l'objectiu de bastir, amb tot plegat, un relat convenient per ocultar la remota i veritable història dels catalans. I per mimesi o solidaritat institucional, que és el que acostuma a passar massa sovint, la resta d'historiografies nacionals europees haurien acceptat el relat espanyolista i li haurien donat cobertura i difusió. En definitiva, res de nou. Descobrim l'habitual modus operandi que trobem sempre que es tracten temes relacionats amb Catalunya, i en general amb les nacions sense estat o ocupades. Poc rigor científic, adulteracions encobertes i solidaritat vergonyosa entre les historiografies oficials, a sou dels estats.

Per acabar, cal destacar també que aquesta prova documental del text d'Idaci enforteix la veracitat de l'existència del poble dels catalonici, que els historiadors actuals consideren un poble gal, però que alguns historiadors antics, com hem vist en altres articles, relacionen amb una suposada colònia a la Catalaunia tolosana, que seria la matriu que hauria donat origen també a la Catalàunia o Catalunya peninsular.


Altres articles relacionats:

· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi

· Els Camps Catalàunics estaven situats a Escatalens, Occitània
· Atila i els huns van ser vençuts a 'Tholosa della Catalogna', segons un llibre italià de 1576
· On era l'antiga Catalàunia, origen de Catalunya? Un llibre del 1678 ho explica.
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals

.  #cat #romans #celtes

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals