Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
Fragment de l'obra de Raimón Martí, Carles Sapera i Mateu Barceló.
Els seus autors ens diuen que la nació catalana habitava els territoris que conformen l'actual França abans que els alans, els gots o els ostrogots entressin a la Gàl·lia o a la Hispania. Llegim-ho en les seves pròpies paraules:
De cap manera es pot deixar de fer una mica de digressió, advertint i notant la memòria que es fa ja de la Cathalaunia, dels Pobles Cathalaunos, dels Cathalans, o dels Cathalanos a França. Dels quals resulta cert que ja el nom de cathalans fou en aquell temps. Ho dic per a que es vegi que aquest nom era molt abans que els alans, els gots i els ostrogots entressin a França o Espanya, del que resulta que no procedeix dels alans, ni dels gots, com alguns han volgut afirmar, i que anomenaré en el seu moment.
I ens informen que els catalans primigenis eren anomenats indistintament com a Cathalaunos, Cathalans o Cathalanos i que conformaven la Cathalaunia.
I ens informen que els catalans primigenis eren anomenats indistintament com a Cathalaunos, Cathalans o Cathalanos i que conformaven la Cathalaunia.
I afegeixen:
Sobre aquest particular, no obsta tampoc el que alguns diguin que Sant Jeroni, traduint a Eusebi, va donar aquest nom a aquests pobles perquè el varen adquirir després, i no abans, ni perquè el tinguessin en aquell temps. Atès que dir això és fer-ho sense fonament.
En definitiva, els historiadors es pregunten d'on provenen les primeres fonts que citen als catalans, ja siguin d'Eusebi de Cesarea, autor del segle III dC i pare de la història de l'Església, a la seva obra Chronica Pantodapes Historias, o del seu traductor, Sant Jeroni. I creuen que l'antiguitat d'aquests testimonis certifica que el nom de Cathalans no pot provenir de la combinació de gots i alans (Goth + Alans = Gothalania = Cathalonia), com sosté una popular teoria. Els autors es qüestionen: Com podien els gots i els alans generar el nom dels catalans si els testimonis documentals d'Eusebi i de Sant Jeroni sobre el nostre poble són previs a la seva entrada a França?
Ho expliquen de la següent manera:
Perquè Eusebi va acabar la seva Crònica l'any 309 de Crist nostre Redemptor, Sant Jeroni la va traduir al llatí, prosseguint-la fins el 381, com pareix de la mateixa Crònica, i els Alans no varen entrar a França fins l'any 408 (...) ni els Gots varen entrar tampoc fins el 416, poc més o menys (...), de tal manera que es veu clar que Sant Jeroni no va poder donar el nom a aquells pobles prenent-los de les gents que varen venir 35 anys, poc més o menys, després que el sant havia deixat d'escriure.
I ens certifiquen, al paràgraf següent, que la dada d'Eusebi sobre els cathalans és fiable, atès que és un autor prestigiós i reconegut per les autoritats catòliques, que n'extreuen bona part de la història antiga de l'església.
A més, que sobre un traductor de qui tota l'església dona fe en coses de tanta importància, qui en dubtarà res? I així, hem de donar per cert que el sant, en la seva traducció, els va anomenar de la mateixa manera que els va trobar anomenats per Eusebi. I que quedi dit això pel que fa a l'origen i principi d'aquest nom, atès que pel que respecta al perquè, el com i en quin temps va prendre aquest nom el nostre Principat de Catalunya, es propi d'un altre lloc i és un assumpte que ha fet suar a molts i que m'ha causat a mi no menys vigílies que a d'altres, a més de treball i incerta deliberació.
Actualment, als catalauni o cathalans se'ls relaciona amb la civilització dels gals o celtes, que ja habitaven la Gàl·lia i la Hispània, i no pas amb els gots o els alans, que arriben amb posterioritat. D'altra banda, i respecte a l'origen del nom, cal dir que nosaltres no hem sabut trobar, de moment, la cita sobre els cathalans a l'obra d'Eusebi Pàmfil o de Sant Jeroni, que són els documents en els quals es fonamenten els comentaris dels historiadors Raimón Martí, Carles Sapera i Mateu Barceló. Però sí, en canvi, hem referenciat el testimoni de l'Itinerarium d'Antonini, del segle II dC, o el Breviarium de Flavi Eutropi, del segle IV dC, que serien igualment anteriors a l'arribada dels gots i dels alans. La tesi dels autors, per tant, queda plenament confirmada per altres fonts romanes anteriors als alans i al gots, que ja citen als catalauns.
Altres articles relacionats:
· Les tres batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Les tres batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
. #cat #celtes #gots
Com sempre, molt ben documentat. I molt interessant, per dos motius. 1) per l'esforç del segle XVIII en aclarir coses publicades al XVII; i 2) per la gran facilitat en parlar de coses tan desfassades en el temps. Però, a més, el seguiment de la qüestió de l'origen català forma part d'una lluita simbòlica per escriure la identitat catalana a posteriori, en una època on la història estava essent profundament manipulada. El tema era desentendre's dels vàndals i crear unes arrels autòctones com més antigues millor.
ResponElimina