Documents romans sobre els catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos (IV dC)

-
Fragment de l'Itinerraium Antonini on apareix citada Durocatelaunos (s. III dC)

D'entre el recull de citacions romanes que fan referència als catalauni o catelauni, hi figura també la que es cita a l'Itinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracalla, en llatí Itinerarium Antonini.

Es un dels més famosos itineraris romans o llistats de poblacions d'una via romana. Els romans donaven el nom d'itinerarium a les descripcions de les carreteres i camins principals del seu imperi. En aquestes descripcions, hi figurava la llista de poblacions que havien de travessar-se, la durada del trajecte i les mansiones, llocs en els quals el viatger podia aturar-se i trobar allotjament. A cada ruta s'identificaven mansiones, correspondències i milles. Eren eines creades per a la localització dels nuclis de població amb finalitats de recapta i de cobraments d'imposts.

Malgrat el seu nom, l'Itinerarium Antonini no sembla tenir relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, més conegut com Caracal·la, que va governar del 211 al 217 dC. Es a dir, estariem parlant d'una font del segle III dC, una de les més antigues que hem trobat que fa esment dels antics catalans. Tanmateix, cal dir que de l'Itinerarium Antonini només es conserva una còpia procedent de l'època de Dioclecià (segle IV dC).

Doncs bé, com veiem a la imatge superior, el nom Duro-Catelaunos apareix en aquest document del s. III. Com ja hem explicat en un altre article, és freqüent, en diversos texts antics, el topònim Durocatalanum o Durocatalaunum, que s'associa al poble gal dels catalauni i, més concretament, a la vila també anomenada Cathalonensis o Cathalona o Cathaló, que avui coneixem com Châlons -sur-Marne o Châlons-de-Champagne. Aquesta vila és la capital històrica de la Xampanya, regió que ja hem vist que formava part del país dels catalauni, catelauns o catalóns, és a dir, els antics catalans.


Altres articles relacionats:

· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
. #cat #romans #celtes

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació