El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum

-
El riu Merne al seu pas per Cathalon o Châlons-de-Champagne.

La vila de Châlons-de-Champagne, que fou la capital del país del poble gal dels Catalauni, poble que molt probablement relaciona amb la Catalunya peninsular, ha rebut diverses denominacions al llarg de la seva història. Del nom original, Cathalona o Cathaló, que també trobem llatinitzat com Cathalon, abreviació de Cathalonensis, deriven el altres noms moderns, com ara l'actual Châlons-de-Champagne o Châlons-sur-Manrne. Tanmateix, en aquest article analitzarem un altre topònim que fa referència a aquesta vila i que sovint trobem als documents històrics.

Fragment del llibre d'Edmond Werdet.

En alguns texts antics apareix el topònim Durocatalanum o Durocatalaunum, que s'associa al poble gal dels catalauni i, més concretament encara, a la vila també anomenada Cathalonensis o Cathalona o Cathaló, que avui coneixem com Châlons-de-Champagne. Però què significa exactament Durocatalanum?

Ens ho explica el geògraf, militar i historiador Alexandre Moreau de Jonnes, al seu llibre La France avant ses premiers habitants et origines nationales de ses populations, de l'any 1856 (imatge inferior).

Fragment del llibre de Moreau de Jonnés.

Segons aquest estudiós, una multitud de noms locals de la Gàl·lia, alguns dels quals es conserven avui dia, tenien el mateix origen i expressaven, en el suposat llenguatge gal o celta, algunes peculiaritats topogràfiques.

Seria el cas del mot Dur o Duro, que significa aigua, i per extensió, una ribera. En el cas de Duro-catalaunum, Moreau de Jonnes veu clar que significa Aigüa-catalanum, entenent ell que catalanum fa referència a Châlons-sur-Marne, actual, Chalons-de-Campagne.

Ja sabem per altres articles que Châlons-de-Champagne és una traducció afrancesada del terme llatí Campis Catalaunici, que en català és Camps Catalans. Per tant, el topónim Durocatalanum es podria traduir perfectament com Aïgues Catalaunes o Catalanes.

Châlons-de-Champagne és una vila regada pel riu Marne, per això antigament es deia Châlons-sur-Marne. La presència de l'aigüa, per tant, queda ben explicada.

Riu Matrona, Riu Marne o Riu Mare?

 I en aquest sentit, i en referència a aquesta via fluvial que relaciona amb la vila de Cathaló, trobem als diccionaris especialitzats que el riu Marne era anomenat, en llengua llatina, com a riu Matrona. I no sabem del cert quina llengua parlaven els gals catalauni, però si parlàven català o occità, molt probablement el nom original del riu era riu Mare i no pas Marne. Queda dit per a futures valoracions.  


Altres articles relacionats:



. #cat #celtes #toponimia


  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) o del nombre c
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol
Més informació

Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals

-
Imatge
Us presentem cinc proves documentals que demostren que Catalunya i Occitània sempre han estat la mateixa nació: 1 - En aquest text del s. XVII es diu clarament que als aquitans de Llemotges els deien catalans. Som la mateixa nació i tenim la mateixa llengua. Les proves documentals hi són: "Passà esta llengua [en referència a la llengua catalana] a Cathalunya ab los exercits dels Reys de França, formats de Alemanys, Francesos, Aquitanichs de la part que eren dits Cathalans, que era la dita Provincia de Limotges , ab mescla dels antics Espanyols que avian fugit dels Moros, de les quals nacions tambe trauen son origen, y principi les llengues, y llinatges desta terra retenint molts centenars de anys lo nom, y titol de limosina fins a poc temps a esta part com baix se provarà; ab lo nom de llimosina encara passà a dits Regnes de Valencia, y islas ab la conquista que feu de elles lo Rey don Iaume que parlava a soles ell, y sa cort dita llengua, tant que ab lleys, y ordinacions e
Més informació