El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum

-
El riu Merne al seu pas per Cathalon o Châlons-de-Champagne.

La vila de Châlons-de-Champagne, que fou la capital del país del poble gal dels Catalauni, poble que molt probablement relaciona amb la Catalunya peninsular, ha rebut diverses denominacions al llarg de la seva història. Del nom original, Cathalona o Cathaló, que també trobem llatinitzat com Cathalon, abreviació de Cathalonensis, deriven el altres noms moderns, com ara l'actual Châlons-de-Champagne o Châlons-sur-Manrne. Tanmateix, en aquest article analitzarem un altre topònim que fa referència a aquesta vila i que sovint trobem als documents històrics.

Fragment del llibre d'Edmond Werdet.

En alguns texts antics apareix el topònim Durocatalanum o Durocatalaunum, que s'associa al poble gal dels catalauni i, més concretament encara, a la vila també anomenada Cathalonensis o Cathalona o Cathaló, que avui coneixem com Châlons-de-Champagne. Però què significa exactament Durocatalanum?

Ens ho explica el geògraf, militar i historiador Alexandre Moreau de Jonnes, al seu llibre La France avant ses premiers habitants et origines nationales de ses populations, de l'any 1856 (imatge inferior).

Fragment del llibre de Moreau de Jonnés.

Segons aquest estudiós, una multitud de noms locals de la Gàl·lia, alguns dels quals es conserven avui dia, tenien el mateix origen i expressaven, en el suposat llenguatge gal o celta, algunes peculiaritats topogràfiques.

Seria el cas del mot Dur o Duro, que significa aigua, i per extensió, una ribera. En el cas de Duro-catalaunum, Moreau de Jonnes veu clar que significa Aigüa-catalanum, entenent ell que catalanum fa referència a Châlons-sur-Marne, actual, Chalons-de-Campagne.

Ja sabem per altres articles que Châlons-de-Champagne és una traducció afrancesada del terme llatí Campis Catalaunici, que en català és Camps Catalans. Per tant, el topónim Durocatalanum es podria traduir perfectament com Aïgues Catalaunes o Catalanes.

Châlons-de-Champagne és una vila regada pel riu Marne, per això antigament es deia Châlons-sur-Marne. La presència de l'aigüa, per tant, queda ben explicada.

Riu Matrona, Riu Marne o Riu Mare?

 I en aquest sentit, i en referència a aquesta via fluvial que relaciona amb la vila de Cathaló, trobem als diccionaris especialitzats que el riu Marne era anomenat, en llengua llatina, com a riu Matrona. I no sabem del cert quina llengua parlaven els gals catalauni, però si parlàven català o occità, molt probablement el nom original del riu era riu Mare i no pas Marne. Queda dit per a futures valoracions.  


Altres articles relacionats:



. #cat #celtes #toponimia


  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) o del nombre c
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni Giraba, del siglo XVI,
Més informació