Les quatre batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa

Els camps catalàunics han estat escenari d'algunes de les més importants batalles de l'antigor.

1. La batalla Catalaunica dels Panegyrici Latini (s. III dC)

Aquesta primera batalla hauria estat important, si no fos perquè és inexistent. Es tracta d'una suposada batalla que va acabar en matança a la ciutat d'Augustodunum Haeduorum, actual Autun. En un article dedicat al tema, demostrem que la suposada batalla a Châlons denunciada pel poble dels heduns als Panegírics Llatins (Panegyrici Latini), uns discursos dedicats a l'emperador August datats del segle III dC, mai es va produir i és fruit de la confusió generada per una mala traducció o interpretació de la font. Malgrat tot, la batalla consta encara en totes les fonts d'anàlisi acadèmiques.

El fragment on es fa referència als catalauni diu el següent:

Quos si uotis et conatibus Aedorum fortuna fauisset atque ille rei publicae restitutor implorantibus nobis subuenire potuisset, sine ullo detrimento Romanarum uirium, sine clade Catalaunica compendium pacis reconciliatis prouinciis attulisset fraternitas Aedorum.

Traducció:

"L'estament noble dels hedus podria haver reforçat els esforços del poble hedu, si el restaurador de l'Imperi hagués estat capaç de venir al nostre rescat quan el preteníem ajudar, i la germandat dels hedus hauria proporcionat un camí per a la pau, amb la reconciliació de les províncies, sense cap pèrdua per a les forces romanes i estalviant-nos la calamitat Catalaunica."

La traducció que aquí us presentem és la correcta. Però en la totalitat de traduccions acadèmiques, el terme Catalaunica és considerat un topònim, que els traductors relacionen, indefectiblement, amb l'actual vila de Châlons-en-Champagne. El resultat és que els historiadors, a dia d'avui, creuen que el fragment del text acaba de la següent manera: "amb la reconciliació de les províncies, sense cap pèrdua per a les forces romanes i sense la matança a Chalons". Ho podeu comprovar aquí.

Per pensar que el terme Catalaunica és un topònim i per relacionar sempre aquest topònim amb la població de l'actual Chalons-en-Champagne, els historiadors moderns creuen veure una "matança" a la vila de Chalons, fruit d'una batalla que, en realitat, mai va existir. Aquesta batalla, per tant, ja queda explicada com una confusió d'interpretació, fet molt habitual, d'altra banda, a causa de les pèssimes traduccions dels textos clàssics i el pocs coneixements de molts traductors.

La calamitat catalàunica del text es refereix, en realitat, a l'arranament de la ciutat d'Augustodunum Haeduorum, per part de l'emperador Victorí, amb les tropes de l'exèrcit dels catalauni, per sufocar la seva revolta. Precísament, com deiem, la ciutat autora del panegíric analitzat és Augustodunum. La ciutat fou assetjada durant set mesos i, finalment, assaltada i saquejada per les tropes catalauni. Així que, correctament interpretat, el text encaixa, les dates concorden, el lloc coincideix, el poble atacant encaixa i el poble saquejat també. L'únic que no concorda aquí és la interpretació errònia dels historiadors, en la seva dèria per associar, obsesivament, el terme Catalaunica amb el topònim antic de Châlons-en-Champagne.

2. La batalla de l'emperador gal Tètric I contra el romà Aurelià (s. III dC)

L'historiador romà Flavi Eutropi (Flavius Eutropius), del segle IV dC, al seu llibre Breviarium historiae romanae (Epítom o compendi d'història romana), utilitza el terme Catalaunos per a referirse al lloc on l'emperador gal Tetris I perd la seva batalla contra l'emperador romà Luci Domici Aurelià.

El fragment en qüestió diu: 

Superavit in Gallia Tetricum apud Catalaunos ipso Tetrico prodente exercitum suum, cuius adsiduas seditione ferre non poterat 

Traducció:

A Catalaunia, a la Gàl·lia Tètrica, el mateix Tètric, de fet, va trair el seu propi exèrcit que, a causa dels constants amotinaments, es veia incapaç de controlar.

Tètric I (Gaius Pius Esuvius Tetricus), va ser el darrer emperador de l'Imperi gal (Imperium Galliarum) i va governar, amb el seu fill Tètric II com a Cèsar, aquesta part independitzada del poder central de l'Imperi Romà, com a successor de Victorino, des de l'assassinat d'aquest entre el 270 i el 274 dC.

En una batalla a la zona dels Catalaunos, és a dir, a la Catalàunia o país dels catalauni, l'exèrcit gal de Tètric va ser aixafat per les legions romanes d'Aurelià, al març de 274, o sigui que la batalla podria haver estat el 273 o el mateix 274 dC. Tant Tètric com el seu fill s'haurien rendit a Aurelià. Tanmateix, les fonts són confuses perquè hi ha diverses versions i algunes podrien formar part de la propaganda romana. Una d'aquestes fonts declara que Tètric va acceptar rendir-se a Aurelià a canvi de conservar la vida, tot i que havia de trair el seu exèrcit abans de la batalla. Segons aquesta versió, Tètric hauria intentat escapar de les constants amenaces d'aixecaments a les seves pròpies files, tal i com ens diu el fragmentde text de Flavi Eutripi. L'exèrcit gal, en canvi, hauria continuat lluitant malgrat la deserció de Tètric als Camps Catalàunics.

3. La batalla del got Ataülf contra l'emperador gal·lo-romà Joví (s. V dC)

En un fragment de l'obra Res Getae, de l'historiador i militar romà Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí (Ammianus Marcellinus), que els acadèmics situen al segle IV dC, se'ns de la guerra entre el rei got Ataülf i l'emperador romà Joví (Jovinus), que va tenir lloc a Catelaunia.

El text original diu:

Hoc prospero rerum effectu, quem virtus peregerat et fortuna, aucta fiducia Iovinus militem dicens, diligenti speculatione praemissa, in tertium cuneum, qui restabat, propere castra commovit, et maturato itinere ommen prope Catelaunos invenit ad congrediendum promptissimum.

Traducció:

Després d’aquest èxit, guanyat per valor i bona fortuna, Jovinus va aixecar el seu campament sense demora i va dirigir els seus soldats més confiats (havent enviat un cos d'acurats cercadors amb antelació) contra la tercera divisió. Arribant a Catelaunia a marxes forçades, allà va formar tot el cos, preparat per a la batalla.

Joví va ser un senador gal·lo-romà que es va proclamar emperador l'any 411 dC i que es va mantenir en el poder fins al 413 dC, és a dir, només dos anys. Quan els gots, comandats pel rei got Ataülf, van sortir d'Itàlia portant amb ells a la germana d'Honori, Gal·la Placídia, van iniciar la conquesta de la Gàl·lia.

Ataülf va vèncer primer al general Sar, un general bàrbar que s'havia separat de l'obediència imperial i actuava pel seu compte, aliat amb Joví. Sar va morir en aquest enfrontament i Joví, aleshores, va nomenar cèsar al seu germà, Sebastià (algunes fonts diuen que era el seu fill).

Aquest nomenament va ser mal vist per Ataülf que va decidir atacar Joví i el va derrotar. Aquesta batalla, ens diu Ammià Marcel·lí, va tenir lloc a Catelaunos, és a dir, al País dels antics catalans o Catalauni.

Va guanyar-la el rei got Ataülf, que acabarà regnant el seu imperi des del seu Palau Barcelona, com hem vist en un altre article. En tot cas, Sebastià va ser fet presoner i executat, i Joví va aconseguir fugir, però el van assetjar i finalment el van capturar a Valentia (Valença) i fou portat a Narbona, on el prefecte de les Gàl·lies, Pòstum Dardà, que havia restat lleial a Honori, el va fer executar l'any 413. Els caps de Joví i Sebastià els van enviar a Honori i van ser penjats de les muralles de Ravenna i, més tard, de les de Cartago, on van ser dipositades juntament amb les d'uns altres quatre 'usurpadors'.


4. La batalla del got Teodoric I i el romà Aeci contra els huns d'Atila (s. VI dC)

L'historiador romà Jordanes (Iornandes o Iordanis) va descriure, a la seva obra De origine actibusque Getarum (L'orígen i les gestes dels Gots), del 451 dC, la batalla on les hostes dels huns d'Atila perderen la guerra contra els exèrcits del rei got Teodoric I. I detalla que fou als Camps Catalàunics, l'any 451 dCAquesta és considerada una de les quinze batalles més importants de la història.

En paraules del mateix Jordanes:

Convenitur itaque in campos Catalaunicos, qui et Mauriaci nominantur, centum leuvas, ut Galli vocant, in longum tenentes et septuaginta in latum. Leuva autem Gallica una mille et quingentorum passuum quantitate metitur. Fit ergo area innumerabilium populorum pars illa terrarum. Conseruntur acies utraeque fortissimae; nihil subreptionibus agitur, sed aperto Marte certatur.

Traducció:

Es van concentrar, doncs, les tropes als Camps Catalàunics, que s'anomenen també Mauriacs i que
tenen cent llegües, com diuen els gals, de llarg, i setanta de ample. Aquella part de la terra ha estat en punt de trobada d'innombrables pobles. S'hi enfronten dos exèrcits molt valerosos; no hi ha ja lloc per estratagemes, sinó que ara es lluita a camp obert.

I afegeix:

Convenere partes, ut diximus, in campos Catalaunicos. Erat autem positio loci declivi tumore in editum collis excrescens. Quem uterque cupiens exercitus obtinere, quia loci oportunitas non parvum benificium confert, dextram partem Hunni cum suis, sinistram Romani et Vesegothae cum auxiliariis occuparunt, relictoque de cacumine eius iugo certamen ineunt.

Traducció:

Els dos bàndols es van trobar, com havíem dit, als Camps Catalàunics. El terreny del camp de batalla tenia un lleuger pendent que creixia fins a formar un petit coll. Els dos exèrcits desitjaven apoderar-se d'ell perquè la bona situació del lloc conferia un avantatge gens menyspreable.

I finalment, remarca:

Thorismud ergo, patre mortuo in campis statim Catalaunicis, ubi et pugnaverat, regia maiestate subvectus Tolosam ingreditur.


Traducció:

Per la seva banda, Turismund, després la mort del seu pare i la seva proclamació reial en els Camps Catalàunics, on també ell havia lluitat, entra a Tolosa.

Es creu que aquesta batalla fou un enfrontament cruel i massiu per a l'època, on el rei Teodoric hi va deixar la vida, i que en mig de la batalla el va haver de succeir Turismund. Gràcies a aquest enfrontament, l'exercit d'Atila va quedar molt debilitat i no va poder fer realitat el seu somni d'apoderar-se de l'imperi romà. Es creu que l'exèrcit dels huns va perdre fins a un terç dels seus efectius.

La intenció d'Atila era envair la Gàl·lia, però el que va aconseguir, als Camps Catalàunics, va ser iniciar la seva pròpia i lenta decadència. En canvi, a partir d'aquesta victòria, els gots varen agafar una forta embranzida que els va empènyer a jugar un paper molt important en el govern de l'imperi romà. Una batalla, per tant, decisiva, que va marcar la història d'Europa i que va guanyar el bàndol dels antics catalans.

El país dels catalaunis, terra de batalles i poble de guerrers?

Analitzant aquest fenomen d'una tan curiosa acumulació de grans batalles a la zona del país dels Catalauni, i en un lapse de temps tan breu, el primer que ens hauríem de preguntar és perquè es produeixen en aquesta zona o si hi ha alguna confusió per part dels historiadors a l'hora d'interpretar les fonts.

Sobre la primera qüestió, és cert que la Xampanya Catalauni (o Camps Catalàunics) és una zona de pas i la porta d'entrada a la Gàl·lia. Però també ho són la Borgonya o la Provença i no registren grans batalles en aquell període històric. A no ser que, quan ens parlen del país dels catalauni, en realitat s'incloguin també aquestes regions. Perquè sabem que les mides del país catalauni que ens donen alguns autors clàssics, com ara Jordanes, superen les de l'actual Xampanya i podrien abastar la zona que va de Tolosa de Llenguadoc a la Belgica secunda. I altres fonts ens asseguren que, ja en temps de Tètric, ocupàven l'Aquitània. Potser la zona catalauni de la Belgica secunda constituïa un centre de poder que tots anhelaven controlar. Recordem que una de les principals ciutats dels catalauni és situada a Châlons-en-Champagne, antiga Cathaló o Cathalonensis, just al nord de l'actual regió.

D'altra banda, també podria ser que les batalles en aquesta àrea relacionen amb la coneguda valentia dels gals catalauni. Una de les seves branques, la dels Catuvellauni o Catuvel·launs, que estableixen colònia a la Gran Bretanya, és citada per alguns historiadors com la més temible de les tribus de les Illes Britàniques i la que va plantar cara als romans de Juli Cèsar. Ens diuen que el seu etnònim deriva d'un compost de les antigues arrels cèltiques katu- ("batalla") i wer-lo ("millor"), per tant, el terme Catuvellauni diuen els experts que significa "els millors a la batalla". De fet, en Casivellaune, un dels seus líders, va conduir la resistència contra la primera expedició del César a Britania, l'any 54 aC. Seria, per tant, aquesta del valor i la bel·ligerància dels catalauni la causa de tantes batalles a la seva zona?

L'altre opció és que els historiadors hagin traduit o interpretat malament les fonts contemporànies. Això es detecta clarament en el cas de la batalla atribuida a l'emperador gal Victorí (Marcus Piavvonius Victorinus) arran del testimoni dels Panegírics Llatins (Panegyrici Latini), del segle III dC. En un altre article ho analitzem amb profunditat i evidenciem com confondre el terme Catalaunica com un topònim, en comptes d'un adjectiu, porta els historiadors a pensar, erròniament, que es va produir una quarta batalla a Châlons-en-Champagne. La realitat és que l'expressió clades Catalaunica que trobem al text original no és un topònim sinó que cal traduir-la com 'catastrofe Catalàunica', en referència a la invasió dels exèrcits catalauni de Victorí de la ciutat d'Augustodunum Haeduorum, del poble gal dels hedus, que s'havia revoltat. En aquest cas, per tant, el nostre equip d'investigadors ha desactivat el malentès que situava una quarta batalla, en aquest cas falsa, en aquesta vila de Châlons.

La darrera possibilitat, finalment, que seria probablement l'escollida pels amants dels estudis del matemàtic i historiador rus Anatoly Fomenko i la seva teoria de la Nova Cronologia, tan ben representada a casa nostra pels treballs de l'investigador Andreu Marfull, aniria en la direcció de trobar duplicitats en aquestes tres batalles, tan similars. Si fos el cas, caldria resituar-les en el context cronològic adient i eliminar les falses duplicitats. Es sabut que per a l'investigador rus, la història antiga ha estat creada o retocada pels censors i és farcida de repeticions de batalles i nissagues calcades les unes de les altres. De les tres batalles, per tant, potser només en quedaria una, segons l'analisi d'en Fomenko. En tot cas, és una possibilitat. Altres autors també s'han plantejat la hipòtesi que alguna d'aquestes batalles fos falsa.

Tanmateix, sigui com sigui, el que cal dir és que les fonts clàssiques que testimonien les batalles al país dels catalauni són les utilitzades habitualment pels acadèmics quan aborden aquesta temàtica i quan fan referències a aquest context històric. I aquestes cròniques ens diuen, una i altra vegada, que quan hi ha un intent d'invasió de la Gàl·lia per part dels exèrcits estrangers, ja siguin romans, gots o huns, la batalla decisiva es produïa als Campis Catalaunis, que sembla ser un punt estratègic i militar de primer ordre. Tot plegat massa reiteratiu i poc coherent si ho conjuguem amb el fet que ens diuen que els catalauni eren només un petit poble gal i que, segons la historiografia oficial, no tenia massa pes polític. Ja anirem veient si aquestes contradiccions que afecten als avantpassats dels catalans queden resoltes a mida que avancen les investigacions.


Altres articles relacionats:

· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum


. #cat #romans #celtes #gots

Comentaris

  1. Andreu Marfull30/4/20

    Efectivament, aquesta batalla forma part d'una altra història, la de la conquesta d'Europa posterior a les colònies. I de les batalles posteriors. És a dir, difícilment fou una única lluita. D'acord amb la Nova Cronologia, tinguéren lloc als segles catorze i quinze. I fou una etapa caòtica, en què van aparèixer els primers castells, que ara són runes. Aleshores comença l'Edat Mitjana, que acaba al segle disset.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari