Catalaunia ocupava tota la Xampanya, segons l'historiador del s. XVI Jeroni Pujades i altres

Imatge de Ville-Dommange o Vila-Diumenge dels Camps catalàunics o la Xampanya cathalona.

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635), historiador, cronista i advocat barceloní, va publicar, el 1609, la seva Crónica universal del principado de Cataluña, i al volum 5-6 ens confirma una dada (imatge inferior) que aquests dies hem anat corroborant per altres fonts: que la ciutat de Chalôns-en-Champagne, capital històrica de la Xampanya, es deia originalment Catalauno. Nosaltres sabem, per altres testimonis documentals que ja hem analitzat en altres articles, que també s'anomenava Cathalonensis, que en llengua vulgar podia ser Cathalona o Cathaló

Pujades deu extreure el terme catalauno dels Camps Catalaunics, perquè ell identifica aquesta vila amb el lloc on es va produir la batalla contra els exèrcits d'Atila. També ens diu que la capital del país dels catalauni, vencedors de l'enfrontament amb els huns, era aquesta mateixa ciutat i que el país d'aquest poble, probable avantpassat dels catalans actuals, s'estenia pels territoris de l'actual Xampanya i més enllà.

Fragment del llibre de Jeroni Pujades on parla del país de la Xampanya.

Concretament, Jeroni Pujades diu: 

"[Chalons-en-Champagne] va tenir seu pontificial, i en molts concilis de França es troben les signatures dels seus Bisbes Catalaunenses; i per aquesta raó, afirmen Michel Riccio, Volaterano i altres, que els seus termes són tot el país ara anomenat Xampanya. Altres autors, situen aquests termes prop de Tolosa; i refereix Fernandez, a la Història dels Gots, que els terrenys ocupaven cent llegües de llarg i setanta d'ample."

Com ja varem comentar en un article anterior, Chalons-en-Champagne sembla una traducció barroera al francès del terme llatí Campis Catalaunici (Camps Catalauni) i el topònim Champagne també sembla derivar-ne, com una abreviació del terme.

El terme Camps Catalàunics, així, no faria referència a uns camps concrets, sinó a les terres dels cathalons o catalauni, que segons ens concreta Pujades, citant a l'historiador Gonzalo Fernandez de Oviedo, que al seu torn sembla citar al romà Jordanes, tenia una extensió de cent llegües de llarg per setanta d'ample. 

Si tenim en compte que una llegua catalana equival a 4 milles i que 1 milla equival a 1609 kilòmetres, tenim que els país dels cathalons o catalaunis feia uns 644 kilòmetres de llarg per uns 451 kilòmetres d'amplada.

Mapa de l'actual regió de la Xampanya, amb Cathalons (Chalons-en-Champagne) al bell mig

I mirant el que ocupa en quilòmetres el que actualment es considera la Xampanya, veurem que de de la vila de Rocroi, la més al nord, a la de Til-Châtel, la més al sud, hi ha uns 314 quilòmetres, si fem el càlcul amb llegües catalanes. I si mesurem la distància entre Meaux, la vila més a l'oest de la Xampanya i Vaucouleurs, la més a l'est, hi ha uns 230 quilòmetres.

Si comparem aquestes dades amb les aportades per Jeroni Pujades, veurem que el país dels catalaunis feia el doble en extensió, aproximadament, que l'actual Xampanya, segons el testimoni de l'historiador català. I aquí entrem en el terreny de les especulacions, però si tenim en compte la toponímia, podem pensar que abastava el territori entre Cathaló (Chaons) i Escatalens (Es catalens), d'uns 670 quilòmetres que, curiosament, s'ajusten prou a l'extensió que ens indica Jeroni Pujades, d'uns 644 quilòmetres de llargada.

 Distància entre Cathaló (Chalons-en-Champagne) i Escatalens (Es Catalens), territori catalàunic.

Com hem vist, per a fer aquestes valoracions, l'estudiós català Jeroni Pujades es fonamenta en la opinió d'altres prestigiosos historiadors italians o espanyols, com ara Gonzalo Fernandez de Oviedo, Michel Riccio o Raphaele Volaterano. Era conegut i acceptat, per tant, entre els més il·lustres entesos, ja al segle XV dC, que l'antiga Catalaunia o Cathalonia, probable avantpassada del poble dels catalans actuals, havia estat una entitat política i tenia una extensió considerable de territoris a la Gàl·lia. 

En propers articles, anirem ampliant informacions sobre el país dels antics Camps Catalàunics. Amb tot, va consolidant-se la evidència que el terme Campis Catalaunicis va donar origen al terme Champagne (Xampanya) i a l'antiga Xampanya Catalàunica o Xampanya de la Cathalonia. La seqüència terminològica del topònim podria haver anat així:

Campis Catalaunici > Camps Catalàunics > Champs Chatalons > Champagne des Chatalons > Chalons-en-Champagne > Champagne

A dia d'avui, cap acadèmic nega que el terme Champagne deriva del llatí Campus i que Chalons deriva de Cathaló o Cathalonensis.

La relació terminològica entre el país dels cathalons o catalauni i el nom de l'actual regió de la Xampanya i de la vila de Chàlons-en-champagne queda, per tant, establerta.


Articles relacionats:

· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis

. #cat #celtes #toponimia


Comentaris