Un itinerari del rei Luis XI i un estudi de llibres del XV confirmen que Chalons és l'antiga Cathaló

Fragment del llibre on s'estableix a relació de termes.

Al Regesta del rei Lluís XI (imatge inferior), que és un llistat de les poblacions que va seguir l'itinerari del monarca, al segle XV, el topònim Châlons-en-Champagne apareix tal i com s'anomenava en aquests moments, és a dir, Cathalon o Cathalonensis. I és inapelable, atés que ens diuen al Regesta que és una vila aprop de Sarri. I efectivament, l'actual Sarry és veina de Chàlons.

El terme llatí Cathalonensis produeix Cathalona o Cathaló, de la mateixa manera que el terme Tarraconensis produeix Tarraco o Tarracona.

Tarraconensis > Tarraco > Tarracona
Cathalonensis > Cathalo > Cathalona

A més, sabem que Cathaló era una vila del poble gal dels catalauni, gràcies a testimonis com els de l'historiador romà Ammià Marcel·lí (s. VdC). Queda, per tant, lligada la relació entre els catalauni o cathalonensis de la vila de Cathaló o Cathalonensis, que ja emparenta terminològicament amb Cathalonia i amb el terme Catalunya.

Fragment del Regesta de Lluís XI on es cita Cathalon.

En el mateix sentit, aquesta vegada, aportem altres proves documentals del que diem. Així, tenim que a l'obra Les Livres des procurateurs de la nation germanique de l'ancienne Université d'Orléans, 1444-1602: 1444-1546, de Cornelia M. Ridderikhoff, publicat el 1971, (imatge superior) es detalla una relació de diòcesis medievals amb les seves abreviacions, on s'estableix la relació entre Cathalon, abreviació, i Cathalonensis amb la vila de Chalons-sur-Marne, que és un altre dels noms que l'actual Chalons-en-Champagne ha rebut al llarg dels anys.

Cathalon. (Abreviació) > Cathalonensis > Chalons-sur-Marne

Si Cathalonensis era el nom en llatí, probablement en llengua vulgar equivaldria a Cathaló, CathalónCathalona, per la mateixa lògica que Tarraconensis es converteix en Tarragona.

Són proves documentals, de diferents llibres, que lliguen el nom original de la població, Cathalon, al poble suposadament gal dels Cathalons o Catalauni, en llatí Cathalonensis, i al país de Cathalonia que van constituir. 


En la mateixa direcció, tenim el testimoni (imatge superior) del llibre anglès Transactions of the Royal Society of Literature of the United Kingdom, de J. Murray, de l'any 1866, que també estableix l'quivalència entre els termes Cathalonensis i Châlons-sur-Marne en un apartat on fa esment de topònims medievals.

Va consolidant-se la evidència que el terme Camps Catalàunics va donar origen al terme de  Champagne (Xampanya) i a l'antiga Xampanya Catalàunica o Xampanya de la Cathalonia. La seqüència terminològica del topònim podria haver anat així:

Campis Catalaunici > Camps Catalàunics > Champs Chatalons > Champagne des Chatalons > Chalons-en-Champagne > Champagne

A dia d'avui, cap acadèmic nega que Champagne deriva del llatí Campus i que Chalons deriva de Cathaló o Cathalonensis.

La relació terminològica entre el país dels cathalons o catalauni i el nom de l'actual regió de la Xampanya i de la vila de Chàlons-en-champagne queda, per tant, establerta.



Altres articles relacionats:

· Châlons-de-Champagne era l'antiga Cathalon, capital de Cathalonia, segons un itinerari de Lluis XI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'