Châlons és l'antiga Catalaunum, segons el prestigiós historiador italià Antonio Chiusole
A l'índex de l'obra enciclopèdica italiana, del 1739, titulada Il mondo antico, moderno, e novissimo, ovvero trattato dell' antica, e moderna geografia, con tutte le novità occorse circa la mutazione de' dominj stabiliti nelle paci di Utrecht, Bada, Passarowitz, Vienna, ec. (enllaç al document) (imatge següent) publicada pel prestigiós geòleg, matemàtic i historiador Antonio Chiusole, a la pàgina 1275, es relaciona directament l'actual vila de Châlons en Champagne amb l'ancestral vila de Catalaunum, seu de l'establiment dels gals catalauni, probables antecessors dels catalans actuals, en la seva colònia a la històrica Belgica Secunda.
La constatació d'Antonio Chiusole a la seva obra és un exemple més de l'equivalència terminològica que la gran majoria d'experts d'abans del segle XX establien entre l'actual vila de Châlons sur Marne o Châlons en Champagne i l'antiga capital de l'assentament que els gals catalans o catalauni tenien en aquest territori, que en llatí van anomenar Catalaunum.
Châlons és l'antiga Catalaunum dels gals catalans, seu dels Camps catalàunics
Ja hem argumentat en altres articles que la Xampanya, actualment francesa, ha rebut el seu nom dels antics i cèlebres Camps Catalàunics, que és on els gals catalans van aturar els huns d'Atil·la. Aquest camps podrien haver estat situats a Châlons, antiga Cataló o Catalans (Catalaunum en llatí), que actualment és la capital de la regió.
Si traduïm el terme actual Châlons en Champagne, com a 'Catalans en Campanya', ja ho tenim Champagne vol dir camps i Châlons seria una corrupció de Cathalons, és a dir, Catalans.
Châlons > Catalans
Champagne > Camps
Châlons en Champagne > Catalans en Campanya > Camps Catalans
Actualment, els historiadors accepten que Châlons en Champagne és l'emplaçament on més probablement es va disputar la batalla entre els gals catalauni, els romans i els huns. El que no accepten, de manera incomprensible, és que els gals catalauni tinguin cap mena de relació amb els actuals catalans.
Tanmateix, en aquest cas, el mateix historiador Antonio Chiusole deixa ben clar, a la mateixa obra (imatge següent), a les pàgines 1091 i 1275, que el terme Catalauni, que és com es coneix als gals de l'Aquitània i de la Xampanya, relaciona directament i de manera idèntica amb Catalunya, pel fet d'aclarir que Catalaunia és com s'anomenava al Principat de Catalunya en llatí. Per tant, relacionar els diversos assentaments dels catalans o catalauni, a una o altra banda dels Pirineus, és inevitable
La seva família paterna, probablement originària del petit poble de Chiusole, va rebre la noblesa del Sacre Imperi Romanogermànic.
El seu pare el va enviar amb tretze anys a Salzburg on va acabar els seus estudis. Un cop es va doctorar en dret primer i de manera brillant, va tornar a la seva ciutat natal, on va ser nomenat professor de matemàtiques.
Només va exercir aquest càrrec un any després del qual va exercir de majordom del príncep Filippo Hercolani , ambaixador a Venècia en nom de l' emperador Carles VI . Després d'aquest servei, va tornar per un breu període a Rovereto esperant l'obra El món antic, modern i molt nou, o tractat de geografia antiga i moderna que va veure la llum el 1716. El 1717 va ser ocupat com aio del comte Carlo Castelbarco, a qui va acompanyar en els seus viatges per Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia.
El 1719 va tornar a Rovereto on es va casar amb Teresa Monte però no va tenir fills. Després va reprendre l'ensenyament de matemàtiques i idiomes i va acceptar la conferència d'alguns càrrecs públics en benefici de la comunitat de Rovereto.
Acadèmic de gran versatilitat, va vincular el seu nom, així com al gran tractat de geografia, que va passar per quatre edicions, també a treballs de matemàtica ( geometria comuna, legal i aritmètica ) i històric-genealògic ( La genealogia del cases més il·lustres de tot el món i La genealogia moderna de les cases més il·lustres del món ); encara que no exemptes de defectes, van ser sobretot les obres geogràfiques i històric-genealògiques que el van convertir en una celebritat de la cultura italiana de la primera meitat del segle XVIII.
Va ser membre de l' Acadèmia de Lit de Trento i de l' Accademia degli Agiati Rovereto. Antonio Chiusole va morir a casa seva a Rovereto el 13 de març de 1755.
· Els Cathalauns de l'Aquitània varen controlar l'Imperi Gal amb Tètric I
· Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?
· Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les quatre batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals
· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644
· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques
· Un mapa del geògraf del rei Lluís XV de França cita Catalunya com Catalaunia
· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)
· Documents romans que parlen dels catalauni: 5- El 'Senatoris Chronicon' de Cassiodorus
· Documents romans que parlen dels catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos
· Documents romans sobre els catalauni: 7- Notitia Dignitatum: Civitas Catalaunorum
· Documents romans sobre els catalauni: 8. Els Panegyrici Latini i l'imperi catalauni de Victorí
. #celtes #cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada