L'arqueòleg Henri Hubert també va relacionar els catuvellauni britànics amb els catalauni gals

Henri Hubert i Marcel Mauss | Crédits: Archives MAN

A la recopilació d'articles titulada Los celtas y la civilización céltica (Ed. Akal, 1988), de l'arqueòleg i socióleg francés Henri Hubert (1872-1927), es fa resó del poble gal dels catalauni i ens els relaciona amb els catuvellauni de la Gran Bretanya, tal i com ja varem veure, en un altre article, que també fan altres prestigiosos experts internacionals en la matèria.

Ens diu Henri Hubert que en Juli César, al relat de la seva primera expedició a la Gran Bretanya, ens aporta algunes paraules sobre la seva població. Es a dir, ens fa un primer tempteig sobre l'etnografia britona.

"L'interior de la Britània", ens diu Juli Cèsar, "és habitat per una gent que, segons la seva pròpia tradició, són aborígens. La costa és ocupada per altra gent que va sortir de la Bèlgica, empesa per expedicions de pillatge o de guerra, les quals han conservat, gairebé totes, el nom de les tribus d'origen. I arribades, amb motiu de la guerra, s'han asentat i s'han posat a conrear la terra". 

Per en Hubert, el Cèsar tenia molt clar, per tant, que la població de la Gran Bretanya comprenia, almenys, dos elements i que els arribats en darrer terme es definien segons la seva relació amb les poblacions cèltiques del continent i, en particular, pels seus noms, que portaven el testimoni segur del seu origen.

Malauradament, segons Hubert, en Juli César no fou tan clar com franc, malgrat que se sap que coneixia molt bé els pobles de la Bèlgica, i hauria pogut comprovar personalment que els seus noms es trobaven de nou a la Gran Bretanya. En Hubert troba una llàstima que en Cèsar no ens hagi donat a conèixer els noms del pobles que devien atreure la seva atenció. 

Tot i així, per les dades de Ptolemeu, en Hubert ens confirma que a la Gran Bretanya hi havia una Civitas Belgarum, que s'estenia a nord dels Downs fins al canal de Bristol i que comprenia l'oest del Somersetshire, el Wiltshire i el nord de l'Hampshire; una de les seves ciutats es deia Venda Belgarum, avui Winchester. D'altra banda, al nord-oest dels belgues, a la zona corresponent al Berkshire, hi havia la civitas dels atrèbats, al nord-oest del Tàmesi, fins al Wash. I finalment, a l'àrea corresponent als comtats d'Hertford, Cambridge, Bedford, Huntington i Northampton, hi havia els catuvellauni, i Hubert assegura que en el seu nom pot reconèixer-se, sense massa dificultat, el dels catalauni, que havia de ser, en paraules seves, probablement la forma antiga i no contracta d'anomenar-los. 

Per tant, tenim aquí un altre dels millors experts en cultura i civilització celta que identifica i equipara, sense cap mena de dubte, als catalauni de la Galia amb els catuvellauni de la Gran Bretanya, malgrat que als acadèmics espanyols no els agradi la idea.

Henri Hubert

Henri Hubert (París 1872 - Chatou 1927) fou un arqueòleg i un sociòleg francés especialitzat en religió comparada i història de les religions. És sobretot conegut per les seves investigacions sobre els pobles celtes i per la seva col·laboració amb Marcel Mauss i d'altres membres de l'Année sociologique d'en Durkheim. De jove, va freqüentar el Liceu Louis-le-Grand on l'abat Quentin, almoiner de l'entitat, va despertar en ell l'interès per l'estudi de les religions en general i de la religió assíria en particular.

Havent ingressat a l'Escola Normal superior va aconseguir graduar-se en història l'any 1895. La seva tesi de doctorat va tractar sobre les religions pre-cristianes de l'Àsia Menor. Henri Hubert es va dedicar més a la investigació que no pas a l'ensenyament. Va esdevenir director d'investigacions a l'École pratique des hautes études (secció de ciències religioses i religions primitives d'Europa) i va ser nomenat, l'any 1898, conservador-adjunt al museu d'Arqueologia nacional de Sant-Germain-en-Laye.

És també del 1898 que data la seva amistat amb Marcel Mauss i la seva col·laboració a l'Année sociologique d'Émile Durkheim. L'any 1906, Henri Hubert va esdevenir professor a l'École du Louvre. Els seus cursos abordaven la prehistòria etnogràfica d'Europa. Al llarg dels dos primers decenis del segle XX, Hubert va continuar publicant investigacions sobre l'Àsia i sobre els celtes. Els seus darrers anys van ser afectats per la mort d'en Durkheim, l'any 1917, i per la defunció prematura de la seva muller, l'any 1924.


Altres articles relacionats

· L'origen aquitànic dels catalauni i de Catalunya, segons Esteve de Corbera (1678)
· Els Cathalauns de l'Aquitània varen controlar l'Imperi Gal amb Tètric I
· Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?
· Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les quatre batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals
· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644
· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques
· Un mapa del geògraf del rei Lluís XV de França cita Catalunya com Catalaunia

· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)
· Documents romans que parlen dels catalauni: 5- El 'Senatoris Chronicon' de Cassiodorus
· Documents romans que parlen dels catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos
· Documents romans sobre els catalauni: 7- Notitia Dignitatum: Civitas Catalaunorum
· Documents romans sobre els catalauni: 8. Els Panegyrici Latini i l'imperi catalauni de Victorí

. #celtes #cat

Comentaris

  1. Andreu Marfull7/8/20

    Més dades que ens informen de les arrels celtes i/o gòtiques comunes entre belgues, anglesos i catalans, en fonts de procedència recent i a través de relats de primitivisme insòlit atenent al desenvolupament filosòfic, tecnològic i artístic atribuït als egipcis, grecs, romans... xinos, etc.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari