Pel principal diccionari del XIX, el terme 'Catalaunich' refereix als catalans antics

Imatge de l'edició del 1888 del Diccionari d'en Pere Labèrnia, amb el fragment analitzat.

El Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, coordinat per en Pere Labernia i Esteller, publicat el 1888 per l'Editorial Espasa, al seu volum primer, a la pàgina 362, inclou el terme Catalaunich, que defineix com 'pertanyent a l'antiga Catalunya'. I com si fos poca cosa, acte seguit relaciona el concepte amb els 'Camps Catalàunichs', exactament igual escrit, i detalla que aquest fou l'escenari on Atila, rei dels huns, fou derrotat, en una inaquívoca referència al territori del poble gal que coneixem com a catalauni gràcies al testimoni de les antigues cròniques romanes que ja hem analitzat en aquest web.

D'aquesta manera, el diccionari relaciona amb tota nauralitat el terme catalàunich, que defineix als antics catalans, amb els camps catalàunichs, habitats pel poble dels gals catalauni, de la Belgica Secunda.


No deixa de sorprendre que al segle XIX s'acceptés amb tanta naturalitat l'origen catalàunic dels catalans, quan veiem que els historiadors actuals s'entesten, sense cap mena de justificació, en evitar relacionar uns i altres catalans.

En tot cas, l'equip de La Història Usurpada recull metòdicament els llegat dels diversos historiadors i erudits que no han dubtat d'aquesta relació, a fi i objecte d'evidenciar que l'ocultació de l'evident relació de parentesc entre els gals catalauni i els antics catalans peninsulars és una anomalia excepcional dels 'experts' acadèmics universitaris del segle XX. 

Com que les raons d'aquesta actitud difícilment es poden trobar en l'argumentació històrica, caldrà cercar-los en altres motivacions, de tipus més aviat polític i, en tot cas, fora del context científic.  

Pere Labèrnia i Esteller

En Pere Labèrnia i Esteller va ser un lexicògraf, gramàtic i humanista valencià, nascut a la vila de Traiguera, el 1802, i establert a Catalunya. Doctorat en Lletres el 1828. El 9 d'agost de 1836 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona com a membre honorari adscrit a la secció Literària. Pere Labèrnia, als 25 anys fundà el Col·legi de Sant Pere. A més Labèrnia, va ser director de la Institució, agregada a la Universitat Literària de Barcelona. Morí el dia 28 de juny de 1860, vespre del seu sant. Molt pocs es van assabentar de la seva defunció, ja que Labèrnia havia viscut retirat i entregat per complet als seus estudis. 

La seva popularitat i competència com a entès filòleg i bon creador de diccionaris s’estengué ben aviat per tot arreu. Això explica que rebé les proposicions d’un particular per a mamprendre la formació d’un "Diccionario manual de la llengua Castellana con la correspondència latina", aquest sent més amanós i de menys dispendi, per a satisfer els desitjos de la joventut estudiosa. Labèrnia, no es féu de pregar i emprengué la nova tasca, i en 1850 va veure la llum a Barcelona aquest diccionari. A més a més, tres anys després, en 1853, va aparèixer un altre Diccionario manual de la llengua latina con la correspondència castellana, o sigui, la segona part de l’anterior.

El diccionari de Labèrnia, referent al segle XIX 

El diccionari de Labèrnia, referent al segle XIX fou un referent en la lexicografia bilingüe i plurilingüe entre el castellà i el català amb diversos motius. En primer lloc, perquè el lèxic de la Renaixença, que va mantenir un cert prestigi i autoritat fins a la publicació del Diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra, ja en el segle xx, va ser el que contenia el diccionari de Labèrnia. Cal considerar també que el diccionari de Labèrnia va ser l’únic que va tindre acceptació general. És el diccionari de base de la lexicografia actual i la seva influència es va estendre als diccionaris de referència del segle xx, tant monolingües com bilingües (en aquest sentit destaca la seva influència en les fonts del Diccionari català-valencià-balear d’Antoni M- Alcover). 

A més a més, el diccionari de Labèrnia, va constituir el referent i l’autoritat més sòlids de la llengua catalana fins a la publicació, el 1932, del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, justament l’any en què els usuaris valencians de la llengua catalana se sumaven a la unitat ortogràfica amb les Normes Ortogràfiques de Castelló. D’aquesta manera, es pot tindre idea de com Labèrnia resulta ser un dels personatges més importants de la història de la llengua catalana. L'esmentat diccionari fou imprès el 1839, format per dos grans volums en quart; se'n feren dues edicions més en 1864 i 1888.


Altres articles relacionats:

· L'arqueòleg Henri Hubert també va relacionar els catuvellauni britànics amb els catalauni gals
· L'origen aquitànic dels catalauni i de Catalunya, segons Esteve de Corbera (1678)
· Els Cathalauns de l'Aquitània varen controlar l'Imperi Gal amb Tètric I
· Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?
· Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les quatre batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals
· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644
· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques
· Un mapa del geògraf del rei Lluís XV de França cita Catalunya com Catalaunia

· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)
· Documents romans que parlen dels catalauni: 5- El 'Senatoris Chronicon' de Cassiodorus
· Documents romans que parlen dels catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos
· Documents romans sobre els catalauni: 7- Notitia Dignitatum: Civitas Catalaunorum
· Documents romans sobre els catalauni: 8. Els Panegyrici Latini i l'imperi catalauni de Victorí

. #celtes #cat

Comentaris