La història usurpada

Fragment del   XII Panegyrici Latini,  del s. III dC on s'esmenta  Clade Catalaunica. Els  Panegírics Llatins  ( Panegyrici Latini)  són una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'imperi, entre finals del segle I dC i finals del IV dC. La col·lecció sembla tenir orígen en l'estudi i l'ensenyament de les formes retòriques clàssiques, atès que constitueix una reunió de diversos discursos utilitzats com a exemples de retòrica. El nucli inicial dels discursos sembla haver-se elaborat a l'entorn de l'escola de retòrica d' Augustodunum  (actual ciutat d'Autun, a la Borgonya). Ens diuen els experts en aquest document que només es va conservar un manuscrit dels  Panegyrici Latini,  redescobert l'any 1433 dC per Giovanni Aurispa, en un monestir de Magúncia (Alemanya). Asseguren els experts que el manuscrit va ser copiat diverses vegades durant el Rena

L'Ajuntament d'Escatalens sembla mostrar, a la seva façana, la senyera catalana. Esteve de Corbera (Barcelona, 1563 — 1633?), historiador i ciutadà honrat de Barcelona, detalla al seu llibre titulat  Cataluña illustrata. Contiene su descripcion en comun, y particular con las poblaciones, dominios, y successos, desde el principio del mundo... , publicat el 1678, amb molta precisió, on es troben situats exactament els famosos i celebrats Camps Catalàunics. En aquestes contrades catalauniques es coneix que el poble gal dels catalàuni, que Esteve de Corbera considera els avantpassat originals dels catalans, van guanyar, en aliança amb els romans, una important batalla contra els exèrcits d'Atila, rei dels Huns, l'any 451 dC. Esteve de Corbera ens concreta les seves fonts i ens diu que, en gran part, es basen en informacions de l'historiador romà Jordanes, del segle IV dC i, més concretament, de la seva obra titulada  De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Ge

En este artículo veremos que entre los siglos XV y XVIII dC, las referencias en lengua latina al concepto 'Catalaunia', significando 'Cataluña', son abundantes. Tanto es así que prácticamente todos los diccionarios de lengua latina traducen 'Cataluña', indistintamente, como 'Catalonia' y como 'Catalaunia'. También los libros de historia antiguos. Por ejemplo, en este libro italiano, titulado Vocabula Latini, Italique sermonis ex aureis, et optimis scriptoribus collecta.. ., y   publicado en 1781, (imagen superior), especializado en vocabulario latino, se muestra la equivalencia del concepto 'Catalogna' (Cataluña en italiano) con 'Catalonia' y 'Catalaunia'. Por lo tanto, en el siglo XVIII, había constancia entre los expertos italianos en lengua latina que 'Catalaunia' era un término antiguo para designar 'Cataluña'. La citación del libro italiano, y de todas las que mostramos a continuación, identific

Mapa que mostra l'expansió dels catalauni segons Esteve de Corbera. E n un article anterior ja varem analitzar la hipòtesi dels investigadors francesos Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin que estableix l'origen del poble gal-cèltic dels catalauni  a la zona de la Belgica secunda (actual Xampanya) i on ens expliquen que, a partir d'aquest punt, es van expandir al nord, establint-se a la zona del riu Tàmesi, a la Gran Bretanya, passant a anomenar-se catuvellauni , i cap al sud, fins a la península ibèrica, assentant-se a la zona que avui anomenem Catalunya , a la qual van donar nom. En aquest article, en canvi, ens centrarem en destriar quin va ser el destí dels catalauni segons el parer de l'historiador català Esteve de Corbera (Barcelona, 1563 - Barcelona, 1631), ciutadà honrat de la ciutat comtal qui, ja en el segle XVII, va estudiar el tema i va traçar-ne una possible explicació. Esteve de Corbera, que va estar al servei de Joaquim Carròs de Centelles,

Fragment del Res Getae d'Ammià on parla dels Catelauni. El text de la imatge superior és un dels primers de la història que parla dels catalauni o catelauni , poble que alguns historiadors antics i moderns consideren que podria ser l'avantpassat dels actuals catalans. Primera referència: Catelauni Concretament, és un fragment de l'obra Res Getae   (Llibre XV, paràgraf 11) , de l'historiador i militar romà Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí (  Ammianus Marcellinus  ), que els acadèmics situen al segle IV dC, i que ens parla de l'existència d'un poble que es diu 'Catelauni' i que ell situa a la Bèlgica secunda. Text d'Ammià: "(...)huic adnexa secunda est Belgica, quan Ambiani sunt urbs inter alias eminens et Catelauni et Remi". Si ho traduïm al català, el text d'Ammià diu: "(...) la segona Bèlgica, que limita amb la primera, on es troba Ambiani, ciutat eminent entre les altres, i Catelauni i Remi." Ane

El triangle vermell assenyala l'àrea aproximada que ocuparien els catalauni segons els topònims trobats a les diverses fonts romanes contemporànies, dels segles IV i V dC. La zona amb fons vermell es correspon amb la Xampanya. Quina és la zona que devia ocupar el país dels Catalauni si tenim en compte els testimonis documentals romans dels segles IV i V dC? Hem realitzat una aproximació a partir dels topònims esmentats pels cronistes més antics que ens parlen d'aquest poble ancestral de la Gàl·lia. Al mapa (imatge superior) podem observar que, arran dels tres topònims documentats d'Amiens, Metz i Châlons, a més de la regió de la Xampanya (assenyalada amb fons vermell), se'ns dibuixa un triangle que abasta la zona nord-oest i nord-est de l'actual estat francès, a l'àrea que limita amb Bèlgica.  Veurem si en properes investigacions aquesta franja s'amplia encara més amb nous testimonis documentals de l'época. De moment, fem un repás de les f