En Colom podria haver sortit de Pals i no de Palos, segons un mapa alemany del 1717

Vista general del mapa de Bodenehr de la zona de Palamós, Catalunya.

Us mostrem un mapa alemany, de l'any 1717, de la comarca de l'Empordà, Catalunya. Va ser realitzat pel cartògraf Gabriel Bodenehr, nascut a Augsburg al voltant de l'any 1758. Aquest va ser un editor i cartògraf que provenia d'una coneguda família de gravadors. El mapa representa una part de les comarques gironines, des d'Empúries fins a Tossa, amb la ciutat de Girona com a límit al nord.

Un dels aspectes més interessants d'aquest document tan detallat és que mostra que la vila de Pals tenia un port natural considerable. Aquest punt reforça la tesi defensada per la historiadora Teresa Vaquer i el filòleg Jordi Bilbeny sobre la sortida de Colom. Segons aquests investigadors, hi ha hagut una substitució intencionada, per part de la inquisició espanyola, de la vila de Pals (a Catalunya) per la vila de Palos de Moguer (a Andalusia), amb la intenció d'adulterar el punt de partida de l'expedició de Cristòfor Colom cap a les Amèriques i amagar que el descobriment del nou continent, als seus inicis, va ser una operació 100% catalana.

És a dir, en opinió d'aquests historiadors, el projecte va ser finançat i realitzat per la corona catalano-aragonesa en exclusiva, que ja ostentava un control absolut de la Mediterrània, on posseïa nombroses colònies (Regnes de Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols, Atenes i Neopàtria) i una poderosa flota naval, amb els millors cartògrafs, marineria, escoles d'almirallat, infanteria, drassanes, dret naval avançat i els coneixements tècnics i armamentístics necessaris per a aquesta gesta, a més d'una extensa xarxa de més de 200 consolats per tot el Mare Nostrum.

Contràriament, Castella, en temps dels reis catòlics, només tenia una colònia (Les Illes Canàries), comprades a un pirata bretó, i no complia cap requisit dels anteriors. Era un regne d'interior, sense gaire tradició marinera, ni expansió marítima, i força pobre i despoblat fins que no es produí la seva annexió a l'imperi de Catalunya i Aragó, gràcies al matrimoni d'Isabel de Castella amb Ferran d'Aragó.

Per motius polítics, la censura espanyola, en mans de la noblesa castellana a partir de l'establiment de la Cort de Felip II a Madrid, hauria adulterat els documents històrics per traspassar les possessions a ultramar d'una corona, la de Catalunya, a una altra, la de Castella.

El Port de Palos de Moguer, a Andalusia, és el lloc assenyalat per la historiografia oficial com a punt de sortida del primer viatge de Colom. Tanmateix, no s'ha pogut demostrar que aquest enclavament del sud de la península tingués port en aquella època. A més, el fet que Colom fos rebut a Barcelona, la capital de Catalunya, després de tornar del seu primer viatge, fa pensar als historiadors que hi ha hagut una manipulació de la ubicació del punt de sortida.

Colom, segons aquests experts, hauria sortit de Catalunya (Pals, Empordà) i tornat a Catalunya (Pals, i després, Barcelona) al seu primer viatge.

Detall del mapa que mostra els dos ports naturals prop de Pals.

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom (aquest seria el seu veritable nom, en català, segons documents signats pel mateix almirall) va ser recuperada i estudiada per l'historiador peruà Luis de Ulloa Cisneros (Lima, 1869 — Barcelona, 1936), a partir de 1927, amb la publicació a França de la seva obra Colomb, català. La vrai genèse de la découverte d'Amèrica. A partir de llavors, desenes d'historiadors catalans han aprofundit en la tesi del descobriment i la colonització catalana d'Amèrica, amb la sistemàtica oposició de les universitats espanyoles, controlades i finançades pel govern. Jordi Bilbeny, cap d'investigacions de l'Institut Nova Història (INH), és un dels més destacats actualment. Els seus llibres i articles sobre el tema es poden trobar a la web de l'Institut.

El mapa alemany mostra que la vila catalana de Pals, efectivament, comptava amb un excel·lent port natural encara al segle XVIII. Aquest aspecte, que de vegades ha estat qüestionat, reforça la tesi dels investigadors catalans.

Altres articles:

· L'origen aquitànic dels catalauni i de Catalunya, segons Esteve de Corbera (1678)
· Els Cathalauns de l'Aquitània varen controlar l'Imperi Gal amb Tètric I
· Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?
· Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les quatre batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals
· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644
· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques
· Un mapa del geògraf del rei Lluís XV de França cita Catalunya com Catalaunia

· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)
· Documents romans que parlen dels catalauni: 5- El 'Senatoris Chronicon' de Cassiodorus
· Documents romans que parlen dels catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos
· Documents romans sobre els catalauni: 7- Notitia Dignitatum: Civitas Catalaunorum
· Documents romans sobre els catalauni: 8. Els Panegyrici Latini i l'imperi catalauni de Victorí

.