Un teòleg català del XVII assegura que el Concili d'Elvira se celebrà a Cotlliure

Al document publicat el 1602, per la impremta Cormellas, titulat Sermó vulgarment anomenat del Serenissim Senyor Don Jaume Segon i història de la pèrdua d'Espanya, grandeses de Cathalunya, comtes de Barcelona i Reis d'Aragó..., escrit pel professor de teologia de la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp, Onofre Manescal, hi trobem una interessant denúncia que reclama per a Catalunya l'honor d'haver acollit un dels primers importants concilis de l'església cristiana. Concretament, ens referim al que avui es coneix com a Concili d'Elvira o d'Iliberis.

La confusió parteix del fet que hi hauria hagut dues viles anomenades iliberis. Segons Manescal, el concili se celebrà a la Iliberis catalana, que ell situa a la vila de Cotlliure, i no pas a la iliberis de prop de Granada. La data de celebració de la reunió cristiana encara és incerta i la opinió dels experts oscil·la entre el 300 i el 324 dC. En el primer cas, seria anterior a la persecució de Dioclecià, i en el segon, posterior a l'Edicte de Milà de Constantí. 

Actualment, els acadèmics consideren que l'acte se celebrà aprop de la ciutat de Granada, pel fet de considerar que Iliberis o Elvira era situada a l'actual Atarfe, actualment un barri de Granada, i que la vila va sucumbir al segle XI dC, en el marc de les persecucions contra els jueus i els cristians mossàrabs.

Era la Iliberis del concili catalana o era granadina?

Analitzem el que diu Onofre Manescal en aquest llibre, a les planes 60 i 61:

   
"La ciutat de Illiberis, era en lo lloch ahont es vuy la vila de Coblliure, en lo Comptat de Roselló, questa dins lo Principar de Cathalunya. Y la Cathedral della fonch trasladada y unida ab la Cathedral D'Elna. En esta ciutat, diuen, se celebrà un Concili, que diuan Elibertino, quel trobaran en los tomos dels Concilis. Adalguns los ha paregut que esta ciutat era junt a Granada, ahont nos pot negar sinó que y avia una ciutat de aquest nom, en la qual diuan se celebrà aquest Concili. Y per que lo que yo he menester és que en Cathalunya y avia una ciutat ques deya lllibiris, la qual era ahont esta ara la vila de Coblliure. 

No tinch perque averiguar si lo Concili Illibertino o Elibertino se tingué en la Illiberis de Granada o de Cathalunya. Contentense per a de saber que, antigament, teniam esta ciutat en Cathalunya. Que puys mon intent no es fer historia llarga, sino imprimir la que prediqui. No es rahó, me demanen, en esta ocasió, llargas confirmacions y discursos, que per història de propòsit és rahó dexarlos, quant Déu se servesca, de que algú emprengue historia general de Cathalunya, de la qual tenim en nostra nació tanta falta, la qual deverian los que tenen poder, procurar ab moltas veras se fes."

Queda clar, per tant, que en Manescal veia clar que l'actual ciutat nord-catalana de Cotlliure fou la seu del Concili d'Elvira o d'Iliberis. Es interessant constatar que el professor Onofre,a  més, ens informa que la catedral que hi havia a Cotlliure fou traslladada i unida a la veina catedral d'Elna, també a la Catalunya Nord. Caldrà investigar si hi ha altres dades que reforcin aquest testimoni i que situin també l'important concili en terres catalanes. Història Usurpada, en tot cas, recull el testimoni d'Onofre Manescal i l'ofereix als seus lectors.

Sobre aquest concili, cal tenir en compte les paraules del prestigiós historiador Víctor De Clercq, quan apunta que "llevat d'Osi de Còrdova, no se sap pràcticament res dels participants en aquest concili, ni sabem amb certesa quan i on va ser celebrat", i que "l'Església d'Hispània va ser una de les primeres abans de l'Església de Constantí". Els misteri esta servit.

Onofre Manescal 

Nascut a Barcelona al segle xvi i mort al segle xvii, fou un professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp. Orador en llatí, català i castellà, va publicar alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611 i fou conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume II i història de la pèrdua d'Espanya, grandeses de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d'Aragó, predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, que volia ser un resum de la història, la geografia i les institucions catalanes. 

La seva defensa de la llengua catalana ha esdevingut famosa, i ha estat una de les fonts més citades en les apologies de Catalunya. Volia que li fos encarregada oficialment la composició d'una història de Catalunya però no ho va aconseguir. Fou un dels quatre censors de l'edició de la primera part de la Crònica de Pujades, el 1609. La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva diverses obres que van formar part de la biblioteca personal de Manescal, així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.

Altres articles:

· L'origen aquitànic dels catalauni i de Catalunya, segons Esteve de Corbera (1678)
· Els Cathalauns de l'Aquitània varen controlar l'Imperi Gal amb Tètric I
· Quina zona ocupava el país dels Catalauni segons els testimonis romans?
· Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
· Els cathalans o catalauni ja existien abans que els gots i els alans arribessin
· Les quatre batalles al país dels catalauni que van canviar la història d'Europa
· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum
· Un estudi de llibres del s. XV confirma que Chalons és l'antiga Cathalonensis
· El terme Catalunya relaciona amb els camps catalàunics i amb els gals catalàunis
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals
· Gotolània, Catalàunia i Catalunya són el mateix, segons un llibre del 1644
· Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques
· Un mapa del geògraf del rei Lluís XV de França cita Catalunya com Catalaunia

· Documents romans que parlen dels catalauni: 1- El 'Res Getae' d'Ammià Marcel·lí
· Documents romans que parlen dels catalauni: 2- El 'Getica' de Jordanes
· Documents romans que parlen dels catalauni: 3- El 'Breviarium' de Flavi Eutropi
· Documents romans que parlen dels catalauni: 4- Els dos cronicons d'Idaci (s. V dC)
· Documents romans que parlen dels catalauni: 5- El 'Senatoris Chronicon' de Cassiodorus
· Documents romans que parlen dels catalauni: 6- L'Itinerarium Antonini i Duro-catelaunos
· Documents romans sobre els catalauni: 7- Notitia Dignitatum: Civitas Catalaunorum
· Documents romans sobre els catalauni: 8. Els Panegyrici Latini i l'imperi catalauni de Victorí


.
.