La història usurpada

Imatge de la vila de Catalabelota , fundada per catalans, actual Caltabellota . La bella població siciliana de Catalabellota és una altra vila fundada per catalans que ha estat adulterada per la historiografia nacionalista italiana, que ara anomena al municipi com a Caltabellotta , seguint el mateix procediment va utilitzar amb la vila de Catalaniseta , ara anomenada com Caltanissetta , tal i com ja varem veure en un article anterior . L'interès dels acadèmics italians per eliminar el rastre dels catalans en la seva història arriba a l'extrem d'haver de canviar els topònims antics de les seves viles i substituir-los per nous artificials i mancats de significació, seguint la fórmula de suplantar la forma catal- per calta- de manera sistemàtica. Sempre hi ha qui dirà que el canvi no ha estat intencionat, però els catalans ja sabem que la història l'escriuen els vencedors i que el nacionalisme d'estat, sempre s'ha dedicat a manipular el relat històric a convenièn...

La ciutat de València hauria estat la Roma antiga. Això és el que es dedueix de les explicacions que l'historiador britànic Peter Heylin feia el 1636, quan va publicar el llibre titulat Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. En aquest document, a la pàgina 66, Haylin assegura que de la ciutat de València "es diu que havia estat anomenada Roma , amb una forta significació", i a continuació afegeix, "però quan els romans la van senyorejar, per distingir-la de la seva Roma, la van anomenar Valentia , que en llatí significa equivalent ". Per tant, sembla ser que, segons en Heylin, hi havia dues Roma. Com que se sap que la ciutat de València és més antiga que no pas l'actual Roma italiana, podem deduir que la Roma antiga i original fou la valenciana i que la italiana és posterior.  En Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) va ser un eclesiàstic anglès autor de molts tractats històrics, polítics i teològics. En altres artic...

El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...

Si ya vimos, en un artículo anterior, que el historiador británico Peter Heylin se mostraba convencido que el término Arragon , que designa Aragón , provenía de Tarracon , que designa Tarragona , en el mismo libro, titulado titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P . , de 1636, cuando explica los orígenes del topónimo Castilla [ Castile , en inglés], aporta como una posibilidad etimológica su derivación del nombre de la tribu íbera de los Castellani , pueblo que ocupaba tierras, a día de hoy catalanas, situadas en la zona de las comarcas actuales del Ripollès y La Garrotxa . Concretamente, Heylin dice: "Los antiguos habitantes de estas Castillas [en referencia a La Nueva y a La Vieja] eran los vaccai , los ventoni , los oretani , los bastitani , los dittani , etc. Sin embargo, del nombre de ninguno de estos pueblos podemos deducir el nombre de Castilla . Por este motivo hay que buscarlo mejor en los castellani , pueblo que en un t...

S i ja varem veure, en un article anterior, que l'historiador britànic Peter Heylin es mostrava convençut que el terme Arragon , que designa Aragó , provenia de Tarracon , que designa Tarragona, e n el mateix llibre, titulat titulat  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P ., de l'any 1636, quan explica els orígens del topònim Castella  [ Castile, en anglès], aporta com una possibilitat la seva derivació del nom de la tribu íbera dels Castellani , poble que ocupava terres, a dia d'avui catalanes, situades a la zona de les comarques actuals del Ripollès i de La Garrotxa.  Concretament, Heylin diu: "Els antics habitants d'aquestes Castelles [en referència a La Nova i La Vella] eren els vaccai , els ventoni , els oretani , els bastitani , els dittani , etc. Tanmateix, del nom de cap d'aquests pobles podem deduir el nom de Castella. Per aquest motiu cal cercar-lo millor en els castellani, poble que en un temps va habitar ...

El terme Arragon , que refereix a l' Aragó , deriva de Tarragon , que refereix a  Tarragona . Així de contundent es mostrava l'historiador britànic Peter Heylin, l'any 1636, quan va publicar el llibre titulat Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. L'equip d'investigadors de La història usurpada ha recollit aquesta interesant dada que ens llega el tractat anglès d'en Heylin i que vindria a confirmar la teoria que fa venir el present topònim Aragó d'una corrupció del terme Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) va ser un eclesiàstic i erudit anglès del segle XVI autor de molts tractats històrics, polítics i teològics. L'investigador Miquel Llaurador fou el primer en considerar la possibilitat que el topònim Aragó provingui d'una corrupció o adulteració del topònim Tarragona,  arran dels seus estudis sobre el cosmògraf tarragoní Jeroni Girava, del segle XVI. Llaurador va adonar-se que en alguna edici...

Imatge de l'edició del 1888 del Diccionari d'en Pere Labèrnia, amb el fragment analitzat . El Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana , coordinat per   en Pere Labernia i Esteller, publicat el 1888 per l'Editorial Espasa, al seu volum primer, a la pàgina 362, inclou el terme Catalaunich, que defineix com 'pertanyent a l'antiga Catalunya'. I com si fos poca cosa, acte seguit relaciona el concepte amb els 'Camps Catalàunichs', exactament igual escrit, i detalla que aquest fou l'escenari on Atila, rei dels huns, fou derrotat, en una inaquívoca referència al territori del poble gal que coneixem com a  catalauni gràcies al testimoni de les antigues cròniques romanes que ja hem analitzat en aquest web . D'aquesta manera, el diccionari relaciona amb tota nauralitat el terme catalàunich , que defineix als antics catalans, amb els camps catalàunichs , habitats pel poble dels gals catalauni , de la Belgica Secunda . Enllaç al doc...

Vista general del mapa de Bodenehr de la zona de Palamós, Catalunya. Us mostrem un mapa alemany, de l'any 1717, de la comarca de l'Empordà, Catalunya. Va ser realitzat pel cartògraf Gabriel Bodenehr, nascut a Augsburg al voltant de l'any 1758. Aquest va ser un editor i cartògraf que provenia d'una coneguda família de gravadors. El mapa representa una part de les comarques gironines, des d'Empúries fins a Tossa, amb la ciutat de Girona com a límit al nord. Un dels aspectes més interessants d'aquest document tan detallat és que mostra que la vila de Pals tenia un port natural considerable. Aquest punt reforça la tesi defensada per la historiadora Teresa Vaquer i el filòleg Jordi Bilbeny sobre la sortida de Colom. Segons aquests investigadors, hi ha hagut una substitució intencionada, per part de la inquisició espanyola, de la vila de Pals (a Catalunya) per la vila de Palos de Moguer (a Andalusia), amb la intenció d'adulterar el punt de partida de l'expedic...

Al document publicat el 1602, per la impremta Cormellas, titulat Sermó vulgarment anomenat del Serenissim Senyor Don Jaume Segon i història de la pèrdua d'Espanya, grandeses de Cathalunya, comtes de Barcelona i Reis d'Aragó...,  escrit pel professor de teologia de la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp, Onofre Manescal, hi trobem una interessant denúncia que reclama per a Catalunya l'honor d'haver acollit un dels primers importants concilis de l'església cristiana. Concretament, ens referim al que avui es coneix com a Concili d'Elvira o d'Iliberis. La confusió parteix del fet que hi hauria hagut dues viles anomenades iliberis. Segons Manescal, el concili se celebrà a la Iliberis catalana, que ell situa a la vila de Cotlliure, i no pas a la iliberis de prop de Granada. La data de celebració de la reunió cristiana encara és incerta i la opinió dels experts oscil·la entre el 300 i el 324 dC. En el primer cas, seria anterior a ...

Vista de l'actual vila de Caltanisseta, antiga Catalaniseta. Caltanissetta és una població de Sicilia (Itàlia), que dona nom a una província i a un històric comtat amb el mateix nom. L'equip d'Història Usurpada proposa en aquest article que el nom autèntic de la vila és el topònim català Catalaniseta , que en la seva forma italiana trobem com a Catalanissetta i que, posteriorment, va ser adulterat com a Caltanissetta per esborrar la seva naturalessa catalana.  L'ignot orígen del topònim Caltanissetta. La teoria més acceptada sobre el topònim de la vila siciliana rau en el supòsit que la vila fou fundada al segle X dC, durant el període islàmic a Sicília, quan es pensa que va néixer el topònim "Caltanissetta". Així, els 'experts' ens raonen que el topònim "Caltanissetta" prové de l'àrab Qal'at an-nisā' , que literalment vol dir "fortalesa de les dones" o "castell de dones". Ens indiquen que és el nom pel qual...

Henri Hubert i Marcel Mauss | Crédits: Archives MAN A la recopilació d'articles titulada  Los celtas y la civilización céltica   (Ed. Akal, 1988), de l'arqueòleg i socióleg francés Henri Hubert (1872-1927), es fa resó del poble gal dels catalauni i ens els relaciona amb els catuvellauni de la Gran Bretanya, tal i com ja varem veure, en un altre article, que també fan altres prestigiosos experts internacionals en la matèria. Ens diu Henri Hubert que en Juli César, al relat de la seva primera expedició a la Gran Bretanya, ens aporta algunes paraules sobre la seva població. Es a dir, ens fa un primer tempteig sobre l'etnografia britona. "L'interior de la Britània", ens diu Juli Cèsar, "és habitat per una gent que, segons la seva pròpia tradició, són aborígens. La costa és ocupada per altra gent que va sortir de la Bèlgica, empesa per expedicions de pillatge o de guerra, les quals han conservat, gairebé totes, el nom de les tribus d'ori...