Un llibre britànic del 1636 assegura que el topònim ‘Aragó’ prové de ‘Tarragona’

El terme Arragon, que refereix a l'Aragó, deriva de Tarragon, que refereix a Tarragona. Així de contundent es mostrava l'historiador britànic Peter Heylin, l'any 1636, quan va publicar el llibre titulat Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P.

L'equip d'investigadors de La història usurpada ha recollit aquesta interesant dada que ens llega el tractat anglès d'en Heylin i que vindria a confirmar la teoria que fa venir el present topònim Aragó d'una corrupció del terme Tarragona. Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) va ser un eclesiàstic anglès i autor de molts tractats històrics, polítics i teològics.

L'investigador Miquel Llaurador fou el primer en considerar la possibilitat que el topònim Aragó provingui d'una corrupció o adulteració del topònim Tarragona. Arran dels seus estudis sobre el cosmògraf tarragoní Jeroni Girava, del segle XVI. Llaurador va adonar-se que en alguna edició dels llibres d'en Girava, el terme Tarragona apareixia adulterat i canviat per Arragona, en un intent de la censura espanyola de fer passar el personatge català per aragonès. 

Es a partir d'aleshores que els investigadors de l'Institut Nova Història comencen a constatar que aquesta adulteració no fou un cas aïllat. Així, l'investigador Ivan Giménez, aprofundint en aquesta direcció, publicarà diversos articles on analitza l'antic Regne de Tarragona, que hauria estat ocultat per la censura en favor del Regne d'Aragó, i n'evidencia la seva substitució:

· Breu recull d'autors que anomenen al rei i regne d'Aragó com Tarragona;

· Substitució de Tarragona per Aragó - Part I;

· Substitució de Tarragona per Aragó - Part II;

· Substitució de Tarragona per Aragó - Part III;

· Substitució de Tarragona per Aragó - Part VI;

· Substitució de Tarragona per Aragó - Part V;

· La Corona d'Aragó i els reis de la Tarraconensis

Peter Heylyn o Peter Heylin (29 de novembre de 1599) - 8 de maig de 1662) va ser un eclesiàstic anglès autor de molts tractats històrics, polítics i teològics, com ara Microcosmus, el 1621, i Cosmographie, el1657.


Altres articles relacionats:

· Els castellans podrien provenir de la Garrotxa i el Ripollés, segons l'historiador Peter Heylin

.

Comentaris