La història usurpada

Fragmento del libro italiano donde se indica 'il Re di Catalogna'. En el libro escrito en italiano, en 1816, y titulado  Vita, Patimenti, e Innocenza della Regina Uliva figlia di Giuliano Imperatore, etc. In verse , encontramos otra prueba de la existencia del Reino de Cataluña que la academia universitaria españolista se empeña en negar. Cataluña fue un reino y no sólo un principado, y por eso en el libro se dice bien claro "il Re di Catalogna". Fijémonos que no se acompaña la designación de Catalunya con el típico 'rey de Aragón' que encontramos en todas las publicaciones históricas publicadas en el ámbito de la censura española. En el extranjero, en este caso en Italia, la censura no es tan estricta en eliminar todo lo que hace referencia a Cataluña y, por lo tanto, es posible encontrar pruebas de la existencia de este reino y del común acuerdo en Europa, entre los siglos XV y XIX, en entender el hecho que Cataluña tenía reyes y reinas, como cualquie

Un altre llibre venecià, escrit en italià, de l'any 1669, aquesta vegada una crònica en vers, ens parla d'un 'Re di Cathalogna', és a dir, d'un Rei de Catalunya, que, segons diu el text, feia "molta por contra els nostres amb l'espasa en mà". El llibre és de Pietro Durante i es titula Libro d'arme e d'amore chiamato Leandra, figliuola del Gran Soldano di Babilonia, la qual per amore si precipitò giù di un'alta torre: Nel qual si narra li gran fatti di Rinaldo e Orlando, & di tutti li baroni di Francia, cauato della vera cronicha di Turpino arciuescouo di Parigi. Aquesta és una altra prova documental, que es pot afegir a les moltes altres que ja hem presentat en aquest blog, i que evidencia que a Catalunya hi havia reis i que al segle XVII els escriptors italians els anomenaven 'Reis de Catalunya', sense cap és apel·latiu, perquè no calia. Tothom a l'època sabia que Catalunya era un regne i que tenia reis. Qui sembla n

El fragment de text que podeu observar dalt d'aquestes línies, pertany al llibre del jurista i historiador català Joan Pau Xammar, escrit en llatí l'any 1644, titulat  Civilis doctrina de antiquitate et religione regimine privilegiis et praeheminentiis inelytae ciuitatis Barcinonae .. , i que ja recull l'equivalència entre els termes Catalaunia, Cathalania, Gotolania, populus Gotolanus, Catalanus, Cathalonicus i Catalaunicus, tots ells apel·latius de Catalunya. Com tantes vegades hem vist i publicat en articles anteriors, autors de totes les nacionalitats datats entre els segles XV i XVIII, utilitzen indistintament tots aquests noms per referir-se a la nació catalana. Enllaç al llibre Catalaunis, gots i catalans, la mateixa nació El que es desprèn d'aquestes consideracions terminològiques és que, pels antics historiadors i cronistes, els catalàunics, els gots i els catalans érem la mateixa nació, la mateixa cultura i la mateixa civilització i que veien

Un retrat imaginatiu d'Atila i els seus huns. En un fragment d'un llibre en italià (a la imatge següent), del 1576, escrit per Pietro Giustiniani, trobem una altra prova documental que reforça la tesi que situa els camps catalàunics a l'Aquitània, a l'actual Occitània, i a pocs kilòmetres de l'actual Tolosa de Llenguadoc. En aquest llibre, de Pietro Giustiniani, titulat  Le historie venetiane del clarissimo S. Pietro Giustiniano ...: di nuouo riuedute & ampliate, nelle quali si contengono tutte le cose notabili, occorse dal principio della fondatione della Citta, sino all'anno MDLXXV, es   diu al seu llibre volum: "(...) con queste forze Athila Capitano fatale, & volgarmente chiamato Flagelo di Dio, passo in Francia, & venne apresso a Tholossa nella Catalogna a giornata con Etio mandato da Valentiniano Emperatore(...)" Enllaç al llibre. Com veiem, Pietro Giustiniani diu 'Tolosa a Catalunya', no pas a l'Aqu

Escut de Peterhouse, el primer college de la Universitat de Cambridge, Anglaterra. Com es pot veure a l'imatge que obre l'article, l’escut que representa Peterhouse de Cambridge és conformat, a la seva part central, per quatre pals de gules en un camp d’or, amb una bordura que l'envolta amb vuit corones antigues.  És aquest, qui ho pot negar, un escut molt similar a l’escut reial català. En veure'l, el primer que ens preguntem és si podria ser que Catalunya i el Casal de Barcelona estiguin relacionats amb la fundació d’aquest il·lustre col·legi, el primer d’una de les universitats més prestigioses del món. I com veurem en aquest article, molts detalls històrics apunten en aquesta direcció.   L'escut del college Peterhouse de Cambridge a l'actualitat. Peterhouse és el més antic dels colleges de la Universitat de Cambridge, Anglaterra, i va ser fundat per Hugh de Balsham, bisbe de la vila d'Ely, l'any 1284. La carta de cr

El moderno faro de Chipiona, el más alto del estado español y el tercero de Europa. En el libro Memorias de Historia Antigua XXI - XXII (2000 - 2001) , publicado por la Universidad de Oviedo, en 2005, encontramos el artículo titulado Jordanes y la problemática de la Getica , a cargo de Serafín Bodelón. En este interesante análisis de la obra de Jordanes, donde el autor hace una crítica severa del historiador romano, nos habla de la segunda de las columnas de Hércules y nos revela su situación geográfica, que él cree que Jordanes sitúa en Chipiona, en Andalucía, muy cerca de Cádiz. Recordemos que, en otro artículo , hemos visto como Jordanes identificaba la segunda columna como un promontorio en Lusitania que alberga un monumento a Escipión o Cipión, que todavía era visible en el siglo V dC, que es cuando el historiador nos deja su testimonio. Y efectivamente, según el geógrafo griego Estrabón (Estrabón, III, 1, 9) y el historiador romano Pomponio Mela (Mela III, 4), existió en

L'Ajuntament d'Escatalens sembla mostrar, a la seva façana, la senyera catalana. Esteve de Corbera (Barcelona, 1563 — 1633?), historiador i ciutadà honrat de Barcelona, detalla al seu llibre titulat  Cataluña illustrata. Contiene su descripcion en comun, y particular con las poblaciones, dominios, y successos, desde el principio del mundo... , publicat el 1678, amb molta precisió, on es troben situats exactament els famosos i celebrats Camps Catalàunics. En aquestes contrades catalauniques es coneix que el poble gal dels catalàuni, que Esteve de Corbera considera els avantpassat originals dels catalans, van guanyar, en aliança amb els romans, una important batalla contra els exèrcits d'Atila, rei dels Huns, l'any 451 dC. Esteve de Corbera ens concreta les seves fonts i ens diu que, en gran part, es basen en informacions de l'historiador romà Jordanes, del segle IV dC i, més concretament, de la seva obra titulada  De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Ge

A l'Anglaterra del segle XVII dC també coneixien els reis catalans i el regne de Catalunya, que la historiografia espanyola encara avui nega. Ho demostra una altra prova documental, aquesta vegada pertanyent a un llibre escrit en anglès i publicat a Londres en 1654, titulat  Parthenopoeia, Or, The History of the Most Noble and Renowned Kingdom of Naples: With the Dominions Therunto Annexed and the Lives of All Their Kings , de diversos autors. Encara que en aquest document hi ha diverses cites del regne de Catalunya, us mostrem la que es troba a la pàgina 40 del llibre (imatge superior), on figura ben clarament 'Kingdoms of Catalonia and Portugal', en referència als regnes de Catalunya i Portugal. No fa falta dir gaire més. Les evidències documentals són abundants i contradiuen les teories, tenyides de política i no pas de ciència, de la historiografia espanyola. Sembla ser que a l'Anglaterra del segle XVII, lluny de la censura espanyola, els llibres publicaven

Us presentem cinc proves documentals que demostren que Catalunya i Occitània sempre han estat la mateixa nació: 1 - En aquest text del s. XVII es diu clarament que als aquitans de Llemotges els deien catalans. Som la mateixa nació i tenim la mateixa llengua. Les proves documentals hi són: "Passà esta llengua [en referència a la llengua catalana] a Cathalunya ab los exercits dels Reys de França, formats de Alemanys, Francesos, Aquitanichs de la part que eren dits Cathalans, que era la dita Provincia de Limotges , ab mescla dels antics Espanyols que avian fugit dels Moros, de les quals nacions tambe trauen son origen, y principi les llengues, y llinatges desta terra retenint molts centenars de anys lo nom, y titol de limosina fins a poc temps a esta part com baix se provarà; ab lo nom de llimosina encara passà a dits Regnes de Valencia, y islas ab la conquista que feu de elles lo Rey don Iaume que parlava a soles ell, y sa cort dita llengua, tant que ab lleys, y ordinacions e

En aquest article veurem que entre els segles XV i XVIII dC, les referències en llengua llatina al concepte 'Catalaunia', significant 'Catalunya', són abundants. Tant és així, que pràcticament tots els diccionaris de llengua llatina tradueixen 'Catalunya' indistintament com a 'Catalonia' o com a 'Catalaunia'. També els llibres d'història antics. Per exemple, en aquest llibre italià, titulat  Vocabula Latini, Italique sermonis ex aureis, et optimis scriptoribus collecta.. .  i publicat en 1781, (imatge superior), especialitzat en vocabulari llatí, es mostra l'equivalència del concepte 'Catalogna' ( Catalunya en italià) amb 'Catalonia' i 'Catalaunia'. Per tant, al segle XVIII, hi havia constància entre els experts italians en llengua llatina que 'Catalaunia' era un terme antic per designar 'Catalunya'. Aquest llibre italià i tots els que mostrarem a continuació identifiquen 'Catalogna'