Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2020

Los galos catalauni son los catalanes, según Fabien Régnier y Jean-Pierre Drouin

Imatge
Moneda catalauni (s. I dC) Los franceses Fabien Régnier y Jean-Pierre Drouin expertos en historia de ls pueblos celtas, en su libro  Les peuples fondateurs à l'origine de la Gaule  (2012), nos certifican lo que llevamos analizando en varios artículos de este web, que el pueblo de los catalauni se podría corresponder con el pueblo actual de los catalanes y que estos son uno de los pueblos fundadores de la actual Cataluña, hecho que alarga en un millar de años o más la historia de esta nación. Nos lo explican muy claro en varios puntos de su estudio. Para Fabien Régnier y Jean-Pierre Drouin, los pueblos galos que, como los catalauni , se habían establecido en la zona del río Marne, tendían a la estabilidad territorial y rehuían de las migraciones masivas, si no era por motivos de fuerza mayor. Es decir, que según el parecer de los investigadores, los catalauni no era un pueblo esencialmente nómada. Portada del libro de Fabien Régnier y Jean-Pierre Drouin. Sin emba

Un mapa del geògraf del rei Lluís XV de França cita Catalunya com Catalaunia

Imatge
Mapa històric, de Didier Robert de Vaugondy, amb els termes Catalauni , a la Gàl·lia , i Catalaunia , a la zona de Catalunya.   Hi ha  mapes històrics, realitzats al segle XVIII, molt interessants, que ens evidencien que els geògrafs més prestigiosos d'aquells temps relacionaven, d'una manera indirecta però prou natural i explícita, els  catalauni  de la Gàl·lia amb els habitants de la Marca Hispànica , de la zona de l'actual  Catalunya . Així tenim que, al mapa històric que us reproduim, a la imatge superior, del geògraf francés Didier Robert de Vaugondy (1723 - 1786), s'anomena  Catalauni  a l'actual vila de Chalôns-en-Champagne, i la zona de l'actual Catalunya. Els Robert de Vaugondy, la nissaga de geògrafs més importants de la França del s. XVIII El mapa no fou realitzat per un geògraf qualsevol. Aquest que us presentem és un document de Didier Robert de Vaugondy, qui fou el geògraf del rei Lluís XV de França. Aquest personatge també va ser el geò

Recomanació: La via cronològica | Andreu Marfull

Imatge
La vía cronològica , el nou llibre de l'investigador Andreu Marfull. “Anatoly T. Fomenko i els seus col·laboradors han desxifrat les dates de les constel·lacions zodiacals presents en els temples antics, des de l'Antic Egipte, així com a les profecies bíbliques i en diversos manuscrits històrics. El resultat és que els principals temples egipcis es refereixen als segles XII al XV dC, i les profecies bíbliques als segles XV i XVI dC". Tot just s’acaba de publicar el llibre La vía cronológica: Basada en la Nueva Cronología de Fomenko y Nosovskiy, y en la Cronología X-185 . En ell s’hi parla d’una altra història de la humanitat, en què l’antic Egipte comença l’etapa monumental a l’equivalent del segle XII dC i, altrament, els fets bíblics es refereixen als segles XV al XVII. És una altra història. De fet, es podria dir que tracta l’origen de la història escrita, inventada, com ho és la Bíblia, en gran mesura. En aquest context, l’episodi dels catalauni, per exe

El cofre de Perote, a Veracruz, i el mite català d'en Pere Boter

Imatge
Imatge del volcà  El cofre de Perote , a  Perote , Mèxic. El cofre de Perote  és un volcà situat a l'estat mexicà de Veracruz, a la zona de trobada de l'Eix Neovolcànic amb l'extrem sud de Sierra Madre Oriental. Amb els seus 4200 metres sobre el nivell de la mar, el Cofre de Perote és considerat la vuitena muntanya més alta de Mèxic. El nom del volcà relaciona amb el de la veina població de  Perote,  un dels 212 municipis de l'estat de Veracruz. El nom indígena de la muntanya,  Nauhcampatépetl,  en náhuatl, significa  pedra quadrada  i, efectivament, defineix molt be la morfologia del seu cim, tan singular. Però del suposat nom en espanyol,  El cofre de Perote,  no ens podem estar de sospitar que és una traducció del català.  Perote , topònim espanyol o català? Perote  ens sembla un topònim construit a partir d'una traducció literal de l'augmentatiu català  Perot , derivat del nom  Pere  o del nom de la fruita  pera . Si fos una paraula espanyo

Fonts romanes sobre els Catalauni: 8. Els Panegyrici Latini i l'imperi catalauni de Victorí

Imatge
Fragment del   XII Panegyrici Latini,  del s. III dC on s'esmenta  Clade Catalaunica. Els  Panegírics Llatins  ( Panegyrici Latini)  són una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'imperi, entre finals del segle I dC i finals del IV dC. La col·lecció sembla tenir orígen en l'estudi i l'ensenyament de les formes retòriques clàssiques, atès que constitueix una reunió de diversos discursos utilitzats com a exemples de retòrica. El nucli inicial dels discursos sembla haver-se elaborat a l'entorn de l'escola de retòrica d' Augustodunum  (actual ciutat d'Autun, a la Borgonya). Ens diuen els experts en aquest document que només es va conservar un manuscrit dels  Panegyrici Latini,  redescobert l'any 1433 dC per Giovanni Aurispa, en un monestir de Magúncia (Alemanya). Asseguren els experts que el manuscrit va ser copiat diverses vegades durant el Rena

Documents romans sobre els catalauni: 7- Notitia Dignitatum: Civitas Catalaunorum

Imatge
Fragment del Notitia Dignitatum, on ja es cita als catalauns. Conegut popularment amb el nom de Notitia Dignitatum ,  el que us mostrem en aquest article és un fragment d'un document singular, però essencial en historiografia, provinent de la cancelleria imperial romana, que els experts daten del 420 dC (segle V dC). Es tracta d'un dels pocs testimonis que ens han arribat sobre el govern romà, en el qual es detalla l'organització administrativa de l'Imperi romà, oriental i occidental, des de la pròpia cort imperial fins al nivell provincial. Es considera que conté la informació actualitzada de la dècada del 420 dC, per a l'Imperi romà d'Occident, i de la dècada del 400 dC, per l'Imperi romà d'Orient. Hi ha diverses còpies, dels segles XIV i XV, a més d'una versió il·luminada, en color, del 1542. Totes procedeixen d'un únic manuscrit perdut que contenia diversos documents de gran valor, dels quals un era del segle IX dC. En tot cas, e

Châlons, antigament anomenada Catalauni, segons una enciclopèdia britànica del XIX

Imatge
Imatge de la catedral de Chalons-en-Champagne, antiga Cataló o Catalauni. Un altre testimoni (imatge inferior) ens certifica que la vila de Châlons-en-Champagne, antigament, s'anomenava Catalauni . Es pot afegir a la resta de testimonis que ja hem recollit  en un altre article , amb una varietat de noms que sempre oscil·len entre catalauni , cathaló , cathalonensi , o cataló . En aquest cas es tracta de la  Penny Cyclopaedia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge , Volums 13-14, coordinada per C. Knight i publicada a Londres el 1839. En aquest fragment del llibre es veu perfectament com hi diu: " Durocatalaunum, capital dels Catalauni, antigament anomenada Catalauni, i ara Châlons ", en referència a Chalons-en-Champagne. Fragment de la Penny Cyclopaedia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge S'estableix ben clarament, per tant, la relació entre els topònims Durocatalaunum , Catalauni i Châlons-en-Champagne . I es cons