Els castellans podrien provenir de la Garrotxa i el Ripollés, segons l'historiador Peter Heylin

Si ja varem veure, en un article anterior, que l'historiador britànic Peter Heylin es mostrava convençut que el terme Arragon, que designa Aragó, provenia de Tarracon, que designa Tarragona, en el mateix llibre, titulat titulat Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P., de l'any 1636, quan explica els orígens del topònim Castella [Castile, en anglès], aporta com una possibilitat la seva derivació del nom de la tribu íbera dels Castellani, poble que ocupava terres, a dia d'avui catalanes, situades a la zona de les comarques actuals del Ripollès i de La Garrotxa. 

Concretament, Heylin diu:

"Els antics habitants d'aquestes Castelles [en referència a La Nova i La Vella] eren els vaccai, els ventoni, els oretani, els bastitani, els dittani, etc. Tanmateix, del nom de cap d'aquests pobles podem deduir el nom de Castella. Per aquest motiu cal cercar-lo millor en els castellani, poble que en un temps va habitar Catalunya; o bé d'alguns ferms castells fortificats que hi havia en aquestes terres."

Després d'analitzar les dues possibilitats, Peter Heylin conclou que arran d'aquesta etimologia sembla evident que d'aquesta gent, que els llatins anomenaven castellani, va esdevenir el país de Castella [Castella, en català a l'original].

Font

Els castel·lans, citats per Ptolomeu, fundadors de Castella

I, efectivament, si ens atenim a la hipòtesi d'Heylin, trobem el poble dels castellani (o castel·lans, en català), que els acadèmics actuals consideren d'etnia ibera, i que ja és citat a la Geographia de Claudi Ptolemeu, del segle II dC, on es diu, al llibre II, capítulo 5è, que vivien entre els ausetans i els iacetans, dels quals n'esmenta quatre poblacions: Σεβένδουνον (Sebéndunon), Βάσσι o Βάσι (Bássi), Ἐγῶσα (Egósa) i Βέσηδα (Béseda o Véseda).

La localització dels dits castel·lans és incerta. En general, els filòlegs i historiadors actuals, com per exemple en Joan Santacana, l'Antonio Tovar o l'Ángel Iniesta, solen identificar Sebendunon amb Besalú, Baseda amb Sant Joan de les Abadesses i Bassi amb la Vall d'en Bas; això, juntament amb el fet que de la lectura de Ptolemeu es dedueix que els castel·lans es troben pròxims als ausetans, al nord dels laietans i a ponent dels indigets, porta els historiadors a situar-los a la zona compresa entre el Ripollès i La Garrotxa. 

Mapa amb els pobles citats per Ptolomeu, suposadament ibers segons els acadèmics actuals.

Lamentablement, es tenen poques referències sobre sobre aquest poble misteriós dels Castel·lans, avantpassat dels catalans i, potser, fundador de l'actual Castella. Ja acostuma a ser habitual trobar-nos aquesta mena d'absències en tot allò rellevant en la historiografia de les nacions de la península ibèrica. 

També us informem d'una altra teoria, aquesta vegada d'en Joan Coromines qui, en comtes d'identificar Egosa amb Gósol, considerà que, a causa d'una suposada errada en la còpia de l'original del text de Ptolomeu, en realitat hi devia dir Ἐγάρα. Segons el punt de vista de l'estudiós, per tant, caldria ressituar els castel·lans al Vallès i no pas a la Garrotxa o al Ripollès. En tot cas, Ptolomeu deixa molt clar que els castel·lans són un poble dintre dels contorns de l'antiga Tarraconense.

Peter Heylyn o Peter Heylin (29 de novembre de 1599) - 8 de maig de 1662) va ser un eclesiàstic anglès autor de molts tractats històrics, polítics i teològics, com ara Microcosmus, del 1621, i Cosmographie, del 1657.

Altres articles relacionats:

· Un llibre britànic del 1636 assegura que el topònim ‘Aragó’ prové de ‘Tarragona’.

.