La història usurpada

Si ya vimos, en un artículo anterior, que el historiador británico Peter Heylin se mostraba convencido que el término Arragon , que designa Aragón , provenía de Tarracon , que designa Tarragona , en el mismo libro, titulado titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P . , de 1636, cuando explica los orígenes del topónimo Castilla [ Castile , en inglés], aporta como una posibilidad etimológica su derivación del nombre de la tribu íbera de los Castellani , pueblo que ocupaba tierras, a día de hoy catalanas, situadas en la zona de las comarcas actuales del Ripollès y La Garrotxa . Concretamente, Heylin dice: "Los antiguos habitantes de estas Castillas [en referencia a La Nueva y a La Vieja] eran los vaccai , los ventoni , los oretani , los bastitani , los dittani , etc. Sin embargo, del nombre de ninguno de estos pueblos podemos deducir el nombre de Castilla . Por este motivo hay que buscarlo mejor en los castellani , pueblo que en un t...

S i ja varem veure, en un article anterior, que l'historiador britànic Peter Heylin es mostrava convençut que el terme Arragon , que designa Aragó , provenia de Tarracon , que designa Tarragona, e n el mateix llibre, titulat titulat  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P ., de l'any 1636, quan explica els orígens del topònim Castella  [ Castile, en anglès], aporta com una possibilitat la seva derivació del nom de la tribu íbera dels Castellani , poble que ocupava terres, a dia d'avui catalanes, situades a la zona de les comarques actuals del Ripollès i de La Garrotxa.  Concretament, Heylin diu: "Els antics habitants d'aquestes Castelles [en referència a La Nova i La Vella] eren els vaccai , els ventoni , els oretani , els bastitani , els dittani , etc. Tanmateix, del nom de cap d'aquests pobles podem deduir el nom de Castella. Per aquest motiu cal cercar-lo millor en els castellani, poble que en un temps va habitar ...

El terme Arragon , que refereix a l' Aragó , deriva de Tarragon , que refereix a  Tarragona . Així de contundent es mostrava l'historiador britànic Peter Heylin, l'any 1636, quan va publicar el llibre titulat Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. L'equip d'investigadors de La història usurpada ha recollit aquesta interesant dada que ens llega el tractat anglès d'en Heylin i que vindria a confirmar la teoria que fa venir el present topònim Aragó d'una corrupció del terme Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) va ser un eclesiàstic i erudit anglès del segle XVI autor de molts tractats històrics, polítics i teològics. L'investigador Miquel Llaurador fou el primer en considerar la possibilitat que el topònim Aragó provingui d'una corrupció o adulteració del topònim Tarragona,  arran dels seus estudis sobre el cosmògraf tarragoní Jeroni Girava, del segle XVI. Llaurador va adonar-se que en alguna edici...

Imatge de l'edició del 1888 del Diccionari d'en Pere Labèrnia, amb el fragment analitzat . El Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana , coordinat per   en Pere Labernia i Esteller, publicat el 1888 per l'Editorial Espasa, al seu volum primer, a la pàgina 362, inclou el terme Catalaunich, que defineix com 'pertanyent a l'antiga Catalunya'. I com si fos poca cosa, acte seguit relaciona el concepte amb els 'Camps Catalàunichs', exactament igual escrit, i detalla que aquest fou l'escenari on Atila, rei dels huns, fou derrotat, en una inaquívoca referència al territori del poble gal que coneixem com a  catalauni gràcies al testimoni de les antigues cròniques romanes que ja hem analitzat en aquest web . D'aquesta manera, el diccionari relaciona amb tota nauralitat el terme catalàunich , que defineix als antics catalans, amb els camps catalàunichs , habitats pel poble dels gals catalauni , de la Belgica Secunda . Enllaç al doc...

Vista general del mapa de Bodenehr de la zona de Palamós, Catalunya. Us mostrem un mapa alemany, de l'any 1717, de la comarca de l'Empordà, Catalunya. Va ser realitzat pel cartògraf Gabriel Bodenehr, nascut a Augsburg al voltant de l'any 1758. Aquest va ser un editor i cartògraf que provenia d'una coneguda família de gravadors. El mapa representa una part de les comarques gironines, des d'Empúries fins a Tossa, amb la ciutat de Girona com a límit al nord. Un dels aspectes més interessants d'aquest document tan detallat és que mostra que la vila de Pals tenia un port natural considerable. Aquest punt reforça la tesi defensada per la historiadora Teresa Vaquer i el filòleg Jordi Bilbeny sobre la sortida de Colom. Segons aquests investigadors, hi ha hagut una substitució intencionada, per part de la inquisició espanyola, de la vila de Pals (a Catalunya) per la vila de Palos de Moguer (a Andalusia), amb la intenció d'adulterar el punt de partida de l'expedic...

Al document publicat el 1602, per la impremta Cormellas, titulat Sermó vulgarment anomenat del Serenissim Senyor Don Jaume Segon i història de la pèrdua d'Espanya, grandeses de Cathalunya, comtes de Barcelona i Reis d'Aragó...,  escrit pel professor de teologia de la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp, Onofre Manescal, hi trobem una interessant denúncia que reclama per a Catalunya l'honor d'haver acollit un dels primers importants concilis de l'església cristiana. Concretament, ens referim al que avui es coneix com a Concili d'Elvira o d'Iliberis. La confusió parteix del fet que hi hauria hagut dues viles anomenades iliberis. Segons Manescal, el concili se celebrà a la Iliberis catalana, que ell situa a la vila de Cotlliure, i no pas a la iliberis de prop de Granada. La data de celebració de la reunió cristiana encara és incerta i la opinió dels experts oscil·la entre el 300 i el 324 dC. En el primer cas, seria anterior a ...

Vista de l'actual vila de Caltanisseta, antiga Catalaniseta. Caltanissetta és una població de Sicilia (Itàlia), que dona nom a una província i a un històric comtat amb el mateix nom. L'equip d'Història Usurpada proposa en aquest article que el nom autèntic de la vila és el topònim català Catalaniseta , que en la seva forma italiana trobem com a Catalanissetta i que, posteriorment, va ser adulterat com a Caltanissetta per esborrar la seva naturalessa catalana.  L'ignot orígen del topònim Caltanissetta. La teoria més acceptada sobre el topònim de la vila siciliana rau en el supòsit que la vila fou fundada al segle X dC, durant el període islàmic a Sicília, quan es pensa que va néixer el topònim "Caltanissetta". Així, els 'experts' ens raonen que el topònim "Caltanissetta" prové de l'àrab Qal'at an-nisā' , que literalment vol dir "fortalesa de les dones" o "castell de dones". Ens indiquen que és el nom pel qual...

Henri Hubert i Marcel Mauss | Crédits: Archives MAN A la recopilació d'articles titulada  Los celtas y la civilización céltica   (Ed. Akal, 1988), de l'arqueòleg i socióleg francés Henri Hubert (1872-1927), es fa resó del poble gal dels catalauni i ens els relaciona amb els catuvellauni de la Gran Bretanya, tal i com ja varem veure, en un altre article, que també fan altres prestigiosos experts internacionals en la matèria. Ens diu Henri Hubert que en Juli César, al relat de la seva primera expedició a la Gran Bretanya, ens aporta algunes paraules sobre la seva població. Es a dir, ens fa un primer tempteig sobre l'etnografia britona. "L'interior de la Britània", ens diu Juli Cèsar, "és habitat per una gent que, segons la seva pròpia tradició, són aborígens. La costa és ocupada per altra gent que va sortir de la Bèlgica, empesa per expedicions de pillatge o de guerra, les quals han conservat, gairebé totes, el nom de les tribus d'ori...

Denari de l'emperador Carlemany. El folklorista Joan Amades va recollir en un dels seus llibres, titulat Heràldica i toponímia. Orígens populars de Catalunya, publicat l'any 1935 a la Biblioteca de Tradicions Populars, la següent llegenda que fa esment de la batalla dels  Camps Catalàunics , de la qual ja hem parlat abastament en altres articles , i de la nació dels catalaunis o catalàunics . L'Amades esmenta una llegenda testimoniada per en Josep Mollà, mestre d'escola de Barcelona, l'any 1900: "Una altra tradició explica diferentment l'origen del nom Catalunya. Els catalans no tenien prou força per reconquerir la pàtria del poder sarraí, i demanaren ajuda al rei franc Carlemany, el qual lliurà una terrible batalla contra els alarbs en un paratge ignot anomenat camps catalàunics , batalla que decidí la sort de les armes cristianes i féu que les tropes i la gent que la van guanyar fossin anomenats catalàunics ; d'aquí deriva el terme Cataluny...

Imatge completa del mapa de Bertius i de Blaeu, del 1634. L'investigador  Manel Capdevila  ens adverteix sobre l'existència d'un mapa d'Europa (imatge superior) titulat  Imperii Caroli Magni et vic vicinarum regionum Descriptio, dedicata et inscripta Ludovico, Regi, Victori Et Defensori Ecclesiae Christi... ,  obra de Petrus Bertius, cosmògraf de la cort de Lluís XIII de França, i del cartògraf Willem Jansz Blaeu. Aquest document fou publicat, per primera vegada, al  Novus atlas,  imprés a Amsterdam, Holanda, l'any   1634.   Imatge detall del mapa que mostra la zona dels territoris de la Catalaunia peninsular. Es tracta d'un mapa històric que recrea l'Europa de temps de Carlemany (742 - 814 dC), tal i com era concebuda al segle XVII. Si ens fixem en la denominació que es dóna al territori de l'actual Catalunya ens adonarem (imatge superior) que es fa menció d'una Catalauni  i d'una Arragonia , que interpretem com un...