Recomanació: La via cronològica | Andreu Marfull

La vía cronològica, el nou llibre de l'investigador Andreu Marfull.

“Anatoly T. Fomenko i els seus col·laboradors han desxifrat les dates de les constel·lacions zodiacals presents en els temples antics, des de l'Antic Egipte, així com a les profecies bíbliques i en diversos manuscrits històrics. El resultat és que els principals temples egipcis es refereixen als segles XII al XV dC, i les profecies bíbliques als segles XV i XVI dC".

Tot just s’acaba de publicar el llibre La vía cronológica: Basada en la Nueva Cronología de Fomenko y Nosovskiy, y en la Cronología X-185. En ell s’hi parla d’una altra història de la humanitat, en què l’antic Egipte comença l’etapa monumental a l’equivalent del segle XII dC i, altrament, els fets bíblics es refereixen als segles XV al XVII. És una altra història. De fet, es podria dir que tracta l’origen de la història escrita, inventada, com ho és la Bíblia, en gran mesura. En aquest context, l’episodi dels catalauni, per exemple, es trasllada al segle XV dC, i la història dels comtats occidentals comença aleshores, si bé en aquest llibre se’n fa referència indirectament.

La vía cronológica és obra de l’investigador Andreu Marfull i és el resultat de cinc anys i escaig treballant una “altra cronologia” dels catalans, seguint els lineaments de la Nova Cronologia dels matemàtics russos Fomenko i Nosovskiy. El llibre s'ha publicat el maig de 2020, per Ediciones de La Tempestad.

Sinopsi del llibre

La via cronològica és una manera d'aprofundir en una realitat que ens ha estat arrabassada. Aquesta és la idea que abraça aquest llibre, i el missatge que conté el seu títol. Aquesta obra obre la porta al dubte de la veracitat de la història, li dóna un significat i aquest apunta a una inqüestionable manipulació monumental. Es basa en la compressió temporal del mapa cronològic que ha elaborat el projecte d'investigació científica conegut com la Nova Cronologia, que dirigeixen els matemàtics russos Anatoly T. Fomenko i Gleb V. Nosovskiy. Però introdueix una variant, anomenada Cronologia X-185, que la complementa. Aquesta línia interpreta i resol qüestions cabdals per a les històries del poble jueu i d'Europa Occidental que la Nova Cronologia tracta seguint un criteri exploratori que es pot desenvolupar.

Per aquesta raó, amb la finalitat de facilitar el debat entre les dues investigacions, s'incorpora una síntesi exhaustiva dels fonaments de la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy i, apart, es transcriu la raó, els punts en comú i els resultats obtinguts a la Cronologia X-185. D'una manera succinta, els principals resultats d'aquesta reconstrucció són que tant la història oficial com els textos sagrats s'han d'entendre en l'espai temporal que el sentit comú entén com l'edat mitjana, i aquesta acaba al segle disset. 

Tot el que ha passat fins aleshores s'ha de posar en dubte. És, al segle disset, quan comença l'hegemonia colonial europea, no abans. No hi ha una edat mitjana mil·lenària entre l'Antiguitat i el Renaixement. Hi ha un origen, una evolució i diverses crisis del procés civilitzador, que comença farà uns mil anys, a Egipte, i es transforma amb la incursió jueva i mongol.

L’aportació del llibre a la història dels catalans

Comprimir la història dels catalans és senzill, quan s’ha comprimit la història global. En canvi, acceptar-ho és un altre tema, per raons obvies. Costa molt pair que la historiografia és un muntatge creat als segles XVII i XVIII dC, després d’haver-se dilatat la història per crear una pretesa eternitat d’un ordre sagrat, al voltant de la idea del Déu dels hebreus, és a dir de l’ordre tàrtar.

Però tot té una explicació. Totes les històries assimilables a una incursió d’Occident per part d’Orient, tant si és en nom dels mongols, dels romans o dels sarraïns, ens parla d’una ocupació molt intensa, que té lloc en prou feines en un segle real, al voltant de l’equivalent del segle XV dC.

De fet, és també la història de Carles Martell i Carlemany, i la d’un matrimoni original: el que crearà el mite de Maria Magdalena, de la ma dels exiliarques de Babilònia, jueus. I no és una afirmació gratuïta. Al llibre es desxifra (gairebé) tot, i allà on no arriba al detall deixa el fil a seguir. De fet, d’això es tracta, d’una reconstrucció general, que té encara un gran recorregut per fer i, de moment, es troba al terreny de les hipòtesis perquè deconstruir una manipulació monumental no
és fàcil, ni evident, ara per ara. 

A mode d’introducció, el llibre comença, per moltes raons que estan degudament justificades, ressaltant l’aportació de l’Institut Nova Història a la reconstrucció del fil de la gran manipulació historiogràfica que s’amaga darrere l’espanyolització castellana de la descoberta i la colonització d’Amèrica, que de fet va ser, essencialment, borbònica. I la manipulació va ser, en aquest sentit, a escala global. Entre d’altres qüestions capitals, la història jueva i catalana va ser especialment mutilada per donar peu a una altra de cristiana i castellana messiànica i colonial. 

Més informació sobre el llibre i punt de venda online:

· Índex
· La gran paràbola de la història
· De les disputes interreligioses al Crist messiànic

. #cat

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals