Atila i els huns van ser vençuts a 'Tholosa nella Catalogna', segons un llibre italià de 1576
Un retrat imaginatiu d'Atila i els seus huns.
En aquest llibre, de Pietro Giustiniani, titulat Le historie venetiane del clarissimo S. Pietro Giustiniano ...: di nuouo riuedute & ampliate, nelle quali si contengono tutte le cose notabili, occorse dal principio della fondatione della Citta, sino all'anno MDLXXV, es diu al seu llibre volum:
"(...) con queste forze Athila Capitano fatale, & volgarmente chiamato Flagelo di Dio, passo in Francia, & venne apresso a Tholossa nella Catalogna a giornata con Etio mandato da Valentiniano Emperatore(...)"
Enllaç al llibre.
Com veiem, Pietro Giustiniani diu 'Tolosa a Catalunya', no pas a l'Aquitània o a Catalàunia. Al segle XVI, com ja hem demostrat en un article anterior, i com es torna a veure ara, es tenia ben clar que les terres de l'actual Occitània i de l'actual Catalunya constituien la mateixa nació.
Una mica més avall, en el mateix text d'aquest llibre en italià, Giustiniani remarca, altra vegada, la catalanitat dels Camps Catalàunics:
"(...) Athila sene ritornò in Hongaria, & come sdegnato pensò dopo con animo crudelissisimo di vendicarsi con la rouina d'Italia della rotta che hebbe in Catalogna.(...)"
Es a dir, l'autor italià ens explica que Atila retornà a Hongria i ataca Itàlia després de la derrota a Catalunya. Per tant, com veiem, per Giustiniani, aquella Tolosa era "a Catalunya". Una curiositat és que la primera vegada cita 'Cathalogna' amb una h intercalada, i la segona ja diu 'Catalogna' sense la consonant, fet que també ajuda a concloure que ambdós termes, que trobem a diverses fonts, són el mateix, com sembla evident.
En altres articles també hem explicat que els famosos camps podrien ser en terrenys de la vila d'Escatalans, i no pas a la zona de Châlons-en-Champagne, com defensen la majoria d'historiadors actuals. Esteve de Corbera, ens explica al seu llibre que el que hi havia a la zona belga és una colònia posterior de la Catalàunia aquitànica original.
A més, ja hem evidenciat en altres articles que els termes Catalàunia i Catalonia, per significar Catalunya, són sinònims en la majoria de diccionaris llatins i en un nombre molt abundant de llibres, escrits en aquesta i altres llengües, datats entre els segles XV i XVIII.
I, també en altres articles ja publicats, hem vist com diversos autors, també d'aquests segles, reivindiquen la Catalàunia aquitànica com l'escenari de la batalla i com l'origen de totes les Catalàunies i Catalunyes que van existir amb posterioritat.
El Regne de Tolosa i l'Aquitània eren Catalàunia o Catalunya?
Al segle XV, ja veiem que els italians així ho entenien. Catalunya i la Provença havien estat una realitat nacional i Pietro Giustiniani ens parla de 'Tholosa della Catalogna'. Més clar l'aigua. Tolosa era considerada catalana pels autors italians del segle XV, com la resta d'Occitània també ho devia ser, pel fet que són, inequívocament, la mateixa realitat nacional.
La pregunta a contestar seria si també ho eren els antics catalàunics que es van enfrontar a l'exèrcit d'Atila. Actualment, els acadèmics consideren als catalàunics com un poble cèltic o gal, i als Reis de Tolosa com a pertanyents al poble got. Tanmateix, podrien haver estat els reis de Tolosa i als catalàunics una mateixa realitat cultural i política ja al segle V dC?
Una de les conjectures que es pot començar a perfilar, després de recopilar proves documentals com la present, és la possibilitat que el rei Teodoric I, que va morir en aquesta batalla, lluitant al costat del seu poble, i el seu successor, el rei Turismund, que va ser investit nou rei al mateix camp de batalla, davant les despulles del seu antecessor, no fossin només uns reis d'origen got que vivien en aquesta zona. O que no només eren uns reis gots o aquitans de Tolosa. Ara podem començar a valorar que potser també eren uns reis catalàunics o catalans, que tenien cort a Tolosa.
Ja hem vist en altres articles que a molts documents escrits entre els segles XV i XVIII, els termes Catalàunia, Catalonia, Cathalonia i Gothalania eren utlitizats indistintament per parlar de la mateixa realitat nacional. I no cal obviar l'evidència inapel·lable que aquests dos pobles, els catalans i els occitans, parlaven i parlen la mateixa llengua.
Tot plegat, per tant, una prova documental més que Catalunya i Occitània, o el que és el mateix i tal com ho deien antigament, el poble dels catalàunics, Catalàunia, i el Regne de Tolosa, podien ser la mateixa civilització, és a dir, la mateixa nació. Per aquest autor italià, al segle XV ho eren.
El fet que tinguem proves, i sigui conegut i acceptat per tothom, que les dues nacions parlaran la mateixa llengua en els medievals, que serà la primera parla literària d'Europa, la llengua dels trobadors, sembla requerir que, necessàriament, aquest idioma s'hagi desenvolupat al llarg dels segles en aquesta nació que acabarà ocupant amplis territoris, a banda i banda dels Pirineus, i que al segle XV, a Itàlia, anomenaven 'Cathalogna'.
Veurem si apareixen més testimonis en aquest sentit que reforçarien el que sembla indicar també el sentit comú.
Els catalàunics de Teodoric derroten els huns d'Atila, en aliança amb els romans?
Les dades documentals que anem trobant, com les que aporta l'historiador italià Pietro Giustiniani, ens condueixen indefectiblement a la possibilitat que hagin estat els exèrcits gals/gots dels catalàunics o catalans de Teodoric i Turismund els que van aturar els huns d'Atila, en aliança amb les legions romanes d'Aeci. Catalunya o la nació catalana, en aquest cas, que ja hem vist que es correspon amb l'antiga Catalàunia, tindria una història molt més àmplia i remota que la que ens han explicat, i que enllaçaria amb els Reis de Tolosa, també anomenats 'gots' o d'origen got.
També hi ha alguns historiadors que asseguren que Turismund es va instituir 'Rex Catalaunicus' arran d'aquesta victòria. I és ben cert que podem trobar testimonis, molt posteriors a la batalla, que designen, en alguns casos, als mateixos reis catalans amb aquest títol de 'Rex Catalaunico'. A la imatge següent, per exemple, us mostrem un fragment del llibre en llatí titulat Theodosius Lusitanus, sive Principis perfecti vera Effigies, etc d'Emmanuel Ludovico, datat del 1680, on es cita aquest títol de Catholicus Rex Catalaunico.
I en aquest altre fragment del mateix llibre (imatge següent), veiem com s'associa el títol de 'Catalaunico' al 'Catholico Philippo quarto', és a dir, al rei Felip IV de Castella o Felip III de Catalunya i Aragó.
Tanmateix, no sabem si la titulació de catalàunics, als reis gots de Tolosa, i de retruc als reis catalans, els ve de la batalla o del fet de ser ells mateixos, els Reis de Tolosa, uns monarques catalàunics, que és el que s'està començant a entreveure.
L'autor pertany a la familia veneciana dels Giustiniani
Pietro Giustiniani pertany a una antiga família de comerciants i senadors de Venècia que, amb el temps, es van acabar establint a Gènova. Curiosament, en el cas de Pietro Giustiniani, com acostuma a passar amb tants personatges que fan referència a la història dels catalans, ens manquen les dades essencials de la seva vida. Com si una mà fosca hagués volgut fer desaparèixer la seva cronologia vital. Així, sabem les dates de naixemement i mort de tots els seus germans, però no tenim cap dada d'en Pietro. Tanmateix, les informacions dels seus parents, i la data del seu llibre, que s'ha conservat, ens dona una idea dels temps que li va tocar viure.
En aquest sentit, sabem que Pietro Giustiniani pertany a la branca veneciana dels Giustiniani, en la qual hi ha documentats en Lorenzo Giustiniani (1381–1455), també anomenat Laurentius Justinianus, que fou santificat i que va formar part del Calendari Romà general. També Leonardo Giustiniani (1388–1446), germà del precedent, qui va ser, durant alguns anys, senador a Venècia i que el 1443 va ser procurador de l'església de Sant Marc. Va ser traslladat a Cinna i a Lucullus, i va ser autor d'algunes peces poètiques, amatòries i religioses, a més de nombroses cançonetes populars i composicions en prosa retòrica.
Bernardo Giustiniani (1408–1489), germà de Leonardo, va ser deixeble de Guarino i de Jordi de Trebisonda George of Trebizonda, i va ser nomenat senador de ben jove. Va fer servei en importants qüestions diplomàtiques tant a les Gàl·lies com a Roma, i cap el 1485 va esdevenir un dels membres del Consell dels Deu, un dels màxims òrgans de govern de la República de Venècia entre 1310 i 1797, Els seus escrits van ser publicats el 1492 (De origine urbis Venetiarum rebusque ab ipsa gestis historia (1492), que en els temps de la seva publicació va ser el millor treball en la seva matèria. Orsatto Giustiniani (1538–1603), per la seva banda, va ser un senador venecià, traductor de l'Edip Tirà de Sòfocles, i autor de poemes i rimes. Finalment, Marcantonio Giustiniani (1619-1688), qui va ser el 107è Dux de Venècia, de gener de 1684 fins a la seva mort. Son of Pietro Giustinian.[2]
Altres articles relacionats amb aquest:
· Els Camps Catalàunics estaven situats a Escatalens, Occitània.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada