La història usurpada

La mandioca ens aporta proves sobre la descoberta catalana d'Amèrica . Al  Diccionario cubano, etimológico, crítico, razonado y comprensivo...  (enllaç al document)  (imatge següent) ,  escrit l'any 1885 en espanyol, per en  José Miguel Macías, a la pàgina 22  s'hi diu que entre els boricua , la nació precolombina nadiua de l'illa de Puerto Rico, s'anomena mañoc al midó extret de l'arrel que els catalans avui coneixem com mandioca.  I se'ns informa que no només els boricua  feien servir aquest mot sinó també altres pobles nadius americans .  De fet, els francesos i els portuguesos, encara avui li diuen  manioc. Al nostre parer, aquest terme manioc o mañoc s'assembla massa al terme català manyoc que definiria molt bé el que és realment els preparat alimentari de la mandioca, una pasta filosa de midó amassada. En català, manyoc significa precissament això: una porció de fils, cabells, etc. que poden ésser engrapats amb una mà.  L...

Imagen del fragmento que refiere a la Roma valenciana del libro de Peter Heylin. La ciudad de Valencia habría sido la Roma antigua. Eso es lo que se deduce de las explicaciones que el historiador inglés Peter Heylin aportaba, en el año 1636, en su obra titulada  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. En este documento, concretamente en la página 66, Heylin asegura sobre la ciudad de Valencia: "se comenta que había sido llamada Roma". Y a continuación añade: "pero cuando los romanos la señorearon, para distinguirla de su Roma, la llamaron Valentia, que en latín significa equivalente". Por lo tanto, parece ser que, según Heylin, antiguamente había dos Romas. Como sabemos que la ciudad de Valencia es más antigua que la actual Roma italiana, podemos deducir que la Roma antigua y original fue la valenciana y que la italiana es posterior. En próximos artículos iremos añadiendo más informaciones sobre la enigmática, antigua y desc...

Portada de la  Gramatica de la lengua vulgar de España , de 1559. No deberiamos llamar "castellano" a la lengua que actualmente se conoce por "español" (hasta el siglo XVI se consideraba que la lengua española era el catalán), sinó "aragonés" o "leonés". O mejor aún, "lengua vulgar de España", como propone el autor de la primera gramática de este idioma.  Nos referimos al libro titulado  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  de autor anónimo y publicada por Bartholomé Gravio, en el año 1559, en la ciudad de Lovaina, Flandes. En este documento se explica un relato muy diferente de la historia de los diversos reinos de la península ibérica y de sus respectivas lenguas.  Parece ser que esta gramática para extranjeros de Lovaina, la primera escrita en este idioma, se libró de la censura del gobierno y su contenido no fue adulterado por esta, quizás por el hecho de editarse y distribuirse en Flandes y no en Hispania. Por este motivo, la...

Panoràmica de la vila de Caltagirone o Catalagirona, a l'actual Sicília. Al llibre titulat Chronica Seraphica: Vida Del Glorioso Patriarcha San Francisco, Y De Sus Primeros Discipulos...   (imatge superior) , obra d'en fra  Damián Cornejo, publicada en llengua espanyola l'any 1773, apareix el topònim Catalagirona, en referència a un personatge anomenat Fra Antoni de Catalagirona i a un convent dedicat a Santa Maria de Jesús, en una vila amb aquest nom al Regne de Sicília. Però si fem una cerca en qualsevol enciclopèdia veurem que el nom no es correspon amb cap de les poblacions indexades a l'actualitat a l'illa de Sicília. A quin indret, per tant, es refereix el topònim Catalagirona ? Com ja hem dit, el llibre ens parla d'una ciutat del Regne de Sicília. Aquest regne durant molts segles formà part de l'imperi català. Es natural, per tant, que hi pugui haver una ciutat que dugui aquest nom amb evidents referències a Catalunya i que hagi estat adulterat per le...

Darnius és un bonica, tranquil·la i antiga vila de la comarca de l'Alt Empordà. Històricament, pertanyia al comtat de Besalú i ja se l'esmenta l'any 983, encara que de ben segur existia força abans d'aquesta data. Tanmateix, malgrat la seva antigor, ni en la tradició ni en els estudis històrics se'n diu gaire cosa del passat medieval de Darnius.  Ha estat cercant l'origen del topònim de Darnius, que ens hem adonat que aquest nom no deu ser l'original en català de la vila, sinó que deu ser una llatinització del nom autòcton. Això es veu clar si ens atenim a la finalització amb el sufix -us del terme, tan habitual en els noms i topònims llatins. Així, el que avui coneixem per Darnius, devia tenir un altre nom i potser és per aquest motiu que no apareix gaire aquesta vila a les antigues cròniques. I efectivament, si donem una ullada als llibres antics, trobem altres formes llatinitzades del topònim, com ara  Darnices, Darnicius o Danius . Seguint la pista, l...

Imatge de la vila de Catalabelota , fundada per catalans, actual Caltabellota . La bella població siciliana de Catalabellota és una altra vila fundada per catalans que ha estat adulterada per la historiografia nacionalista italiana, que ara anomena al municipi com a Caltabellotta , seguint el mateix procediment va utilitzar amb la vila de Catalaniseta , ara anomenada com Caltanissetta , tal i com ja varem veure en un article anterior . L'interès dels acadèmics italians per eliminar el rastre dels catalans en la seva història arriba a l'extrem d'haver de canviar els topònims antics de les seves viles i substituir-los per nous artificials i mancats de significació, seguint la fórmula de suplantar la forma catal- per calta- de manera sistemàtica. Sempre hi ha qui dirà que el canvi no ha estat intencionat, però els catalans ja sabem que la història l'escriuen els vencedors i que el nacionalisme d'estat, sempre s'ha dedicat a manipular el relat històric a convenièn...

La ciutat de València hauria estat la Roma antiga. Això és el que es dedueix de les explicacions que l'historiador britànic Peter Heylin feia el 1636, quan va publicar el llibre titulat Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. En aquest document, a la pàgina 66, Haylin assegura que de la ciutat de València "es diu que havia estat anomenada Roma , amb una forta significació", i a continuació afegeix, "però quan els romans la van senyorejar, per distingir-la de la seva Roma, la van anomenar Valentia , que en llatí significa equivalent ". Per tant, sembla ser que, segons en Heylin, hi havia dues Roma. Com que se sap que la ciutat de València és més antiga que no pas l'actual Roma italiana, podem deduir que la Roma antiga i original fou la valenciana i que la italiana és posterior.  En Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) va ser un eclesiàstic anglès autor de molts tractats històrics, polítics i teològics. En altres artic...