Darnius és en realitat la vila de Darnils, on Pere el Gran hi va fer estada amb els almogàvers

Darnius és un bonica, tranquil·la i antiga vila de la comarca de l'Alt Empordà. Històricament, pertanyia al comtat de Besalú i ja se l'esmenta l'any 983, encara que de ben segur existia força abans d'aquesta data. Tanmateix, malgrat la seva antigor, ni en la tradició ni en els estudis històrics se'n diu gaire cosa del passat medieval de Darnius. 

Ha estat cercant l'origen del topònim de Darnius, que ens hem adonat que aquest nom no deu ser l'original en català de la vila, sinó que deu ser una llatinització del nom autòcton. Això es veu clar si ens atenim a la finalització amb el sufix -us del terme, tan habitual en els noms i topònims llatins. Així, el que avui coneixem per Darnius, devia tenir un altre nom i potser és per aquest motiu que no apareix gaire aquesta vila a les antigues cròniques.

I efectivament, si donem una ullada als llibres antics, trobem altres formes llatinitzades del topònim, com ara Darnices, Darnicius o Danius. Seguint la pista, l'equip d'investigació d'Història Usurpada ha pogut esbrinar que el nom original de la vila, en català, és Darnils, atès que així apareix a les antigues cròniques medievals.

Jeroni Çurita ens parla de la misteriosa vila de Darnils

Fragment del llibre de Jeroni Çurita

Al llibre de l'historiador Jeroni Çurita (o Jerónimo Zurita), del 1610, titulat Los cinco libros primeros de la primera parte de los anales de la Corona de Aragon, es parla d'una vila anomenada Darnils, de la qual es diu:

"Sabido por el rey [Pere el Gran] que el exercito del rey de Francia se retirava al Ampurdan, y que se dexaron en la ciudad dozientos [soldats] de cavallo, y cinco mil de pie, cuyo general era Eustacio, senescal de Tolosa, a quien se dió cargo de la guardia de aquel lugar, con su gente de cavallo y con los almogavares: y la otra gente de guerra, más escogida se fué a Darnils, con propósito de yr por la montaña al Collado de Paniças, por hazer daño en aquel paso a los enemigos."

Vegeu l'enllaç al text original.

Pel text del cronista veiem que aquesta misteriosa vila de Darnils, de la qual no es te notícia amb aquest nom, ha de ser l'actual Darnius, atès que en Çurita ens la descriu situada ben a prop del Coll o de la Collada de Panissars, que és on, efectivament, va tenir lloc la famosa batalla esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, i que va finalitzar la Croada francesa contra la Corona catalana, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Una mica més endavant, l'autor ens dona una segona dada geogràfica i ens diu que el rei Pere el Gran va fer passar revista als almogàvers, l'exèrcit més poderós del moment, a la vila de Darnils, actual Darnius:

"En Darnils [el rei Pere el Gran] mandó hazer alarde un miércoles a veynte y seys de Setiembre, y moviendo de alli siguió el camino de la montaña para el Monesterio de Bañuls."

'Hacer alarde' és en català fer mostra i, en sentit militar, significa passar revista de la tropa. S'anomena mostra general a la revista que passava el rei o la persona per ell encarregada a ducs, comtes, gentilhomes, cavallers, escuders i vassalls, que gaudien de terres, per saber si tenien els cavalls o armes necessàries i si estaven disposats per entrar en campanya en l'instant que se'ls convoqués.

L'acte també implicava sovint fer desfilar els membres de l'exèrcit davant un públic, en aquest cas el poble de Darnils, que devia contemplar amb admiració i orgull l'exèrcit català més universal. Tota una descoberta que segurament a la vila de Darnius ni sospiten, atès que no s'identifica l'actual Darnius amb l'antiga i original Darnils. 

Aquest Monestir de Banyuls esmentat al llibre d'en Çurita ha de ser el de Sant Quirze de Colera, al Coll de Banyuls, entre els termes municipals de Rabós, a l'Alt Empordà i Banyuls de la Marenda, al Rosselló. Estem parlant, per tant, de topònims propers a la vila de l'actual Darnius, que és on cal situar-la, al nostre entendre.

Per tant, ja sabem que el rei Pere el Gran, abans de la batalla que va desfer les tropes del rei de França, va estar-se a la vila de Darnils, mal anomenada Darnius, on hi va voler fer, un dimecres 26 de setembre, una desfilada amb l'exèrcit gloriós dels almogàvers.

La batalla del Coll de Panissars

L'any 1285, els francesos entraren pel territori rossellonès de Jaume II de Mallorca amb un exèrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters, comandat pel rei de França mateix, Felip l'Ardit, i acamparen a Elna i Perpinyà, creuant pel Pas de la Maçana el juny. Els catalans van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castelló d'Empúries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Blanes. Peralada fou destruïda sense aconseguir rendir-la.

L'estol de la corona catalana, provinent de Sicília i comandat per Roger de Llúria, havia derrotat la flota francesa a la Batalla naval de les Formigues, recuperant el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengué entre els francesos, que envoltats, sense proveïments i malalts, hagueren de retirar-se, però es trobaren la retirada tallada al Coll de Panissars (l'actual El Pertús) i a La Massana i pel camí de Besalú, on foren derrotats. Els exèrcits catalans accediren a no atacar-los, i els van deixar passar per Agullana. Una part de l'exèrcit francès volgué igualment creuar pel Coll de Panissars, a la Jonquera.

L'exèrcit reial s'avançà a l'exèrcit croat, que s'havia concentrat a Castelló d'Empúries per retirar-se al nord dels Pirineus, i esperà l'exèrcit francès a la Jonquera. Prometent deixar al pas al rei Felip i a la seva família, els reials van atacar la rereguarda de les tropes franceses que es batien en retirada, delmades per les malalties. Per l'avantguarda, Ramon de Montcada i els seus almogàvers van massacrar els fugitius, mentre es respectava l'angoixat rei francès i els membres de la seva família, entre els quals hi havia Carles I de Valois, en la línia successòria de la Corona d'Aragó per la seva mare, Elisabet d'Aragó, germana de Pere el Gran.