L'actual vila siciliana de Caltagirone és en realitat la catalana Catalagirona
Panoràmica de la vila de Caltagirone o Catalagirona, a l'actual Sicília.
Com ja hem dit, el llibre ens parla d'una ciutat del Regne de Sicília. Aquest regne durant molts segles formà part de l'imperi català. Es natural, per tant, que hi pugui haver una ciutat que dugui aquest nom amb evidents referències a Catalunya i que hagi estat adulterat per les autoritats polítiques i religioses posteriors, amb el pas dels anys, com acostuma a passar amb tot lo català.
En un altre article, gràcies a diversos testimonis documentals, ja hem exposat que la vila siciliana de Caltabellota, en realitat, era anomenada Catalabellota, que devia ser el nom original que li van conferir els catalans que la van fundar. Com que els processos d'adulteració de la toponímia per part de les autoritats segueixen sovint un mateix patró, si apliquem el mateix criteri podrem deduir que la ciutat de Catalatagirona devia, en realitat, ser algun topònim tipus Caltagirona.
I, efectivament, a Sicília trobem la ciutat de Caltagirone (Caltaggiruni en sicilià), a la regió de Catània, amb una esglèsia dedicada a Santa Maria de Jesús (actual Santa Maria di Gesù), tal i com se'ns diu que tenia Catalagirona al llibre de Damián Cornejo. Ha de ser aquesta, per tant, l'antiga Catalagirona que trobem als llibres referenciada i de la qual encara quedava perfecta memòria al segle XIX, com veurem amb les següents proves documentals.
També al llibre titulat Patrimonio seraphico de Tierra Santa: fundado por Christo nuestro Redentor con su preciosa Sangre, prometido por su Magestad à N.P.S. Francisco... (imatge superior), obra en espanyol de Francisco Jesús María de San Juan del Puerto, publicat el 1724, altra vegada trobem referències a la vila de Catalagirona, en aquest cas quan es parla d'un personatge anomenat Pare Francesc Querubí de Catalagirona, de qui se'ns adverteix que és sicilià (a la pàgina 517), i un tal Fra Thomas de Catalagirona (a la pàgina 607), de qui ens expliquen al llibre que fou guardià del Sant Sepulcre de Jerusalem.
També al llibre en llatí titulat Menologium, seu, Brevis,& compendiosa illuminatio, relucens in splendoribus sanctorum... (imatge superior), de l'historiador i teòleg alemany Fortuatus Hueber, publicat el 1698, trobem, el topònim Catalagirona, fent referència a una vila de Sicília a la qual se'ns diu que pertanyien Àngel de Catalagirona, Antoni de Catalagirona, Jacob de Catalagirona, Ludovic de Catalagirona i Ricard de Catalagirona.
I al llibre escrit en portuguès titulat Agiologio lusitano dos sanctos e varoens illustres em virtude do reino de Portugal e suas conquistas... (imatge superior), obra d'en Jorge Cardoso, publicada el 1657, a la pàgina 176 es fa referència, diverses vegades, del topònim Catalagirona per referir-se a un personatge del Regne de Sicília, Sant Antoni de Catalagirona.
A més, tenim el testimoni del llibre anomenat El Colegio Seminario del Arcángel San Miguel de Escornalbou (imatge superior), publicat el 1765 per Fra Joan Papio, on a la pàgina 4428 es fa esment una vegada més del topònim Catalagirona, en referència al frare Querubí de Catalagirona.
Al llibre escrit en francès i titulat La règle du Tiers Ordre (dit) de la Penitence (imatge superior), escrit per en Chez Pierre vande Velde i publicat el 1685, a la plana 221, es fa esment dues vegades del topònim català, quan es refereix a Lluci de Catalagirona i quan es fa resó d'Antoni de Catalagirona.
Pel que fa al llibre Vie de St Camille de Lellis..., publicat en francès per l'Abat Thomas Blanc l'any 1860, ens mostra a la plana 382 el topònim Catalagirona entre molts altres que pertanyen a Itàlia. Per tant, indefectiblement, s'està referint a l'actual Caltagirone amb el nom original en català.
Hem exposat en aquest article diverses proves documentals publicades en alguns països, en diverses llengües i en diferents segles amb la toponímia de la vila actualment anomenada Caltagirone com a Catalagirona, que devia ser el seu nom original. La intenció d'aquesta investigació és dissoldre qualsevol dubte respecte a la identitat dels dos topònims i a la genuitat del terme català per damunt de l'italià que, segons les evidències, és una deformació interessada del terme català, probablement fomentada per les autoritats italianes, amb motivacions polítiques, tal i com també hem trobat que es va fer amb el terme de la vila de Catalaniseta (actual Caltanisetta) i Catalabellota (actual Caltabellota), seguint el mateix patró.
El nacionalisme d'estat és un dels principals enemics de la veritat històrica, atès que és un dels grans agents adulteradors de la mateixa. I ja hem vist que els estats sorgits al segle XVIII mostren un extraordinari interès en ocultar tot allò que faci referència a la antiga nació catalana i a la seva presència en els seus actuals territoris.
La vila catalana de Catalagirona de Sicília
Catalagirona és una bonica ciutat de la Catània i una de les vint-i-cinc viles més populoses de Sicília. La ciutat fou escenari de les Vespres sicilianes i formà part, durant segles, de l'imperi català, quan aquest posseïa al Regne de Sicília.
La historiografia italiana, ben reticent a reconèixer res català, admet en canvi que Catalagirona, al segle XIII, va participar en la revolta contra els angevins a les Vespres sicilianes, amb la intervenció d'una de les figures principals de la gesta, el noble Gualtiero di Caltagirone (o Gualtier de Catalagirona o Catalagiró, com també és conegut), qui va motivar l’intervenció del rei català Pere el Gran durant el setge de Messina. Decebut en les seves expectatives del nou monarca, Gualtiero va conspirar contra ell i va acabar decapitat a la plaça de Sant Julià el 1283.
Durant el control català de l'illa, el desenvolupament de l’artesania i el comerç desenvolupats gràcies a la producció de ceràmica, tan influïda per la catalana i valenciana, va originar una classe de rics comerciants i en va atreure d'altres d'arreu del territori.
El 1458 es va aixecar un castell al cim del turó principal on el rei català Joan II, el Sense Fe, va ser coronat rei de Sicília, en agraïment per l’ajut rebut en els diferents compromisos duts a terme. El rei Joan va tornar a declarar Catalagirona ciutat de propietat reial. Fins i tot, el rei Joan d'Aragó i el mateix Ferran el Catòlic van confirmar altres privilegis a la vila, inclòs el de Merum Mixtum et Imperium.
A part de la història i de la toponímia, hi ha algun altre aspecte que ens pot fer pensar que la ciutat va ser fundada per catalans, tal com també creiem que va passar amb les viles sicilianes de Catalaniseta (Caltanisetta) i Catalabellota (Catltabellota). Així, tenim que l'escut de la ciutat és la Creu de Sant Jordi, el mateix emblema que l'antic escut de la Generalitat de Catalunya i que el sant patró del Regne de Catalunya, amb l'àliga imperia. La vila també té l'església i el barri de Sant Jordi, de remeniscències catalanes que ens volen fer passar per genoveses.
L'escut de Catalagirona, amb la Creu de Sant Jordi.
Pel nom de la vila, a més, podem deduir que Catalagirona devia tenir forts lligams amb la ciutat catalana de Girona. A mida que anem trobant més evidències les anirem publicant.
Altres articles relacionats:
. #toponimia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada