La història usurpada

  En aquest llibre, l'investigador Jordi Salat intenta exposar una teoria que vol compartir i debatre amb els lectors. Des de fa uns quants anys n’ha deixat constància en el seu  Blog Vernacle . Ara, després de més de 40 anys de reflexionar-hi, s’ha decidit a deixar-ne testimoni en aquest llibre que ha titulat DOTZE. Per quin motiu ha escollit aquest títol? Són diverses les respostes que ens dóna. Una d’aquestes és perquè pel filòsof Plató, les dotze cares del dodecaedre, són símbol i representació de l’estructura o arquitectura de l’Univers. I, també creu que, per a fer una anàlisi de la situació política i cultural al llarg de la Història de la Humanitat, s’ha de discernir entre dues tradicions que tenen un punt d'origen en el relat bíblic que ens parla de  La Maledicció de Noè  (Gen, 9:25). Les dues tradicions que configuren el seu marc referencial cultural i polític, són: la Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita, les quals comporten dues concepcions de la Divinitat. Una

Al llibre biogràfic dedicat al prestigiós historiador i paleògraf català Anscari M. Mundó, titulat Anscari Manuel Mundó i Marcet. Semblança biogràfica , (pàgines 19 i 20), en   Xavier Barral i Altet ens explica que en Mundó va defensar sempre la nació com una realitat ininterrompuda des de l’alta edat mitjana i que va consagrar molts esforços professionals a aclarir els orígens i el nom del poble de Catalunya. Catalunya o Catalaunia? Anscari M. Mundó va defensar que el nom original de la nostra nació és  Catalaunia i no pas Catalunya , en una referència directa als gals catalauni, descrits pels cronistes romans, i en coherència amb als textos medievals més antics que ja esmenten el terme referint-se als territoris peninsulars: "En el extremo oriente de los Pirineos, adonde llega más tardía la invasión árabe, hispanogodos, ayudados por francogermánicos, ensanchan los límites del reino carolingio hasta la Marca hispanica. Sus condados se verán unidos en torno al llamado, desde el

Mapa de la batalla dels Camps Catalans o Campi Catalaunii, segons els experts actuals. A l'índex de l'obra enciclopèdica italiana, del 1739, titulada  Il mondo antico, moderno, e novissimo, ovvero trattato dell' antica, e moderna geografia, con tutte le novità occorse circa la mutazione de' dominj stabiliti nelle paci di Utrecht, Bada, Passarowitz, Vienna, ec. ( enllaç al document ) (imatge següent)   publicada pel prestigiós geòleg, matemàtic i historiador Antonio Chiusole, a la pàgina 1275, es relaciona directament l'actual vila de Châlons en Champagne amb l'ancestral vila de  Catalaunum, seu de l'establiment   dels gals catalauni , probables antecessors dels catalans actuals, en la seva colònia a la històrica  Belgica Secunda . Fragment del diccionari de l'historiador Antonio Chiusole del 1739. La constatació d'Antonio Chiusole a la seva obra és un exemple més de l'equivalència terminològica que la gran majoria d'experts d'abans del se

La mandioca ens aporta proves sobre la descoberta catalana d'Amèrica . Al  Diccionario cubano, etimológico, crítico, razonado y comprensivo...  (enllaç al document)  (imatge següent) ,  escrit l'any 1885 en espanyol, per en  José Miguel Macías, a la pàgina 22  s'hi diu que entre els boricua , la nació precolombina nadiua de l'illa de Puerto Rico, s'anomena mañoc al midó extret de l'arrel que els catalans avui coneixem com mandioca.  I se'ns informa que no només els boricua  feien servir aquest mot sinó també altres pobles nadius americans .  De fet, els francesos i els portuguesos, encara avui li diuen  manioc. Al nostre parer, aquest terme manioc o mañoc s'assembla massa al terme català manyoc que definiria molt bé el que és realment els preparat alimentari de la mandioca, una pasta filosa de midó amassada. En català, manyoc significa precissament això: una porció de fils, cabells, etc. que poden ésser engrapats amb una mà.  L'espanyol no té el

Imagen del fragmento que refiere a la Roma valenciana del libro de Peter Heylin. La ciudad de Valencia habría sido la Roma antigua. Eso es lo que se deduce de las explicaciones que el historiador inglés Peter Heylin aportaba, en el año 1636, en su obra titulada  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. En este documento, concretamente en la página 66, Heylin asegura sobre la ciudad de Valencia: "se comenta que había sido llamada Roma". Y a continuación añade: "pero cuando los romanos la señorearon, para distinguirla de su Roma, la llamaron Valentia, que en latín significa equivalente". Por lo tanto, parece ser que, según Heylin, antiguamente había dos Romas. Como sabemos que la ciudad de Valencia es más antigua que la actual Roma italiana, podemos deducir que la Roma antigua y original fue la valenciana y que la italiana es posterior. En próximos artículos iremos añadiendo más informaciones sobre la enigmática, antigua y desc

Portada de la  Gramatica de la lengua vulgar de España , de 1559. No deberiamos llamar "castellano" a la lengua que actualmente se conoce por "español" (hasta el siglo XVI se consideraba que la lengua española era el catalán), sinó "aragonés" o "leonés". O mejor aún, "lengua vulgar de España", como propone el autor de la primera gramática de este idioma.  Nos referimos al libro titulado  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  de autor anónimo y publicada por Bartholomé Gravio, en el año 1559, en la ciudad de Lovaina, Flandes. En este documento se explica un relato muy diferente de la historia de los diversos reinos de la península ibérica y de sus respectivas lenguas.  Parece ser que esta gramática para extranjeros de Lovaina, la primera escrita en este idioma, se libró de la censura del gobierno y su contenido no fue adulterado por esta, quizás por el hecho de editarse y distribuirse en Flandes y no en Hispania. Por este motivo, la

Panoràmica de la vila de Caltagirone o Catalagirona, a l'actual Sicília. Al llibre titulat Chronica Seraphica: Vida Del Glorioso Patriarcha San Francisco, Y De Sus Primeros Discipulos...   (imatge superior) , obra d'en fra  Damián Cornejo, publicada en llengua espanyola l'any 1773, apareix el topònim Catalagirona, en referència a un personatge anomenat Fra Antoni de Catalagirona i a un convent dedicat a Santa Maria de Jesús, en una vila amb aquest nom al Regne de Sicília. Però si fem una cerca en qualsevol enciclopèdia veurem que el nom no es correspon amb cap de les poblacions indexades a l'actualitat a l'illa de Sicília. A quin indret, per tant, es refereix el topònim Catalagirona ? Com ja hem dit, el llibre ens parla d'una ciutat del Regne de Sicília. Aquest regne durant molts segles formà part de l'imperi català. Es natural, per tant, que hi pugui haver una ciutat que dugui aquest nom amb evidents referències a Catalunya i que hagi estat adulterat per le