Recomanació: DOTZE. Escriptures heterodoxes | Jordi Salat

-

 


En aquest llibre, l'investigador Jordi Salat intenta exposar una teoria que vol compartir i debatre amb els lectors. Des de fa uns quants anys n’ha deixat constància en el seu Blog Vernacle. Ara, després de més de 40 anys de reflexionar-hi, s’ha decidit a deixar-ne testimoni en aquest llibre que ha titulat DOTZE.

Per quin motiu ha escollit aquest títol? Són diverses les respostes que ens dóna. Una d’aquestes és perquè pel filòsof Plató, les dotze cares del dodecaedre, són símbol i representació de l’estructura o arquitectura de l’Univers.

I, també creu que, per a fer una anàlisi de la situació política i cultural al llarg de la Història de la Humanitat, s’ha de discernir entre dues tradicions que tenen un punt d'origen en el relat bíblic que ens parla de La Maledicció de Noè (Gen, 9:25). Les dues tradicions que configuren el seu marc referencial cultural i polític, són: la Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita, les quals comporten dues concepcions de la Divinitat. Una es basa en La Llei i l'altra es basa en la


Natura i la seva lectura mística, raonable, al·legòrica i científica.

Anomena al seu pensament, vernaclisme, i el relaciona amb les nacions autòctones - naturals o territorials-, i el do de llengües que els cristians genuïns atribuïen a un do de l’Esperit Sant, segons era la creença del cristians albigesos o càtars, els arrians, els cristians del Renaixement i la Reforma a Europa des del cristianisme del català Ramon Llull, el de Tomàs More, el d’Erasme de Rotterdam i d’altres pensadors europeus.

Ens diu: Europa serà vernaclista no serà. El marc mental a nivell internacional o universal del segle XXI està en el vernaclisme i els reconeixement de les nacions vernacles dins el marc referencial de la Tradició Johanita, de caràcter zodiacalista, la qual es basa en la Natura i la seva lectura mística, raonable, al·legòrica i científica.

DOTZE
Escriptures heterodoxes
Jordi Salat



Font: Art Neutre? 
.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació