La història usurpada

Si ya vimos, en un artículo anterior, que el historiador británico Peter Heylin se mostraba convencido que el término Arragon , que designa Aragón , provenía de Tarracon , que designa Tarragona , en el mismo libro, titulado titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P . , de 1636, cuando explica los orígenes del topónimo Castilla [ Castile , en inglés], aporta como una posibilidad etimológica su derivación del nombre de la tribu íbera de los Castellani , pueblo que ocupaba tierras, a día de hoy catalanas, situadas en la zona de las comarcas actuales del Ripollès y La Garrotxa . Concretamente, Heylin dice: "Los antiguos habitantes de estas Castillas [en referencia a La Nueva y a La Vieja] eran los vaccai , los ventoni , los oretani , los bastitani , los dittani , etc. Sin embargo, del nombre de ninguno de estos pueblos podemos deducir el nombre de Castilla . Por este motivo hay que buscarlo mejor en los castellani , pueblo que en un t

S i ja varem veure, en un article anterior, que l'historiador britànic Peter Heylin es mostrava convençut que el terme Arragon , que designa Aragó , provenia de Tarracon , que designa Tarragona, e n el mateix llibre, titulat titulat  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P ., de l'any 1636, quan explica els orígens del topònim Castella  [ Castile, en anglès], aporta com una possibilitat la seva derivació del nom de la tribu íbera dels Castellani , poble que ocupava terres, a dia d'avui catalanes, situades a la zona de les comarques actuals del Ripollès i de La Garrotxa.  Concretament, Heylin diu: "Els antics habitants d'aquestes Castelles [en referència a La Nova i La Vella] eren els vaccai , els ventoni , els oretani , els bastitani , els dittani , etc. Tanmateix, del nom de cap d'aquests pobles podem deduir el nom de Castella. Per aquest motiu cal cercar-lo millor en els castellani, poble que en un temps va habitar

El terme Arragon , que refereix a l' Aragó , deriva de Tarragon , que refereix a  Tarragona . Així de contundent es mostrava l'historiador britànic Peter Heylin, l'any 1636, quan va publicar el llibre titulat Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. L'equip d'investigadors de La història usurpada ha recollit aquesta interesant dada que ens llega el tractat anglès d'en Heylin i que vindria a confirmar la teoria que fa venir el present topònim Aragó d'una corrupció del terme Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) va ser un eclesiàstic i erudit anglès del segle XVI autor de molts tractats històrics, polítics i teològics. L'investigador Miquel Llaurador fou el primer en considerar la possibilitat que el topònim Aragó provingui d'una corrupció o adulteració del topònim Tarragona,  arran dels seus estudis sobre el cosmògraf tarragoní Jeroni Girava, del segle XVI. Llaurador va adonar-se que en alguna edici

Imatge de l'edició del 1888 del Diccionari d'en Pere Labèrnia, amb el fragment analitzat . El Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana , coordinat per   en Pere Labernia i Esteller, publicat el 1888 per l'Editorial Espasa, al seu volum primer, a la pàgina 362, inclou el terme Catalaunich, que defineix com 'pertanyent a l'antiga Catalunya'. I com si fos poca cosa, acte seguit relaciona el concepte amb els 'Camps Catalàunichs', exactament igual escrit, i detalla que aquest fou l'escenari on Atila, rei dels huns, fou derrotat, en una inaquívoca referència al territori del poble gal que coneixem com a  catalauni gràcies al testimoni de les antigues cròniques romanes que ja hem analitzat en aquest web . D'aquesta manera, el diccionari relaciona amb tota nauralitat el terme catalàunich , que defineix als antics catalans, amb els camps catalàunichs , habitats pel poble dels gals catalauni , de la Belgica Secunda . Enllaç al doc