La història usurpada

El mapa mundi del cartògraf portuguès Domingos Teixeira és un dels exemples de cartografia medieval portuguesa més bonic que ens ha arribat. I també és un dels pocs mapes ibèrics que sembla no haver passat pel sedàs de la censura espanyola, atès que ens mostra el continent americà, el nord d'Àfrica, Groenlàndia, l'Europa de l'Est i la Sibèria amb els senyals reials catalans, indicant-nos així que eren possessions de la corona catalano-aragonesa o territoris que hi estaven vinculats. El mapa, per tant, és una prova sòlida de la catalanitat de la descoberta d'Amèrica i és prou conegut entre els estudiosos del tema. Tanmateix, aquests escuts presenten una gran varietat de patrons i amaguen misteris encara no resolts, algun dels quals esperem ajudar a aclarir en aquest article.  [Imatge superior: Mapa mundial del cartògraf portuguès Domingos Teixeira, del 1573.] Un mapa creat abans que Felip I fos rei de Portugal L'obra va ser creada l'any 1573, poc abans que Felip ...

  ¿Por qué la cordillera de los Picos de Europa tiene ese curioso nombre? De la misma cordillera nace el río Ebro. ¿Podría ser que ambos hechos relacionaran? Sabemos que el Ebro ha dado nombre a Iberia, que a su vez generó el concepto de Península Ibérica. Y también sabemos que la nación que habitaba las tierras regadas por esta vía fluvial eran los íberos o ebrenses. Pero, ¿es también el Ebro el origen del concepto Europa? Una interesante teoría de la investigadora en historia Carme Calvell, vinculada al Institut Nova Història (INH), nos aporta algunas reflexiones al respecto. Lo analizamos en este artículo. [Imagen superior: Resurgimiento del río Híjar en el municipio de Fontibre (Cantabria), donde pasa a recibir el nombre de río Ebro. Sitio tradicionalmente considerado la fuente del Ebro. En la fotografía se puede observar el pilar con la Virgen que hay en el sitio.] El Ebro nace en la cordillera cantábrica de los Picos de Europa En 2024, Carme Calvell visitó el Valle de Campoo,...

Perquè la serralada dels Pics d'Europa té aquest curiós nom? De la mateixa serralada neix el riu Ebre. Podria ser que els dos fets relacionessin? Sabem que l'Ebre ha donat nom a Ibèria, que al seu torn va generar el concepte de Península Ibèrica. I també sabem que la nació que habitava les terres regades per aquesta via fluvial eren els íbers o ebrencs. Però, és també l'Ebre l'origen del concepte Europa?  Una interessant teoria de la investigadora en història Carme Calvell, vinculada a l'Institut Nova Història (INH), ens aporta algunes reflexions al respecte. Ho analitzem en aquest article. [Imatge superior: Ressorgiment del riu Híjar al municipi de Fontibre (Cantabria), on passa a rebre el nom de riu Ebre. Lloc tradicionalment considerat la font de l'Ebre. A la fotografia es pot observar el pilar amb la Mare de Déu que hi ha.] L'Ebre neix a la serralada cantàbrica dels Pics d'Europa L'any 2024, la Carme va visitar la Vall de Campoo, a Cantábria, zon...

  Diego García de Campos (c., 1140-d. de 1220) fue un clérigo, escritor y humanista de familia navarro-castellana, canciller de los reyes Alfonso VIII y Enrique I de Castilla, aunque su obra fue escrita en tiempos ya de Fernando III el Santo. En un texto de su obra manuscrita titulada "Planeta", nos aporta su opinión sobre algunos países peninsulares que, curiosamente, parecen haber desaparecido de la memoria historiográfica: nos referimos en Els Serrans y en Los Campos.Diego García de Campos (c., 1140-d. de 1220) fue un clérigo, escritor y humanista castellano, canciller de los reyes Alfonso VIII y Enrique I de Castilla, aunque su obra fue escrita en tiempo ya de Fernando III el Santo. En un texto de su obra manuscrita titulada "Planeta", nos aporta su opinión sobre algunos países peninsulares que, curiosamente, parecen haber desaparecido de la memoria historiográfica: nos referimos Los Serranos y Campos. El fragmento original del texto en latín al cual nos referim...

Diego García de Campos (c., 1140-d. de 1220) va ser un clergue, escriptor i humanista de família navarresa i castellana, que arribà a ser canceller dels reis Alfons VIII i Enric I de Castella, encara que la seva obra va ser escrita en temps ja de Ferran III el Sant. En un text de la seva obra manuscrita titulada "Planeta", ens aporta la seva opinió sobre alguns països peninsulars que, curiosament, semblen haver desaparegut de la memòria historiogràfica: ens referim a Els Serrans i a Els Camps. El fragment original del text en llatí al qual ens referim descriu la principal qualitat de cadascun dels  països o regnes peninsulars.  Diu el següent: "Emendas vel commendas Gallaecos in loquela [loquela], Legionenses in eloquentia, Campesinos in mensa, Castellanos in pugna; Serranos in duritia, Arragonenses in constantia, Cathalanos in latitia [laetitia], Navarros in leloa, Narbonenses in invitatura."  La traducció vindria a ser: Apreciem o coneixem els gallecs per la l...