Els castells als escuts del Mapa d'en Teixeira podrien ser els del Regne de Mallorca

El mapa mundi del cartògraf portuguès Domingos Teixeira és un dels exemples de cartografia medieval portuguesa més bonic que ens ha arribat. I també és un dels pocs mapes ibèrics que sembla no haver passat pel sedàs de la censura espanyola, atès que ens mostra el continent americà, el nord d'Àfrica, Groenlàndia, l'Europa de l'Est i la Sibèria amb els senyals reials catalans, indicant-nos així que eren possessions de la corona catalano-aragonesa o territoris que hi estaven vinculats.

El mapa, per tant, és una prova sòlida de la catalanitat de la descoberta d'Amèrica i és prou conegut entre els estudiosos del tema. Tanmateix, aquests escuts presenten una gran varietat de patrons i amaguen misteris encara no resolts, algun dels quals esperem ajudar a aclarir en aquest article. 

[Imatge superior: Mapa mundial del cartògraf portuguès Domingos Teixeira, del 1573.]

Un mapa creat abans que Felip I fos rei de Portugal

L'obra va ser creada l'any 1573, poc abans que Felip I (Felipe II) fos nomenat rei de Portugal el 1580. És fet i pintat a mà sobre una peça de pergamí i actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de França.

És un dels primers mapamundis complets que es conserven, i mostra les rutes de les espècies, tant la d'en Vasco da Gama, amb les seves possessions, com la d'en Magallanes. Ens informa de la terra magallànica, encara no circumnavegada per enArellano, que fou batejada com a "Illa de Xàtiva".

El mapa evidencia que el món se l'havien repartit els catalans i els portuguesos i tenia com a principal objectiu demostrar gràficament que la línia acordada en els tractats, i dissenyada per en Jaume Ferrer de Blanes, si era perllongada pels seus extrems a l'altra banda del món, situava l'illa de les Moluques (Malucco) (o illa de les espècies) i les pròpies Filipines a la zona dels Portuguesos i no pas a la dels catalans.

Així, al mapa, es pot observar l'abast del meridià de "Tordesillas", tant pel costat d'Amèrica (Brasil) com pel costat de les Filipines que, a dreta llei, segons el mapa, serien de Portugal.

Els misteriosos escuts amb castells i senyeres del Mapa d'en Teixeira

No obstant, a tot investigador català, el primer que li sorprèn en donar una ullada al document és la profusió de senyeres situades a les Amèriques, tan a nord-amèrica, com a centre-amèrica com a sud-amèrica, i la seva varietat de formes i brisures. (imatge superior

En aquest article no analitzarem els senyals reials catalans que també trobem a Europa i a l'Àfrica. Aquí ens centrarem en uns escuts molt concrets: els senyals reials quarterats amb castells i senyeres. 

A primera vista, semblaria que és una combinació de senyeres catalanes amb castells de Castella. Tanmateix, si fem una anàlisi visual una mica més detallada, aviat ens adonem que no són els castells que trobem als escuts de Castella. A qui pertanyen, llavors, aquests castells?

Abans de començar, cal delimitar els trets distintius dels emblemes que trobem al mapa d'en Teixeira. I veiem que tenen tres característiques:

1. Són castells amb tres torres

2. Sota els castells hi ha dues ratlles que semblen simbolitzar aigua i onades, simbolitzant un riu o un mar.

3. El fons del quarter és blanc.

4. Els castells són blancs.

Anem a veure quin escut dels regnes peninsulars s'acosta més a aquesta descripció.

[Imatges dels senyals quarterats amb castells i senyeres que trobem al mapa d'en Domingos Teixeira.]

El castell de l'escut del Regne de Castella no és el del mapa

Si comencem per analitzar l'escut castellà, ens trobarem amb l'anomalia prèviaque no hi ha cap testimoni d'escut del Comtat de Castella. Com si el suposat  comtat mai hagués tingut escut o mai haguès existit. Així, no apareix el primer castell que fa referència a aquest territori fins ben entrat el segle XIII dC, quan Castella ja era un regne i no pas un comtat.

D'altra banda, els experts ens asseguren que el Regne de Castella va tenir un primer naixement, al segle X dC, després de l'entronització de Ferran I de Lleó i de Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 1065). Però no serà fins al segle XIII que aquest regne tindrà un emblema reial castellà. O almenys, no s'ha trobat cap altre anterior.

Tanmateix, tampoc aquests suposats escuts tardans del regnecastellà tenen gaire a veure amb els senyals reials que apareixen al mapa d'en Teixeira, atès que malgrat tenir tres torres, no presenten les tres ratlles sota el castell. Les representacions que tenim dels castells castellans mai mostren aquestes dues ratlles o onades, sota el castell. I, si ens atenim a la la representació més antiga trobada, la del monestir de San Pedro de Arlanza (Burgos), el color del castell és daurat, no pas blanc. I el fons del mateix és vermell, no pas blanc.  (Imatge inferior).

Per tant, els castells del suposat senyal del Regne de Castella només compleixen un dels quatre requisits necessaris per ser els  castells dels escuts del mapa d'en Teixeira. Podem descartar, per tant, que siguin aquests. 

[A dalt: el segell d'Alfons VIII de Castella amb l'escut de Castella, primera representació del castell. A baix: la interpretació gràfica que en fan els experts. ]

[Aquest és una de les primeres representacions del suposat castell hi ha l'escut del Regne de Castella. Es el trobat en una pintura mural del monestir de San Pedro de Arlanza (Burgos). Actualment, aquesta pintura mural es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Segons diuen és de principis del segle XIII dC.]

[Escuts de les tombes de Sancho Sánchez Carrillo i de la seva esposa Juana, a l’església de San Andrés de Mahamud (Burgos), suposadament del 1295. Actualment, aquesta pintura mural es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).]

També són datats del segle XIII els escuts que trobem sobre una fusta (imatge superior). Aquesta taula procedeix de les tombes de Sancho Sánchez Carrillo i de la seva muller a l’església de San Andrés de Mahamud (Burgos), les quals es creu que van ser realitzades cap al 1295, any en què van obtenir el permís per a ser-hi enterrats. Tanmateix, aquest Sancho Sánchez Carrillo no era pas cap rei. I en tot cas, els escuts representats, malgrat tenir tres torres, són daurats i amb fons negre. 

La peça forma part d’un extraordinari conjunt del primer gòtic castellà del qual únicament perviuen vuit plafons, tots al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a més de l'escut del cavaller, conservat al Cincinnati Art Museum (Ohio).

Els castells del mapa tampoc són els de València

Inicialment, després de la conquesta catalano-aragonesa del territori valencià, el 1238, i fins el 1377, la ciutat de València va utilitzar com a escut d'armes un escut puntegut i sense timbre, amb el senyal reial català. Hom l'anomena també escut o barres o armes del casal de Barcelona. Jaume I el feia servir als seus segells, i la ciutat de València també l'adoptà, per demostrar que era cap i casal del Regne de València.

[Escut que figura al Manual de consells de la ciutat de València, del 1359, juntament amb el castell i les onades insinuades a sota.]

També s'utilitzà, puntualment, per representar al regne valencià, un emblema que feia referència a la localització de la seva capital: una ciutat murallada sobre ones. D'aquest escut només s'han trobat tres representacions a la ciutat de València. La més antiga és un segell en lacre i cera negra que penja d'un document datat el 27 de maig de 1312, que es troba a l'Arxiu de la Catedral de València. 

El document és del Justícia de València i va dirigit al comú de Gènova. En el segell es representa la ciutat de València damunt d'aigües, amb una muralla amb quatre torres i, per darrere d'elles, a intramurs, una torre més gran amb cúpula i una creu. 

Tot el senyal va envoltat per la llegenda «S. CURIE: ET. CONCILII. VALENCIE», és a dir, «Siguillum Curie et Concilii Valenciae» (Segell del Justícia i Consell de València).

[Segell en lacre i cera negra que penja d'un document datat el 27 de maig de 1312, que es troba a l'Arxiu de la Catedral de València.]

El simbol de les onades sota el castell, és a dir, l'aigua que hi apareix, tan podrien fer referència tan al riu Túria, que travessa la ciutat, com a la seva proximitat al mar Mediterrani. Tanmateix, una mirada atenta ens indica que els castells que trobem al mapa d'en Teixeira tampoc són els que figuren a l'escut de la ciutat de València (imatge inferior). 

Malgrat les ratlles sota el castell, i malgrat que el castell és de color blanc, no concorda el nombre de torres (en aquest cas cinc i no pas tres), ni el color del fons del quarter, que és blau. Per tant, tot i que aquest escut compleix dos dels quatre requisits, no acaba de passar la prova.

[Castells de l'escut de la Ciutat de València.]

Els castells del mapa d'en Teixeira podrien ser els del Regne de Mallorca

L'escut que millor s'ajusta als castells que apareixen al mapa d'En Teixeira és el del Regne de Mallorca. L'ensenya balear compleix tres dels quatre requisits: hi ha les tres torres, hi ha les onades sota el castell, que indiquen que és un territori amb sortida al mar, i el castell és de color blanc. A més, es representava quarterat alternant senyeres i castells. L'únic element que no encaixa és el color del fons del quarter del castell, que és de color blau i al mapa d'en Teixeira és blanc.

Un altre aspecte a tenir en compte és l'ordre dels quadrants. Així, a les representacions modernes dels escuts del Regne de Mallorca apareix la senyera al primer quadrant, mentre que al segon i tercer quadrant hi ha el castell. En canvi, als escuts del mapa d'en Teixeira, els castells apareixen al primer quadrant i al quart. No obstant, si analitzem les primeres representacions de l'escut mallorquí, que trobem a l'Atles Català d'en Cresques,  constatem que, originalment, l'ordre dels quadrants del senyal dels Reis de Mallorca era tal com figura al mapa d'en Teixeira i no pas com es representa posteriorment, amb el castell al primer quarter.

Per tant, de les tres opcions que hem analitzat, la del Regne de Mallorca és la que millor encaixa, si només ens atenim a l'escut. Ara bé, si els castells del mapa portuguès són les brisures del Regne de Mallorca... És possible que hi hagués, l'any 1573, territoris americans vinculats directament al Regne de Mallorca? En principi, no hi hauria d'haver cap problema, atès que aquest regne fou sobirà fins el 1715 i, en temps de la descoberta, pertanyia al Rei Ferran lo Catòlic i, posteiorment als seus descendents. La plena sobirania del Regne de Mallorca no decau, i les seves institucions no varen ser suspeses, fins als Decrets de Nova Planta, instaurats pel borbó Felip V.

Així, l'any 1573, quan es fa elmapa, el Regne de Mallorca formava part de la Corona d'Aragó i de l'imperi hispà dels àustries, com els altres regnes confederats, amb les seves institucions pròpies, el seu dret, els seus cartògrafs i la seva marina i exèrcit.    

[Escut del Regne de Mallorca i escut amb castells al mapa d'en Teixeira.]

[Bandera del Regne de Mallorca tal i com figura a l'Atles català d'en Cresques, aprox. 1375.]

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) fou una important entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la Proclamació de les franqueses (1230), pel rei Jaume I el Conqueridor. 

Després de la mort del rei Jaume, el 1276, el Regne de Mallorca fou independent durant tres anys sota son fill, Jaume II, dit el Bon Rei, al qual seguiren Sanç I, Jaume III, Jaume IV i Elisabet de Mallorca. Després, el regne fou infeudat en vassallatge a la nissaga dels Aragó, per a ser integrat definitivament a la Corona catalano-aragonesa confederada, l'any 1343, sense perdre la seva plena sobirania.

Amb el pas dels anys, el Regne desenvolupà una sèrie d'òrgans representatius i d'institucions pròpies, les més importants de les quals foren els Jurats i el Gran i general Consell, que regien i representaven la totalitat, la «universitat» o el col·lectiu de la «ciutat e regne». 

[Imatge idealitzada del rei Jaume III de Mallorca, dit el temerari.]

[Representació idealitzada del Rei Jaume IV de Mallorca.]

Els mallorquins eren excel·lents cartògrafs i navegants. A la seva etapa com a regne independent, els reis de Mallorca varen fer incursions a l'Àfrica i a les Illes Canàries, les quals van cristianitzar i colonitzar, establint convenis polítics i comercials amb els guanxes nadius. I cal tenir en compte que les Illes Canàries són una etapa prèvia a l'inici del viatge que duia els navegants catalans a les Amèriques. 

En aquest procés de descoberta, colonització i repoblació per part de la corona catalano-aragonesa del nou continent els mallorquins, igual que els valencians, hi van tenir un important paper, poc o gens estudiat, com també el varen tenir previament en la construcció de l'imperi naval al Mediterrani de la corona catalano-aragonesa, fonament del posterior imperi hispà dels àustries.

Això vol dir que en temps de Ferran lo Catòlic i de Carles V, els mallorquins van poder exercir un paper fonamental en la colonització de les terres americanes. I el mapa d'en Domingos Teixeira sembla indicar amb detall quins varen ser els territoris que van comptar amb la participació mallorquina. Trobem que l'ensenya els escuts amb castells a la zona de les actuals Colòmbia i Veneçuela i a la zona sud del Perú (a l'alçada de Rio Grande) i al territori de l'actual Xile.

Un article d'en Bel·lònides.

Altres articles relacionats:

· Els castellans podrien provenir de la Garrotxa i el Ripollés, segons l'historiador Peter Heylin

· Un llibre britànic del 1636 assegura que el topònim ‘Aragó’ prové de ‘Tarragona’

· Terra de Camps i Els Serrans, dos països medievals peninsulars oblidats