La història usurpada

  Com podeu comprovar (a la imatge superior), en aquest fragment del " Diccionari popular de la llengua catalana: Catalunya, Mallorca, Valencia, Andorra, Rosselló, Sardenya, Llenguadoc " , del 1905, publicat per en Cosme Vidal Rosich, en Marià Grandia i Soler i en F. Baxaría, es deixa molt clar que l'antiga Catalaunia era una regió, avui francesa de la Xampaya, al voltant de Chalons sur Marne, a les vores del riu Marne, que és l'origen de l'actual Catalunya:  Catalaunia: Catalunya, en llatí. | La antiga Catalunya, o sia la regió avuy francesa de les vores del Marne. Aquest diccionari d'inicis del segle XX, el qual, com diuen els seus autors, conté totes les paraules "compresas en tots los altres diccionaris catalans d'ençá de la publicació del primer, en 1650, pel gramátich en Pere Torra", no dubta en defensar l'equivalència dels termes Catalaunia i Catalunya , donant-nos a entendre que el primer és la seva forma llatinitzada, que trobem al...

Al llibre " Cronica universal del Principat de Cathalunya " , obra d'en Jeroni Pujades, publicada el 1609, a la pàgina 28, se'ns reforça la teoria sobre els orígens valencians de Roma que defensaven alguns cronistes antics, tal i com ens advertia l'historiador anglés Peter Heylin, en un llibre seu del 1636 que ja va merèixer un altre article . Concretament, en Pujades, historiador català, ens diu en un fragment del seu llibre (imatge superior): "Poch apres que Romo comença a regnar, edifica una ciutat, anomenada de son nom Roma, en la costa del mar Mediterra, una mitja llegueta dins terra, ribera del riu Turia. La qual conserva aixi son nom, fins que los Romans venint en Espanya, no volent sufrir, que a mes de la sua ciutat ni agues altra de son nom, li mudaren aquell, y li digueren Valencia: que en la significacio es una mateixa cosa. Y el temps en que fonch aquesta mudança de nom, direm baix, en son temps y lloch." Es a dir, que Roma és fundada pel rei...

L'any 1742, l'historiador i advocat francès Claude Fleury (1640 - 1723), al seu llibre titulat " Histoire ecclésiastique par Monsieur l'Abbé Fleury " ,  al   tom 1 , pàgina 420 (imatge inferior), ens explica que després del retorn d'en Vasquez de Gama a Portugal, el rei Manel I envià una nova flota a les Índies, sota el comandament de Dom Pedro Àlvarez Cabrera (imatge superior), qui acabarà descobrint i prenent possessió del Brasil en nom de la corona lusitana. Que en Pero Alvares Cabral havia descobert el Brasil ja ho sabem, perquè és el que ens repeteix la historiografia oficial portuguesa i brasilera. Tanmateix, del que no teníem constància és d'aquest altre nom del descobridor, Pedro Alvarez Cabrera, que ens aporta Claude Fleury i que ens enllaça el conqueridor del Brasil amb una de les nissagues catalanes més rellevants de la història de Catalunya: els Cabrera. Claude Fleury anomena Cabrera al descobridor del Brasil Concretament, en Fleury diu: "...

  En aquest llibre, l'investigador Jordi Salat intenta exposar una teoria que vol compartir i debatre amb els lectors. Des de fa uns quants anys n’ha deixat constància en el seu  Blog Vernacle . Ara, després de més de 40 anys de reflexionar-hi, s’ha decidit a deixar-ne testimoni en aquest llibre que ha titulat DOTZE. Per quin motiu ha escollit aquest títol? Són diverses les respostes que ens dóna. Una d’aquestes és perquè pel filòsof Plató, les dotze cares del dodecaedre, són símbol i representació de l’estructura o arquitectura de l’Univers. I, també creu que, per a fer una anàlisi de la situació política i cultural al llarg de la Història de la Humanitat, s’ha de discernir entre dues tradicions que tenen un punt d'origen en el relat bíblic que ens parla de  La Maledicció de Noè  (Gen, 9:25). Les dues tradicions que configuren el seu marc referencial cultural i polític, són: la Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita, les quals comporten dues concepcions de l...

Al llibre biogràfic dedicat al prestigiós historiador i paleògraf català Anscari M. Mundó, titulat Anscari Manuel Mundó i Marcet. Semblança biogràfica , (pàgines 19 i 20), en   Xavier Barral i Altet ens explica que en Mundó va defensar sempre la nació com una realitat ininterrompuda des de l’alta edat mitjana i que va consagrar molts esforços professionals a aclarir els orígens i el nom del poble de Catalunya. Catalunya o Catalaunia? Anscari M. Mundó va defensar que el nom original de la nostra nació és  Catalaunia i no pas Catalunya , en una referència directa als gals catalauni, descrits pels cronistes romans, i en coherència amb als textos medievals més antics que ja esmenten el terme referint-se als territoris peninsulars: "En el extremo oriente de los Pirineos, adonde llega más tardía la invasión árabe, hispanogodos, ayudados por francogermánicos, ensanchan los límites del reino carolingio hasta la Marca hispanica. Sus condados se verán unidos en torno al llamado, ...

Mapa de la batalla dels Camps Catalans o Campi Catalaunii, segons els experts actuals. A l'índex de l'obra enciclopèdica italiana, del 1739, titulada  Il mondo antico, moderno, e novissimo, ovvero trattato dell' antica, e moderna geografia, con tutte le novità occorse circa la mutazione de' dominj stabiliti nelle paci di Utrecht, Bada, Passarowitz, Vienna, ec. ( enllaç al document ) (imatge següent)   publicada pel prestigiós geòleg, matemàtic i historiador Antonio Chiusole, a la pàgina 1275, es relaciona directament l'actual vila de Châlons en Champagne amb l'ancestral vila de  Catalaunum, seu de l'establiment   dels gals catalauni , probables antecessors dels catalans actuals, en la seva colònia a la històrica  Belgica Secunda . Fragment del diccionari de l'historiador Antonio Chiusole del 1739. La constatació d'Antonio Chiusole a la seva obra és un exemple més de l'equivalència terminològica que la gran majoria d'experts d'abans del se...

La mandioca ens aporta proves sobre la descoberta catalana d'Amèrica . Al  Diccionario cubano, etimológico, crítico, razonado y comprensivo...  (enllaç al document)  (imatge següent) ,  escrit l'any 1885 en espanyol, per en  José Miguel Macías, a la pàgina 22  s'hi diu que entre els boricua , la nació precolombina nadiua de l'illa de Puerto Rico, s'anomena mañoc al midó extret de l'arrel que els catalans avui coneixem com mandioca.  I se'ns informa que no només els boricua  feien servir aquest mot sinó també altres pobles nadius americans .  De fet, els francesos i els portuguesos, encara avui li diuen  manioc. Al nostre parer, aquest terme manioc o mañoc s'assembla massa al terme català manyoc que definiria molt bé el que és realment els preparat alimentari de la mandioca, una pasta filosa de midó amassada. En català, manyoc significa precissament això: una porció de fils, cabells, etc. que poden ésser engrapats amb una mà.  L...