L'historiador Jeroni Pujades ens informa, l'any 1609, sobre la Roma valenciana

Al llibre "Cronica universal del Principat de Cathalunya", obra d'en Jeroni Pujades, publicada el 1609, a la pàgina 28, se'ns reforça la teoria sobre els orígens valencians de Roma que defensaven alguns cronistes antics, tal i com ens advertia l'historiador anglés Peter Heylin, en un llibre seu del 1636 que ja va merèixer un altre article.

Concretament, en Pujades, historiador català, ens diu en un fragment del seu llibre (imatge superior):

"Poch apres que Romo comença a regnar, edifica una ciutat, anomenada de son nom Roma, en la costa del mar Mediterra, una mitja llegueta dins terra, ribera del riu Turia. La qual conserva aixi son nom, fins que los Romans venint en Espanya, no volent sufrir, que a mes de la sua ciutat ni agues altra de son nom, li mudaren aquell, y li digueren Valencia: que en la significacio es una mateixa cosa. Y el temps en que fonch aquesta mudança de nom, direm baix, en son temps y lloch."

Es a dir, que Roma és fundada pel rei Romo o Rom abans que els romans arribin a "Espanya" i que foren aquests els que li canviaren el nom per València, per significar "una mateixa cosa" o equivalència, amb l'objectiu de diferenciar-la així de la Roma itàlica. Segons aquest criteri, la Roma valenciana seria la Roma original i més antiga, perquè se sap i és reconegut que la ciutat de València és més antiga que no pas l'actual capital italiana.

Els Escipions i l'estrany canvi de nom de Roma per València

El text d'en Jeroni Pujades es publicà molt abans que el d'en Heylin, però els dos venen a dir el mateix en aquest punt, si bé ara veurem que el català ens dona més informació sobre aquesta Roma valenciana i sobre el rei Rom. Així, a la pàgina 75 del mateix llibre, en referència a unes paraules de l'historiador valencià Pere Anton Beuter  (València, 1490 - 1554) se'ns diu el següent: (Imatge inferior)

"Pere Anton Beuter escriu molt al contrari dient que al temps que los Scipions hagueren acabades les dites coses [en referència a la conquesta romana de Sagunt, que era en mans dels cartaginesos], aparexentlos que fet tant senyalat no devia restar sens alguna memoria, vehent quels venia comodo lo aparell de les coses segons son intent, trobant a quatre llegues de Sagunto la poblacio anomenada Roma, de temps del Rey Romo, que la avia edificada, determinaren de ampliar, engrandir y ennoblirla, y mudarli lo nom de Roma en Valencia. Anomenantla aixi y mudantli lo nom: perque no hi hagues en lo mon altra Roma sino la de Italia."

Per tant, gràcies a en Beuter, i a en Pujades que ens ho recorda, sabem que foren els Escipions els que ampliaren i ennobliren l'antiga i primera Roma, creada pel rei Rom o Romo, abans que ells mateixos li canviessin el nom per València. 

Es un fet ben estrany i contradictori, que ens hauria de cridar molt l'atenció que, just després d'una important victòria, i quan per celebrar-ho s'amplia la ciutat de València per part dels Escipions, a la qual probablement havien fugit moltes de les famílies dels saguntins, atès que Sagunt devia quedar destruïda després del setge, ens diguin els cronistes que s'aprofita per treure-li el nom de Roma a la vila del Túria per a major glòria de la Roma del Tíber. 

Tanmateix, i seguint amb la informació disponible, a quins dels Escipions es refereixen els cronistes? 

Se sap que el 217 aC, Gneu Escipió va derrotar amb les seves tropes als cartaginesos, a la desembocadura de l'Ebre, i va obtenir per als romans el domini del mar. Poc després, va arribar el seu germà, Publi Escipió, a mitjans d'estiu, i plegats els dos van avançar cap a Morvedre (Sagunt), on Hanníbal havia portat els ostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans, per la traïció d'Abelox, i els ostatges van ser retornats als seus familiars, fet que va produir un moviment de suport envers els romans entre les tribus hispanes. 

Es, per tant, a partir d'aquesta data del 217 aC que caldria situar la conversió del nom de Roma per la de València, segons els cronistes. En Pujades ens detalla al seu llibre que alguns relats coincideixen en aquest punt, com ara en Garibay, en Bernadí Gomes Miedes i en Pere Medina. També especifica que en Florián de Campo la considera una història apòcrifa. 

Qui era el rei Rom, fundador de València?

Rom o Romo fou el primer rei de Roma i qui la va fundar. Però ens referim a la Roma valenciana, la més antiga, la que figura a les antigues cròniques i que alguns estudiosos veuen com un mite, mentre que altres historiadors la troben ben fonamentada. 

En Jeroni Pujades ens parla d'aquest rei Rom al seu llibre (imatge inferior). Ens diu: "Acabats los dies del Rey Testa, li succehi Romo: del qual fan mencio Ioan Annio de Viterbo, Manethon en lo suplement de Beroso, Lucio Marineo, y Barthomeu Cassameo. Y fonch la succesio de aquel en lo any 1394 abans de Christo, y en 825 apres de la poblacio de Espanya: y en 969, apres del diluvi, segons Annio Sedenyo, y Florian: à be que Tarafa vulla fos en lo any 1350 abans de Christo: que es prou gran bescompte. Y diuhen Florian y Viladamor, que nos te notia de qui era fill aquest Romo. Pero Beuter en la sua coronica, Medina, Garibay, y Tarafa, diuhen era fill de Testa."

Es a dir, que Romo era fill del rei Testa, al qual va succeir, i que fou coronat en 1394 aC, segons els cronistes Joan Sedenyo i Florian de Campo, o el 1350 aC, segons l'historiador català Francesc Tarafa i Savall.

En futurs articles anirem esbrinant més coses del que diuen els antics cronistes sobre aquesta Roma original que avui coneixem per València. 

Altres articles relacionats:

· La Roma antiga és la ciutat de València, segons l'historiador britànic Peter Heylin

  

.