Diego García de Campos (c., 1140-d. de 1220) va ser un clergue, escriptor i humanista de família navarresa i castellana, que arribà a ser canceller dels reis Alfons VIII i Enric I de Castella, encara que la seva obra va ser escrita en temps ja de Ferran III el Sant.
En un text de la seva obra manuscrita titulada "Planeta", ens aporta la seva opinió sobre alguns països peninsulars que, curiosament, semblen haver desaparegut de la memòria historiogràfica: ens referim a Els Serrans i a Els Camps.
El fragment original del text en llatí al qual ens referim descriu la principal qualitat de cadascun dels països o regnes peninsulars.
Diu el següent:
"Emendas vel commendas Gallaecos in loquela [loquela], Legionenses in eloquentia, Campesinos in mensa, Castellanos in pugna; Serranos in duritia, Arragonenses in constantia, Cathalanos in latitia [laetitia], Navarros in leloa, Narbonenses in invitatura."
La traducció vindria a ser:
Apreciem o coneixem els gallecs per la loquacitat; els lleonesos per l'eloqüència; els camperols per la taula; els castellans per la lluita, els serrans per la rudesa; els aragonesos, per la constància; els catalans, per l'alegria; els navarresos, per l'epopeia; els narbonesos, per l'hospitalitat.
D'aquest singular text podem extreure algunes informacions interesants. Per començar, és evident que el cronista ha agrupat els països dels quals opina per blocs geogràfics. En el cas que analitzem, ens centrem en els de la Península Ibèrica, els quals són enumerats en un recorregut d'oest a est, començant pels gallecs i acabant pels narbonesos.
Si ens fixem, en Diego García de Campos només fa referència als països de la meitat nord peninsular, probablement perquè la part sud encara era en mans dels sarraïns. Així, ens parla dels gallecs, dels lleonesos, dels castellans, dels catalans, dels navarresos, dels aragonesos i dels narbonesos, que en aquells temps es consideraven que formaven part del nostre àmbit peninsular.
Tanmateix, en aquest grup l'autor no ens parla dels bascons o bascos, als quals identifica amb els gascons (no pas amb els euskeres), i els situa en l'àmbit de la Gàl·lia, talment com també fem nosaltres i hem defensat en altres articles que hem dedicat a aquest tema sobre la Gasconya o Bascònia. (Vegeu l'article titulat "Els bascos són els gascons i la seva llengua històrica és l'occità-català")
A més, i aquest punt és el més interesant, el canceller, esmenta dos països peninsulars que, sorprenentment, avui ja no consten enlloc i que semblen haver quedat oblidats per part dels historiadors. Ens referim al país dels esmentats "serrans" i dels "camperols". Quins són aquests territoris? Perquè han desaparegut de la nostra memòria? Quin era el seu nom real?
L'oblidat país de Camps o Terra de Camps
El primer dels enigmàtics països esmentats per en Diego García de Campos, on assegura que hi viuen els "camperols" és Els Camps o Terra de Camps, ("Campos" o "Tierra de Campos", en castellà).
Actualment aquesta és una comarca natural de Castella i Lleó, que s'estén per les províncies de Zamora, Valladolid, Palència i Lleó. El seu origen rau en els anomenats "Camps de Galícia" (Campus Gallaeciae) que, més tard, també es coneixerien com a "Camps Gòtics" (Campi Gothici o Campi Gothorum). De fet, es diu que fou aquest un país d'especial importància pel Regne Visigot.
Els Camps tenien la seva capital històrica a Palència i, posteriorment, va passar a formar part del Regne de Lleó. Sens dubte aquest país és el propi del canceller Diego García de Campos, l'autor del fragment abans esmentat.
[Imatge superior: Panoràmica de la Terra de Camps.]
Els municipis de la Terra de Camps són els següents:
· Municipis de l'actual provincia de Zamora:
Belver de los Montes, Cañizo (Cañizo de Campos), Castroverde de Campos, Cerecinos de Campos, Cotanes del Monte, Granja de Moreruela, Manganeses de la Lampreana, Prado, Quintanilla del Monte, Quintanilla del Olmo, Revellinos, San Agustín del Pozo, San Cebrián de Castro, San Esteban del Molar, San Martín de Valderaduey, Tapioles, Vega de Villalobos, Vidayanes, Villafáfila, Villalba de la Lampreana, Villalobos, Villalpando, Villamayor de Campos, Villanueva del Campo, Villar de Fallaves, Villárdiga, Villarrín de Campos.
· Municipis de l'actual província de Valladolid:
Aguilar de Campos, Barcial de la Loma, Becilla de Valderaduey, Berrueces, Bolaños de Campos, Bustillo de Chaves, Cabezón de Valderaduey, Cabreros del Monte, Castrobol, Castroponce
Ceinos de Campos, Cuenca de Campos, Fontihoyuelo, Gatón de Campos, Herrín de Campos, La Unión de Campos, Mayorga, Medina de Rioseco, Melgar de Abajo, Melgar de Arriba, Monasterio de Vega, Montealegre de Campos, Moral de la Reina, Morales de Campos, Palazuelo de Vedija, Pozuelo de la Orden, Quintanilla del Molar, Roales de Campos, Saelices de Mayorga, San Pedro de Latarce, Santa Eufemia del Arroyo, Santervás de Campos, Tamariz de Campos, Tordehumos, Urones de Castroponce, Urueña, Valdenebro de los Valles, Valdunquillo, Valverde de Campos, Vega de Ruiponce, Villabaruz de Campos, Villabrágima, Villacarralón, Villacid de Campos, Villafrades de Campos, Villafrechós, Villagarcía de Campos, Villagómez la Nueva, Villalba de la Loma, Villalán de Campos, Villalón de Campos, Villamuriel de Campos, Villanueva de San Mancio, Villanueva de la Condesa, Villanueva de los Caballeros, Villardefrades, Villavellid, Villavicencio de los Caballeros
· Municipis de l'actual província de Palència:
Abarca de Campos, Abia de las Torres, Amayuelas de Arriba, Ampudia, Amusco, Arconada, Autilla del Pino, Autillo de Campos, Baquerín de Campos, Bárcena de Campos, Becerril de Campos, Belmonte de Campos, Boada de Campos, Boadilla de Rioseco, Boadilla del Camino, Calzada de los Molinos, Capillas, Cardeñosa de Volpejera, Carrión de los Condes, Castil de Vela, Castrillo de Villavega, Castromocho, Cervatos de la Cueza, Cisneros, Espinosa de Villagonzalo, Fáfilas, Frechilla, Frómista, Fuentes de Nava, Fuentes de Valdepero, Grijota, Guaza de Campos, Husillos, Itero de la Vega, Lantadilla, Loma de Ucieza, Lomas de Campos, Manquillos, Marcilla de Campos, Mazariegos, Mazuecos de Valdeginate, Meneses de Campos, Monzón de Campos, Moratinos, Nogal de las Huertas, Osornillo, Osorno la Mayor, Palència, Paredes de Nava, Pedraza de Campos, Perales, Piña de Campos, Población de Arroyo, Población de Campos, Pozo de Urama, Requena de Campos, Revenga de Campos, Ribas de Campos, Riberos de la Cueza, San Cebrián de Campos, San Mamés de Campos, San Román de la Cuba, Santa Cecilia del Alcor, Santoyo, Támara de Campos, Torremormojón, Valde-Ucieza, Valle del Retortillo, Villacidaler, Villada, Villaherreros, Villalcázar de Sirga, Villalcón, Villalobón, Villanueva del Campo, Villamartín de Campos, Villamoronta, Villamuera de la Cueza, Villanueva del Rebollar, Villarmentero de Campos, Villarramiel, Villasarracino, Villaturde, Villaumbrales, Villerías de Campos, Villoldo, Villovieco.
L'oblidat país d'Els Serrans
El segon dels enigmes es tracta del que avui es coneix amb el nom de "Serranía Celtibérica", topònim modern atribuït a una demarcació molt antiga, històrica, que abastava municipis repartits entre deu províncies i entre cinc autonomies de l'actual estat: ens referim a Terol i Saragossa a l'Aragó, a Conca i Guadalajara, a Castella-La Manxa, a Burgos, Segovia i Sòria, a Castella i Lleó, a Castelló i València, al País Valencià i a La Rioja.
A grans trets, aquest país d'Els Serrans es correspon amb la serralada del sistema ibèric i les seves rodalies. Es una zona muntanyosa que, per aquesta raó, presenta una densitat de població molt baixa, de fet de les més baixes d'Europa. El país d'Els Serrans pateix temperatures molt elevades a l'estiu i molt baixes a l'hivern, atès la seva elevada alçada mitjana. Cal tenir en compte que els pobles més alts de la península pertanyen a Els Serrans: estem parlant de Vall de Llinars (Valdelinares, en castellà), el municipi més alt, i de la vila de Grecs (Griegos, en castellà), el segon més alt, considerat també el municipi més fred de la Península Ibèrica, ambdós a l'actual província de Terol.
["La Serrania" o "Els Serrans", en vermell al dibuix, era una demarcació històrica i ancestral de la Península Ibèrica, citada pels cronistes del segle XIII com un país i que sembla haver quedat en l'oblit.]
La baixa densitat de població que presenten Els Serrans és excepcional. A Europa, una densitat tan baixa només la trobem a Lapònia o les Terres Altes d'Escòcia (Highlands) encara que, a diferència d'aquestes dues regions, Els Serrans avui no compta amb una divisió administrativa pròpia. De fet, si segueix la tendència demogràfica actual, ben aviat la densitat de població d'Els Serrans serà inferior a la de Lapònia. Existeixen zones a Els Serrans, com la dels Monts Universals, on la densitat és inferior a la del país nòrdic, arribant als 0,98 habitants per kilòmetre quadrat.
Com a dada curiosa, cal destacar que, se'ns cap mena de dubte, Els Serrans són el bressol original del famós pernil serrà o ibèric, que per això duu aquest nom, malgrat que actualment la seva producció s'hagi estès a d'altres territoris. Encara avui és possible tastar-lo en la seva versió artesanal, atès que encara es fa la matança del porc a moltes llars, d'una qualitat excepcional, a més de la seva producció més industrial, de menys valor. L'aire fred i sec d'aquest territori d'Els Serrans és el que permet assecar els pernils de la manera adient.
[Vila de Xelva, vila important d'Els Serrans, a l'actual País Valencià.]
Els Serrans o La Serrania de Xelva
Encara trobem les restes d'aquest gran país ancestral al territori que avui forma part del País Valencià i que encara conserva el nom d'Els Serrans de Xelva" o de "La Serrania de Xelva", malgrat que històricament era denominat "Els Serrans".
Es aquesta comarca un fragment del que abans era el total del país d'Els Serrans. Té la vila de Xelva com a capital. Segons dades del 2019, la població era de 16.159 persones. Limita pel nord amb l'Aragó, a l'est amb l'Alt Palància i el Camp de Túria, al sud amb la Foia de Bunyol, al sud-oest amb la Plana d'Utiel i a l'oest amb Castella-La Manxa.
[Mapa d'Els Serrans o de La Serranía de Xelva, al País Valencià, territori que encara duu el nom original del país ancestral.]
Les poblacions que actualment formen part d'Els Serrans, o de La Serrania de Xelva, són:
El Villar, Pedralba, Xelva, Toixa, Bugarra, Xulilla, Domenyo, Alpont, Les Alcubles, Xestalgar, Figueroles de Domenyo, La Llosa del Bisbe, Titaigües, Calles, Sot de Xera, Ares dels Oms, Andilla, La Iessa i Benaixeve.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada