Un llibre d'història holandès, del 1700, ens parla de la 'Kathalonien' peninsular dels gots

-
Així s'imaginaven els gots de la Kathalonien els il·lustradors holandesos del 1700 dC.

Al llibre titulat Antiquitates Belgicae of Nederlandsche Oudtheden, escrit en holandès l'any 1700, per l'historiador, jurista i col·leccionista Kornelis van Alkemade, també trobem que s'esmenta als Kathalonien, és a dir, directament als Catalans, quan es parla de la distribució dels pobles bàrbars a Europa.

Al text (imatge següent) es diu:

"Els autors escriuen que molts pobles bàrbars van arribar amb els exèrcits més nombrosos i van destruir la major part d'Europa, com els Gèpides, que van guanyar la Itàlia, el Alans que van guanyar l'Àustria, els Sàrmates, l'Hongria i l'Àfrica, els Gots, la Cathalunya..."


Es aquest, per tant, una altra prova documental d'un expert il·lustre que opina que la Catalunya, o la zona de la Catalunya, fou ocupada pels gots, com sabem pel fet que Ataülf va establir la seva Cort a Barcelona a partir del 415 dC. Kornelis van Alkemade, tanmateix, no ens parla de la Hispania Tarraconensis, sino que utilitza el terme Khatalonien per referir-se al lloc on s'estableixen. Pensem que ho fa molt conscientment, donant a entendre que el rei got Ataülf funda Catalunya, com tants historiadors pensaven fins als inicis del segle XX i ja hem demostrat en un altre article.

També sabem que el 451 dC, els reis gots de Tolosa van en auxili dels Catalauni que hi ha a la Belgica secunda i, fins-i-tot, el rei Teodoric I hi perd la vida contra Atila. Perquè no hem de pensar en la Catalunya peninsular i la Catalunya gal·la com en una unitat catalaunica o catalana, amb uns reis gots que la regenten? Hi ha testimonis de l'existència dels catalauni des del segle II dC.

Aneu al llibre.

Kornelis van Alkemade, en tot cas, i molts altres intel·lectuals que van expressar-se entre els segles XIV i XVIII dC, no va tenir cap mena de problema per parlar d'una Catalunya peninsular en temps dels gots.


Altres articles relacionats:
.  #cat #toponimia #gots #fonts

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació