Era Ataülf un rei dels catalauni amb cort a Barcelona?

Estàtua que representa al rei Ataülf. amb un retrat de l'emperadriu Gal·la Placídia, a Madrid. 

Sabem que el rei got Ataülf estableix la seva cort a Barcelona l'any 415. La historiografia oficial ens diu que "Ataülf, juntament amb tota la seva cort, travessa els Pirineus i s'assenta a Barcino, ciutat de la Hispània Tarraconense". A Narbona, es casa amb l'emperadriu romana Gal·la Placídia, i a Tarragona neix el seu primer fill, al qual va anomenar Teodosi, com a símbol de la seva intenció d'unir les tradicions goda i romana.

Cal tenir clar que Ataülf és l'avantpassat del rei Teodoric I i l'iniciador de la nissaga dels Reis de Tolosa. D'aquest altre monarca got i Rei de Tolosa, Teodoric, ens diuen que ja no tenia cort a Barcelona, perquè amb el rei Walia (o Vàlia) els gots van ser expulsats pels romans. Aleshores s'informa que es va establir cort a Tolosa de Llenguadoc i que va morir defensant el seu regne a la batalla dels 'Camps Catalàunics', contra l'exèrcit dels huns d'Atila. Aquesta guerra de l'any 451, va quedar testimoniada en el 'Getia', de Jordanes, un historiador romà que ens diuen que fou contemporani als fets (s. V dC).

Una altra dada acceptada per la historiografia oficial, gràcies al testimoni de l'historiador romà Ammià Marcel·lí, també contemporani dels fets, del s.V dC, és l'existència del poble dels 'catalàuni', que segons el cronista romà, vivien a la Belgica Secunda.

Arribats aquí, la pregunta que cal fer-se és la següent: per què el rei got tolosà Teodoric I decideix enfrontar-se als temibles huns d'Atil·la per defensar els gals catalàunics?

La resposta és clara: perquè ell, probablement, i encara que no consti enlloc, havia de ser el rei del poble dels catalauns. Per tant, Teodoric havia de ser un rei catalàunic o catalànic.

I no només Teodoric. Probablement, el seu avantpassat, el rei Ataülf,  ja era també rei dels catalaunis, és a dir 'Rex Catalaunicus'. I és per aquest motiu que, quan s'escau, els seus successors pugen a defensar als catalaunis en un batalla que tothom recorda com de les més violentes i trascendentals de la història, i on el rei Teodoric mateix perd la vida.

Per tant, si sabem, pels historiadors romans contemporanis dels fets, que el rei Teodoric I es desplaça a defensar el seu regne als 'Camps Catalàunics', i sabem que existia per aquella zona, un poble anomenat 'catalaunis', el més probable és que Teodoric fos el rei protector dels catalaunis, i per això els va anar a defensar. Teodoric devia ser un rei catalàunic, i ja hem demostrat que catalàunic i català és el mateix.

Deixem per a un altre article comentar el detall curiós que es detecta en observar que els Reis de Tolosa són gots, mentre que el poble dels catalàunics, sota el seu domini i protecció, ens diuen que era gal.

Era Ataulf un rei dels catalaunis o catalans amb cort a Barcelona?

Alguns historiadors asseguren que Turismund, fill de Teodoric I, es va intitular 'Rex Catalaunicus' després de guanyar la batalla dels Camps Catalaunics, com si l'honor li vingués de la important victòria en aquest llogarret. Però, més enllà de si aquesta dada és certa, atès que nosaltres no hem trobat rastre documental d'aquesta intitulació, tampoc no veiem motius per pensar-ho.

Per lògica, abans de Teodoric i Turismund, la seva nissaga ja devia ser la dels reis dels catalauns. De fet, podria ser que Ataulf mateix fos reis dels catalauns, és a dir, que ja fos un 'Rex Catalàunicus'. Es una possibilitat bastant plausible si ja controlaba militarment la zona on vivien els catalaunis de l'Aquitània i fins i tot els de la Secunda Belgica... i qui sap si els de la catalàunia peninsular, que tampoc sabem del cert quan va nèixer.

I si així fos, el fet que Ataulf establís la seva cort a Barcelona, tampoc ens assegura que aquesta decisió expliqui l'origen del posterior nom 'Catalània' (Liber Maiolichinus,1113 dC) o 'Catalunya' per al territori peninsular.

Finalment, tampoc sabem si el poble dels catalauns o catalaunics o catalans de l'aquitània, que ens diuen que pertany a la civilització dels gals, és a dir, a la mateixa que els celtes i els ibers, precedeix en existència a aquesta nissaga de reis gots de Tolosa.

Ara be, cal recordar, i ho hem demostrat abastament en aquest blog, que pràcticament tots els historiadors i diccionaris llatins publicats entre els segles XV i XVIII no fan cap distinció entre els mots 'Catalaunia' i 'Catalonia' o 'Catalunya' i tots acorden en dir que es refereixen a la Catalunya actual. D'altra banda, al segle XI, trobem el mot 'Catalània', tan proper al mot Catalàunia, al Liber Maiolichinus (1113 dC), i que ja defineix, de manera inequívoca, la Catalunya actual

Respecte a la cort dels reis gots a Barcelona, sembla que només va perdurar fins al rei Walia o Vàlia (o Gàlia). Ens diu el relat oficial que, segons el testimoni de les cròniques romanes, amb el rei Wàlia, entre el  415 i el 418, els gots van haver d'abandonar la Hispània i traslladar-se, amb la seva gent, a la Gàl·lia. Per tant Teodoric I, com a successor seu, va completar els assentaments visigòtics a la Gal·lia Aquitànica II, Novempopulania i a la Gallia Narbonensis.

Imatge del llibre Libro de armas y blasones... (s. XVI) on s'hi diu que Ataülf i Gal·la Placídia són els primers comtes de Catalunya. 

Per acabar, us deixem l'enllaç a una breu i important vídeo-conferència de l'investigador Enric Guillot que va tenir lloc al darrer simposi de l'Institut Nova Història d'Arenys de Munt (2019). A la xerrada es mostra, a partir del llibre del segle XVI titulat Libro de armas y blasones de diversos linajes y retatos, com la monarquia hispànica, en aquest cas Felip I de Catalunya o Felip II de Castella, seguia el mateix raonament que nosaltres, a l'hora d'establir els primers orígens de la seva nissaga, de Catalunya i de la Hispània.

Així, l'autor d'aquesta armorial, encarregat per enaltir la figura del monarca hispà, no dubta en rmeuntar el seu llinatge ancestral de la unió del got, i possible rei catalàunic, Ataülf, i la també molt interessant emperadriu romana, Gal·la Placídia. Al llibre (imatge anterior) s'hi pot llegir que amb Ataülf i Gal·la Placídia 'empiessan los condes de Cathalunia asta al rey M.G Don Philippe'. Es a dir, que amb Ataulf i Placídia, comença el llinatge reial que acabarà en la insigne figura del monarca Felip. Més clar que l'aigua.

Si no fossin certs i memorables aquests origens catalàunics dels reis catalans i hispànics, perquè l'emperador més poderós que ha tingut mai l'imperi espanyol s'hauria de considerar successor directe del rei Ataülf? I qui devia saber millor els seus origens, l'emperador Felip I de Catalunya i II de Castella, o els acadèmics actuals?

Catalunya ve de Gothalania?

Si Ataül era un rei dels catalauni, seria ben plausible que el nom de Catalunya provingués d'una evolució del terme Gothtland o Gothalania. Tanmateix aquesta teoria te l'inconvenient de no tenir en compte que els catalauni eren gals i no pas gots, malgrat que ens diuen estar sotmesos a la nissaga dels reis gots de Barcelona i Tolosa.

En un article anterior ja varem veure detalladament com el jurista i historiador català Joan Pau Xammar, escrit en llatí l'any 1644, titulat Civilis doctrina de antiquitate et religione regimine privilegiis et praeheminentiis inelytae ciuitatis Barcinonae .., ja recull l'equivalència entre els termes Catalaunia, Cathalania, Gotolania, populus Gotolanus, Catalanus, Cathalonicus i Catalaunicus, tots ells apel·latius de Catalunya.

Com tantes vegades hem vist i publicat en articles anteriors, autors de totes les nacionalitats datats entre els segles XV i XVIII, utilitzen indistintament tots aquests noms per referir-se a la nació catalana.


El mateix historiador català Fèlix Torres i Amat de Palou, l'any 1836, al seu llibre titulat Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes..., ja apuntava el següent:

"El més probable és que deguem el nom de Catalunya als gots, des que Ataülf, firmada la pau amb  l'emperador Honori, va establir la seva cort a Barcelona, i va fundar el seu regne, anomenant-lo en el seu idioma, Gottland, veu que en la pronunciació teutònica sona Keteland i en la nostra Cathalan; en romà vulgar Gotholaunia (que en el nostre accent és Cathalonia) i en llatí Gothia o Gòtia. Cal saber que, en la llengua dels teutons i altres paisos del nord, land significa país o terra; així, Gottland és el mateix que país dels Gots. La variació de la veu goda Keteland en català, no s'ha de trobar en falta; atès que la G en alemany o Got té, generalment, més sonoritat de K que de G. La O, en plural, amb dos puntets, la té de E, i les dues TT, aporten un deix o pronunciació de E. Afegim a tot plegat que és molt habitual el canviar la A en E, com en Para, Mara, Ampordan, i en cognoms com Antena o Abril, en comptes de Pare, Mare, etc. i de tot es dedueix com de la veu primitiva Gottland ha provingut la de Katelan o Catalan."


Altres articles relacionats amb aquest:

· Els Camps Catalàunics estaven situats a Escatalens, Occitània

. #cat #gots

Comentaris

  1. Andreu Marfull2.4.20

    Un altre capítol de la gran història dels gots, els huns i els romand per la conquesta d'Europa. I coincideix amb l'època de la derrota de l'Imperi Romà, que pacta la unió d'Ataülf amb la romana Gal•la Placídia. La típica unió-premi se qui guanya una lluita i es fusiona amb el llinatge imperial. Tot és idil•lic, tret que hi ha dos atacants, els gots i els huns, i poden ser el mateix. Fa tants anys que ves a saber, igual s'han fet un embolic amb els personatges.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals