Un llibre acadèmic alemany de 1757 anomena Catalaunia a la Catalunya peninsular del s.V dC


Aquest llibre de Thomas Grebner, professor de Teologia i Filosofia de la Universitat de Würzburg, Alemanya, de l'any 1757, titulat Compendium Historiæ Universalis et Pragmaticæ, Romani Imperii, et Ecclesiæ Christianæ, Regnorum ac Provinciarum... anomena Catalaunia a la zona de la Catalunya peninsular del segle V dC, i l'adscriu al poder dels gots.

Al fragment es diu que durant el regne del rei sueu Remismund, la Hispània restava dividida: Gallaecia i Lusitania estaven en mans dels sueus, Cartagena en mans dels romans, i la Bètica i la Catalaunia (en referència a la Catalunya peninsular), en mans dels gots.

Des del segle XIV fins al segle XIX dC, els estudiosos i historiadors més prestigiosos tenien ben clar que Catalunya i Catalàunia eren termes equivalents i, per aquest motiu, fins-i-tot els mateixos monarques espanyols i els seus acadèmics, feien provenir, als seus armorials, el llinatge dels reis hispans de la nissaga de comtes catalans que s'iniciava amb Ataúlf, rei dels gots, que estableix Cort a Barcelona i és rei dels Catalaunis (peninsulars i occitans).

En aquest fragment, com dèiem, Thomas Grebner ens parla del rei Remismund, qui va ser rei dels sueus de Gallaecia entre els anys 459 i el 469 dC. Remismund va accedir al poder després de la mort del seu pare, el rei Maldras. La seva carrera va començar com a ambaixador entre Galícia i Gàl·lia. El seu accés al poder va ser ben estrany: després d'un interregne d'uns quatre anys (460-464), durant el qual els sueus que havien reconegut a Maldras com a rei van seguir a Frumari, i els que havien reconegut a Frantan, van seguir a Requimund, mentre tots dos lluitaven pel tron, Remismund va tornar d'una de les seves ambaixades, aconseguint ser reconegut com a rei del regne sueu unificat.

A més, els historiadors entre els segles X i XVIII, van considerar la Catalaunia com una realitat que s'estenia a ambdues bandes dels Pirineus. Es per aquest motiu que interpretaven els termes Cathalonia, Gothalania, Catalaunia, Catelaunia, Catalania, Cathalania i Catalunya com termes sinònims i equivalents relatius a la mateixa realitat civilitzatòria i cultural d'ambdós costats de la serralada.

Es a partir del segle XX que, sense cap motiu, i a partir d'una interpretació molt estricta i reduccionista dels textos  de l'historiador romà Ammià Marcel·lí, es comenci a considerar que els catalaunis són només un petit poble gal, de la Belgica Secunda, sense cap mena de connexió amb els catalans peninsulars. I tot això, malgrat que el rei Ataülf, contemporani d'Ammià, havia establert la seva cort principal a Barcelona i el seu net, Teodoric I, ja establert a Tolosa, acabarà pujant a protegir dels atacs d'Atila els seus súbdits catalans, als Campi Catalauni, un segle després, deixant-hi la vida.

En un article article anterior esmentàvem l'interès que el mateix emperador Felip II tenia en recordar que el seu llinatge reial hispà, provinent dels comptes i reis catalans, tenia origen en el rei got catalàunic Ataúlf i en la seva muller, l'emperadriu Gal·la Placídia. No s'entén, per tant, l'obsessió dels historiadors catalans actuals per separar els orígens històrics comuns de la Catalàunia nord-pirinenca i la Catalàunia peninsular. Més encara quan durant tants segles s'ha palat la mateixa llengua a banda i banda dels Pirineus, donant a entendre que ambdues vessants de la serralada pertanyien a un mateix poble que es va estendre per tota l'actual Occitània.

Paradoxalment, es reconeix acadèmicament que el primer terme que fa referència a la Catalunya peninsular és el concepte 'Catalània', tant proper a Catalaunia, que trobem al Liber Maiorichinus, del 1113 dC. Es ben bé, que per raons polítiques i no pas científiques, la universitat catalana, a sou de l'estat espanyol, vol dividir en dues parts la història dels catalans i usurpar-nos prop de mil anys de la nostra història.


Altres articles relacionats:

.  #cat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals