Un llibre acadèmic alemany de 1757 anomena Catalaunia a la Catalunya peninsular del s.V dC

-

Aquest llibre de Thomas Grebner, professor de Teologia i Filosofia de la Universitat de Würzburg, Alemanya, de l'any 1757, titulat Compendium Historiæ Universalis et Pragmaticæ, Romani Imperii, et Ecclesiæ Christianæ, Regnorum ac Provinciarum... anomena Catalaunia a la zona de la Catalunya peninsular del segle V dC, i l'adscriu al poder dels gots.

Al fragment es diu que durant el regne del rei sueu Remismund, la Hispània restava dividida: Gallaecia i Lusitania estaven en mans dels sueus, Cartagena en mans dels romans, i la Bètica i la Catalaunia (en referència a la Catalunya peninsular), en mans dels gots.

Des del segle XIV fins al segle XIX dC, els estudiosos i historiadors més prestigiosos tenien ben clar que Catalunya i Catalàunia eren termes equivalents i, per aquest motiu, fins-i-tot els mateixos monarques espanyols i els seus acadèmics, feien provenir, als seus armorials, el llinatge dels reis hispans de la nissaga de comtes catalans que s'iniciava amb Ataúlf, rei dels gots, que estableix Cort a Barcelona i és rei dels Catalaunis (peninsulars i occitans).

En aquest fragment, com dèiem, Thomas Grebner ens parla del rei Remismund, qui va ser rei dels sueus de Gallaecia entre els anys 459 i el 469 dC. Remismund va accedir al poder després de la mort del seu pare, el rei Maldras. La seva carrera va començar com a ambaixador entre Galícia i Gàl·lia. El seu accés al poder va ser ben estrany: després d'un interregne d'uns quatre anys (460-464), durant el qual els sueus que havien reconegut a Maldras com a rei van seguir a Frumari, i els que havien reconegut a Frantan, van seguir a Requimund, mentre tots dos lluitaven pel tron, Remismund va tornar d'una de les seves ambaixades, aconseguint ser reconegut com a rei del regne sueu unificat.

A més, els historiadors entre els segles X i XVIII, van considerar la Catalaunia com una realitat que s'estenia a ambdues bandes dels Pirineus. Es per aquest motiu que interpretaven els termes Cathalonia, Gothalania, Catalaunia, Catelaunia, Catalania, Cathalania i Catalunya com termes sinònims i equivalents relatius a la mateixa realitat civilitzatòria i cultural d'ambdós costats de la serralada.

Es a partir del segle XX que, sense cap motiu, i a partir d'una interpretació molt estricta i reduccionista dels textos  de l'historiador romà Ammià Marcel·lí, es comenci a considerar que els catalaunis són només un petit poble gal, de la Belgica Secunda, sense cap mena de connexió amb els catalans peninsulars. I tot això, malgrat que el rei Ataülf, contemporani d'Ammià, havia establert la seva cort principal a Barcelona i el seu net, Teodoric I, ja establert a Tolosa, acabarà pujant a protegir dels atacs d'Atila els seus súbdits catalans, als Campi Catalauni, un segle després, deixant-hi la vida.

En un article article anterior esmentàvem l'interès que el mateix emperador Felip II tenia en recordar que el seu llinatge reial hispà, provinent dels comptes i reis catalans, tenia origen en el rei got catalàunic Ataúlf i en la seva muller, l'emperadriu Gal·la Placídia. No s'entén, per tant, l'obsessió dels historiadors catalans actuals per separar els orígens històrics comuns de la Catalàunia nord-pirinenca i la Catalàunia peninsular. Més encara quan durant tants segles s'ha palat la mateixa llengua a banda i banda dels Pirineus, donant a entendre que ambdues vessants de la serralada pertanyien a un mateix poble que es va estendre per tota l'actual Occitània.

Paradoxalment, es reconeix acadèmicament que el primer terme que fa referència a la Catalunya peninsular és el concepte 'Catalània', tant proper a Catalaunia, que trobem al Liber Maiorichinus, del 1113 dC. Es ben bé, que per raons polítiques i no pas científiques, la universitat catalana, a sou de l'estat espanyol, vol dividir en dues parts la història dels catalans i usurpar-nos prop de mil anys de la nostra història.


Altres articles relacionats:

.  #cat

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació