'Les gestes des Tolosains' (1555) suggereix que els Camps Catalàunics són a Escatalens

Fragment del llibre Les gestes des Tolosains et d'autres nations de l'environ de Nicolas Bertrand.

En un article anterior varem analitzar la proposta que Esteve de Corbera feia al seu llibre del 1678, titulat Cataluña illustrata. Contiene su descripcion en comun, y particular con las poblaciones, dominios, y successos, desde el principio del mundo... 

En aquesta obra, l'historiador i jurista català ens descobria la situació exacta dels famosos Camps Catalàunics on els exèrcit d'Atila van perdre la batalla contra els homes del rei de Tolosa, Teodoric I, en coalició amb les legions romanes d'Aeci. En parer de Corbera, aquest singular emplaçament és situat en uns terrenys indeterminats de la vila d'Escatalens, a l'actual Occitània.

Tanmateix, Corbera no especifica al seu llibre d'on prové la informació que nodreix la seva hipòtesi. Caldria saber si les dades exactes que presenta provenen d'una font documental contemporània o si les ha manllevat d'un record llegendari, més propi de la memòria col·lectiva.

Per altres autors del temps de Corbella hem pogut trobar una de les possibles fonts d'informació. es tractaria de Les gestes des Tolosains et d'autres nations de l'environ, una obra del 1555 escrita per Nicolau Bertrand, Nicolas Bertrand o Nicholai Bertrandi (14..-1527), historiador, advocat del Parlament de Tolosa i professor en dret de la Universitat de Tolosa.

Al llibre d'en Nicolau Bertrand se'ns diu:

Després s'explica clarament de la batalla que fou entre Atila, el rei dels huns, i Teodoric, rei de Tolosa, en un lloc que s'anomena Les Catalencz, prop de Tolosa, a set llegües, on hi ha una gran plana, que ocupa entre dos i tres llegües.

Ho podem comparar amb les informacions d'Esteve de Corbera:

Aquest lloc, i aquests camps, estaven a set llegües de Tolosa, o mica més lluny, com altres volen, i venien a estar part al Comtat de Tolosa, i part al de Llemotges, i encara avui resta la seva memòria en el districte i a les terres de l'Abadia Moyssiaciense, que en llengua francesa els anomenen des catelenes.

Fragment del llibre d'Esteve de Corbera.

Els Camps Catalàunics mesuraven entre 12 i 20 kilòmetres

Com veiem, Bertrand ens informa que l'espai dels camps catalaunics tenen entre dos i tres llegües d'extensió. Aquesta informació no la recull Esteve de Corbera. Però sí, en canvi, la distància entre els camps i la vila de Tolosa, que ambdós quantifiquen en set llegües, i també la dada en clau del nom d'Escatalens, que els dos amaguen a la censura amb l'expresió des catelenes o des catelenecz.

Ja varem veure que set llegües, si tenim en compte la llegua catalana, i Esteve de Corbera era català, són uns 45 kilometres. (1 llegua catalana = 4 milles i 1 milla = 1609 metres). La situació de la vila d'Escatalens coincidiria amb la distància que Nicolas Bertrand i Esteve de Corbera ens concreten. De Tolosa a Escatalens hi ha uns 48,7 kilòmetres.

Pel que fa a l'extensió dels camps, podem calcular que dos o tres milles equivalen a una àrea d'entre uns 12 i 20 kilòmetres. Aquestes serien les dimensions aproximades dels camps segons Nicolau Bertrand.

A part d'aquesta mida, el llibre de Corbera aporta més dades que el de Bertrand sobre la situació dels camps, perquè fa un esforç evident per conduir al lector envers la ubicació exacta, aportant la informació sobre la veïna Abadia de Moissac i la pertinença mixta als comtats occitans de Tolosa i Llemotges dels terrenys.

No sabem si la de Nicolau Bertrand va ser la única font d'Esteve de Corbera ni tampoc si és la prova documental més antiga que aporta informació sobre els Camps Catalàunics d'Escatalens però, en tot cas, sembla clar que és una de les que va utilitzar el jurista català.


Altres articles relacionats:

#cat #celtes #toponimia

Comentaris