La història usurpada

La família dels Peralta és una de les que va tenir un paper més rellevant en la conquesta i dominació de l'illa de Sicília per part dels catalans. Tanmateix, com acostuma a passar, tant la historiografia italiana com la castellana, ens han volgut fer passar aquests Peralta sicilians com una de les branques provinents  de l'Aragó o de Navarra (els experts encara no s'han posat d'acord en aquest punt). Nosaltres, en canvi, tenim algunes proves que evidencien els orígens catalans de la branca siciliana dels Peralta, al nostre entendre provinents del Castell de Peralta, situat a la vila baix-empordanesa de Santa Susanna de Peralta, que avui pertany al municipi de Forallac, a Catalunya.  Un dels arguments de pes per determinar-ho és el fet que la comarca de l'Empordà també és la terra on trobem l'origen d'altres famílies catalanes que foren molt importants en la conquesta catalana de Sicília i en el seu posterior govern, com són els Cruïlles, els Vallgornera (ita...

L'historiador Miquel Coll i Alentorn ens detalla, al seu llibre titulat " Guifré el Pelós en la historiografia i en la llegenda"  (pàg. 112), informacions sobre un suposat personatge, descrit pels cronistes sarraïns, que la majoria d'experts han acordat identificar amb el cèlebre comte català Guifré el Pilós (ca. 840 - 897). El cronista andalusí Isa ibn Ahmad, contemporani del comte, ens informa sobre la seva existència i sobre el capítol de la seva mort.  Es creu que aquesta notícia és del temps de govern del comte Sunyer (911-947), fill d'en Guifré. La informació la tenim perquè fou recollida, posteriorment, per un altre historiador sarraí, Abu-Marwan ibn Hayyan al-Qurtubí (Còrdova, 987-1075), a la seva obra   Al-Muqtabis fi Tarikh al-Andalus.   A causa de la poca comunicació dels historiadors catalans amb els historiadors de llengua àrab, el text del cronista sarraí no es va conèixer a casa nostra fins el 1897. I fou així gràcies a una conferèn...

Un aspecte curiós i prou desconegut de la història de Roma és que la ciutat tenia un nom secret que no podia ser divulgat sota pena de mort. Era un nom prohibit de pronunciar.  Tot aquest estrany assumpte, segons els cronistes, girava a l'entorn del culte a la deessa Angerona, una divinitat romana del silenci [imatge superior]. El seu culte, precisament, es va introduir a Roma per evitar que fos conegut el nom secret i prohibit de la ciutat eterna.  En posar-se el dit a la boca, o bé amb una bena que li tapa la boca, tal i com sovint és representada a les seves estàtues i relleus, la deessa Angerona sembla advertir als ciutadans que no facin públic el nom secret de la ciutat, pel seu bé. Tanmateix, perquè la capital de l'imperi tenia un nom secret? Quin era aquest nom que no es podia pronunciar? Quin sentit podia tenir tot plegat? Perquè les elits religioses i polítiques romanes volien amagar un nom amb tan de zel i per a tota l'eternitat?  Quint Valeri Sorà és conde...

La sede de la iglesia católica, que actualmente está establecida en la colina vaticana de Roma, donde se encuentra la Basílica de San Pedro, recibe de este topónimo el término por el que se la conoce. Sin embargo, se ignora exactamente porque la colina vaticana lleva ese nombre. Algunos expertos atribuyen el topónimo a una incierta diosa etrusca llamada Vatica o Vatika, de la que no se tienen demasiados datos, y que habría tenido su templo en ese lugar. Pero mediante el análisis de los lexemas se concluye que, muy probablemente, tanto el nombre de la colina como el de la diosa relacionan con la figura poco conocida de los vates galos.  La colina, y seguramente el templo consagrado a la diosa, de existir, habrían sido, en algún momento, el punto de encuentro de estos magos o adivinos galos. El lugar donde debían de realizar sus augurios y rituales, quizá con sacrificios de animales y de seres humanos. El hecho que, posteriormente, la iglesia católica haya decidido situar su sede pre...