El llinatge dels Peralta de Sicília, Comtes de Caltabellota, prové de l'Empordà
La família dels Peralta és una de les que va tenir un paper més rellevant en la conquesta i dominació de l'illa de Sicília per part dels catalans. Tanmateix, com acostuma a passar, tant la historiografia italiana com la castellana, ens han volgut fer passar aquests Peralta sicilians com una de les branques provinents de l'Aragó o de Navarra (els experts encara no s'han posat d'acord en aquest punt).
Nosaltres, en canvi, tenim algunes proves que evidencien els orígens catalans de la branca siciliana dels Peralta, al nostre entendre provinents del Castell de Peralta, situat a la vila baix-empordanesa de Santa Susanna de Peralta, que avui pertany al municipi de Forallac, a Catalunya.
Un dels arguments de pes per determinar-ho és el fet que la comarca de l'Empordà també és la terra on trobem l'origen d'altres famílies catalanes que foren molt importants en la conquesta catalana de Sicília i en el seu posterior govern, com són els Cruïlles, els Vallgornera (italianitzats com a Valguanera) o els Llansà o Llançà (italianitzats com a Lanza o Lanzia).
Una altra prova la tenim en el fet que la branca siciliana dels Peralta sempre va estar relacionada amb la nissaga reial catalana i amb la important família noble catalana dels Montcada (italianitzats com a Moncada).
En aquest article analitzem breument la importància dels Peralta sicilians i, després, informem dels seus orígens empordanesos.
[Imatge superior: Sant Climent de Peralta, a l'Empordà, Catalunya.]
Els Peralta de Sicília, referents de la facció catalana a l'illa
Els Peralta foren el referent de la facció catalana a Sicília durant el domini de la nostra corona i van ser els senyors indiscutibles de la Vall de Mazara, entre els segles XIV i XV. En gestionaven la recaptació dels tributs, la justícia, n'eren els seus senyors feudals, tenien un exèrcit personal i, a més, nomenaven els funcionaris i controlaven la seca de la vila d'Sciacca.
L'arbre genealògic de la família Peralta de Sicilia es remunta a Guillem de Peralta, que va viure al segle XIII, i s'estén fins als seus darrers descendents, del segle XV, els fills dels germans Nicolò de Peralta i Joan de Peralta, segons la reconstrucció que han fet els genealogistes Filadelfo Mugnos i Francesco Savasta.
Es va casar amb Sibil·la de Cardona i, posteriorment, amb Isabel d'Aragó. Per últim, va contraure matrimoni amb Allegranza Abbate. Malgrat que els seus descendents van portar sempre el cognom Peralta, i no pas el de Saluzzo, abandonat ja per en Ramon de Peralta, els experts ens diuen que van seguir utilitzant el mateix escut d'armes dels Saluzzo, fet que no deixa de resultar curiós.
El 1392, quan el rei de Sicília Martí el Jove (o Martí I de Sicília, fill del rei català Martí l'Humà), s'embarcà amb el seu exèrcit per reprendre la possessió de Sicília, els Peralta s'hi van mostrar fidels i van mantenir els seus privilegis una vegada es feu efectiva, a diferència de les famílies Alagona i Chiaramonte, que els van perdre.
Aquests fets van succeir en temps de Nicolau de Peralta i d'Aragó (s. XIV – Sciacca, 1399) noble militar de les nissagues catalanes dels Peralta i dels Aragó que va esdevenir una de les personalitats més rellevants de Sicília. Va ser marquès de Mazara, Comte d'Adragna, d'Alcamo, de Burgio, de Calatafimi, de Calatamauro, de Caltabellotta (Catalabellota, en català), de Caltanissetta (Catalanisseta, en català), de Chiusa, de Sambuca i d'Sclafani, a més de Senyor d'Aliminusa i Bivona .
Finalment, el llinatge dels Peralta de Sicília s'extingí al segle XV, quan les darreres descendents, Margarida de Peralta, Costança de Peralta i Caterinella de Peralta, es van casar respectivament amb Artal de Luna, Antoni de Cardona i Alfons de Cardona. Tanmateix, va sobreviure la descendència de la nissaga en la persona de Raimondello, baró de San Giacomo, fill natural de Nicolò Peralta d'Aragó qui, tanmateix, va ser acusat d'il·legítim i no fou considerat pertanyent a la família Peralta.
El llinatge català dels Peralta de Sicília va posseir un total d'almenys setze feus, situats en gran part a Sicília i subdividits en ducats, marquesats, comtats, vescomtats i baronies. Concretament, parlem del Ducat de Castelluccio; els Marquesats de Calatafimi, Calatamauro, San Esteban i Mazara; els comtats d'Alcamo, Caltabellotta (o Catalabellota), Caltanissetta (o Cataanisseta), Tancada i Sclafani; els Vescontats d'Ambite i les Baronies de Bivona, Borgetto, Castellammare del Golf, Ciminna i Pandolfina.
Els Peralta catalans, origen de la nissaga
Si cerquem els orígens de la família a la Península ibèrica, veurem que hi ha tres branques: la catalana, la navarresa i la aragonesa. Tanmateix, cal tenir en compte que durant molts segles aquests tres regnes formaven part de la mateixa corona. Per tant, fos d'on fos aquesta família, el que és segur és que pertany a la corona catalano-aragonesa. I, en tot cas, nosaltres només volem esbrinar d'on provenen els Peralta de Sicília.
Però volem deixar constància que a Navarra hi ha una important vila que es diu Peralta i a l'Aragó hi ha dues viles que es diuen Peralta de la Sal i Peralta d'Alcofeia. A Catalunya tenim dos petits llocs anomenats Peralta, un a l'Empordà i un altre a la zona de Tarragona.
Per la nostra banda, de les tres opcions, ens decantem per considerar que els Peralta de Sicília provenen de la branca catalana, malgrat que se n'ha esborrat bastant els rastres.
Els Peralta catalans ja els trobem documentats des de l'any 774 dC, a les ordres de l'emperador Carlemany. I també trobem un cavaller de la Casa de Peralta que es distingí en la defensa de la ciutat de Barcelona, durant el setge dels sarraïns. Un acte heroic similar es produí el 1038 dC, quan en Romà de Peralta va ajudar al comte-rei Ramon Berenguer, amb el qual estava estretament emparentat, durant el setge de Lleida.
[El mapa indica que de la vila de Cruïlles al Castell de Peralta només hi ha una hora i mitja de camí].
L'església de Santa Susanna de Peralta, que es troba a uns 200 metres al nord de les ruïnes del Castell de Peralta, ens dona una altra pista de la relació que hi podia haver entre els senyors d'aquesta fortalesa de Peralta i la nissaga dels Cruïlles. Se sap que aquesta església va ser possessió dels Cruïlles-Peratallada durant l'edat mitjana.
El castell de Peralta a l'Empordà
El Castell de Peralta és situat al nucli de Santa Susanna de Peralta, a l'actual municipi de Forallac (Baix Empordà), i ha estat declarat bé cultural d'interès nacional. Malgrat que no se sap gaire cosa dels constructors i antics propietaris d'aquesta fortalesa, tot sembla indicar que podria estar relacionada amb la important i desconeguda nissaga dels Peralta.Té una torre de planta rectangular i notables murs, obra dels segles XI al XIV. La part més vistent encara és la torre de l'homenatge, però es troba en molt mal estat. És de planta rectangular; només conserva una de les voltes de canó, la inferior, de les dues que posseïa. Al mur de ponent hi ha una porta adovellada al nivell de la segona planta. El mur de migdia s'ha enderrocat i la torre és esberlada i en perill d'ensulsiada total. La construcció és de carreu lligat amb morter.
Si analitzem la teoria que veu un origen navarrès a la família Peralta veurem que es fonamenta en el que diu un dels versos del document titulat Trobes de mossèn Jaume Febrer, cavaller, en què tracta dels llinatges de la conquesta de València e son regne. Aquesta crònica és un poema que descriu els blasons de cavallers valencians, escrit teòricament al segle XIII, però que actualment els mateixos acadèmics consideren una falsificació de finals del segle XVII o XVIII.
A l'obra, s'hi descriuen els escuts heràldics de 554 cavallers que, teòricament, haurien participat a la conquesta de València amb el rei català Jaume I. A més, inclou comentaris sobre el seu origen o algunes gestes significatives. I malgrat que els experts asseguren que no té cap credibilitat, paradoxalment encara hi ha qui es creu el que diu sobre els origens dels Peralta.
El teòric autor del llibre és en mossèn Jaume Febrer, un personatge que hauria viscut durant el segle XIII, fill d'un oficial del rei Jaume I, que hauria estat el seu padrí. No obstant, no hi ha constància documental de cap escriptor amb el nom de Jaume Febrer d'aquesta época, si bé consta l'existència d'alguns Jaume Febrer. En alguna ocasió s'ha confós aquest mossèn Febrer amb Andreu Febrer, poeta que sí que va existir realment, però al segle XIV.
Estudis posteriors han proposat com a possibles autors reals d'aquestes Trobes a Onofre Esquerdo, el "descobridor" de les Trobes, o en Vicent Ximeno, primera persona que va informar de la seva existència, o, fins i tot, en Vicent Josep Marc, qui impulsà la seva primera publicació, el 1796, a la impremta del Diari de València.
D'altra banda, si analitzem el que es diu en aquest document sospitós, hom se n'adona que tampoc afirma enlloc que els Peralta provinguin de Navarra o de l'Aragó. Tot el contrari. Donem una ullada al poema sobre els Peralta:
Si ens fixem, el text diu que la nissaga dels Peralta pertany a una de les dotze cases que elegiren rei quan els gots van fugir dels alarbs envers les terres de Navarra. Això vol dir que els Peralta eren originaris d'una altra banda, d'on van haver de fugir. I sabem que els gots van entrar a la Península Ibèrica per Catalunya. Per tant, és ben possible que el text ens estigui confirmant que els Peralta catalans són els originals.
Per tant, el text és la constatació que els Peralta no són d'origen navarrès, malgrat que ens informa que aquesta família es va establir després en aquesta terra i que amb Eneko Peralta funda la nova branca navarresa de la família, de la qual també prové Eiximen Peralta. Afirmar que aquest text prova l'origen navarrés dels Peralta, com han fet alguns experts, o bé és un malentès o bé és una errada.
· Sant Felip Neri és en realitat el Sant Felip negre de Catalabiano.
· L'actual vila siciliana de Calatabiano és en realitat la catalana Catalabiano dels Cruïlles
· El nom de la vila siciliana de Caltanissetta prové del topònim català Catalaniseta
· La ciutat siciliana de Caltabellota fou fundada per catalans i es diu Catalabellota
· L'actual vila siciliana de Caltagirone és en realitat la catalana Catalagirona
· Perquè l'independentisme sicilià té per bandera la senyera catalana?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada